Els drets lingüístics del poble rom a Eslovàquia com a repte constitucional i polític

Michal Vašečka, professor adjunt de la Facultat d’Estudis Socials a la Universitat Masaryk, Brno, República Txeca, i director del Centre de Recerca sobre l’Etnicitat i la Cultura a Bratislava

El romaní, la llengua del poble rom, és una part integral de la seva identitat. A Eslovàquia, tanmateix, malgrat el dret constitucional dels roms d‘utilitzar el romaní en públic i a les escoles, no tots els roms parlen romaní, i molts no volen utilitzar la seva llengua nativa en aquests ambients. Hi ha nombroses raons per a això i aquesta presentació les analitza en el context dels desenvolupaments de l‘Europa central dels dos-cents anys darrers. Però la situació causa problemes que ni els roms ni la majoria a Eslovàquia estan preparats per solucionar. El coneixement insuficient de la llengua eslovaca i la manca de disponibilitat d'educació en romaní se citen com a causes significatives del pobre rendiment dels infants roms, especialment aquells que provenen d'assentaments aïllats.

La presentació proposada explica per què només uns quants lingüistes internacionals van prestar alguna atenció al romaní o van intentar-ne codificar les regles bàsiques en el passat. La presentació descriu els intents dels lingüistes de col·locar el romaní en les famílies lingüistiques, n‘examina el desenvolupament i descriu les diferències entre els dialectes europeu i eslovac. L'autor explica com és de difícil definir la llengua, no només en el nivell internacional sinó fins i tot dins d'Eslovàquia.