El marc
Europa ha estat sempre un espai multilingüe. Aquest fet s’ha accentuat en les últimes dècades per l’arribada constant i l’establiment al continent de persones no originàries d’Europa que hi aporten els seus idiomes. L’actual realitat lingüística d’Europa és, doncs, més rica i alhora més complexa que mai. La Unió Europea (UE), entitat política, econòmica i cultural en construcció, que té com un dels seus objectius portar a la pràctica el principi democràtic d’unir els europeus tot respectant-ne la diversitat, viu plenament immersa en aquesta realitat. En el procés de la seva construcció, la UE ha d’abordar fenòmens tan importants com els relacionats amb la integració i la inclusió social dels immigrants d’altres continents, els quals representen ja, en molts llocs, un percentatge significatiu.

Les llengües que avui es parlen a la Unió Europea –tant les considerades tradicionalment europees com les noves llengües aportades per la immigració– constitueixen una de les peces clau per fer possible la “unió en la diversitat” entre tots els ciutadans, grups, comunitats i pobles que conviuen a Europa. El foment d’aquesta convivència ens duu necessàriament a preguntar-nos quina és i quina hauria de ser la política de multilingüisme que, avui i en el futur, cal practicar a la UE; ens planteja, alhora, com es poden regular i garantir els drets lingüístics dels immigrants i dels receptors i, d’una manera més específica, com aquest exercici pot afavorir la cohesió social en comunitats lingüístiques minoritzades, que generalment comparteixen espai amb les anomenades majoritàries o dominants.

Simposi
El V Simposi Internacional Mercator ha fet una anàlisi crítica dels temes i de les qüestions esmentats, partint del respecte als drets de tothom i subratllant la funció de la llengua com a factor d’inclusió en les societats europees amb llengües minoritzades. Ha comptat amb més d’un centenar de participants, amb el suport de la Comissió Europea i La Casa de les Llengües-Linguamón.

L’esdeveniment ha abordat la qüestió fonamental del respecte i del tracte de la nova immigració i les seves llengües en un context europeu en desenvolupament, especialment en aquells territoris amb llengües minoritzades, minoritàries o no oficials. S'ha donat un enfocament teòric, pràctic i polític en el qual les innovacions sobre la promoció de la inclusió social a través de la llengua catalana han pres un relleu especial. A partir de l’experiència de les llengües dites “minoritàries” en àrees socials clau com ara l’educació, la salut, el món laboral i l’economia, s'ha fet palès que la voluntat política i una formació professional adequada són eines importants per millorar la qualitat de vida dels immigrants de manera real i pràctica, al mateix temps que es potencia la diversitat lingüística.

Alguns documents de referència

- Orientacions sobre la inclusió social dels immigrats, publicades per la Direcció General de Justícia, Llibertat i Seguretat de la Comissió Europea:
http://www.cidob.org/catalan/programas/programamigracions/recursos/documentacio-comunitaria/bdd-comunitaria.cfm [ca]

- La política d’immigració a la Unió Europea (síntesi elaborada pel Patronat Català Pro-Europa):
http://www.infoeuropa.org/catala/Abc/pol_immigr.htm [ca]

- Comunicació de la UE sobre el multilingüisme
http://europa.eu.int/languages/en/document/74 [disponible en diverses llengües de la UE]

- Declaració Universal dels Drets Lingüístics
http://www.linguistic-declaration.org/ [ca, en]