La normalització de l’èuscar en un context divers. Guia educativa de Sakana: La immersió en èuscar, la millor opció

Mikel Galartza, regidor de l’Ajuntament d’Urdiain i membre de la Comissió d’Èuscar de la Mancomunitat de Sakana, Navarra

Un dels reptes més importants a què s’enfronten els organismes socials i institucions públiques implicats en la normalització de la llengua basca és el de saber gestionar la diversitat cultural i lingüística existent avui en dia a Euskal Herria, ja que moltes persones acabades d’arribar no tenen noció d’Euskal Herria i desconeixen que té una llengua pròpia. És tan urgent com necessari provocar l’actitud favorable —o, com a mínim, respectuosa— vers l’èuscar i vers la tasca que s’està fent per al foment de la llengua de les persones que estan arribant en les recents onades migratòries i incorporar-les al procés de normalització lingüística.

En la lluita contra l’exclusió social i per l’acollida dels nous ciutadans que han arribat i estan arribant a Sakana és summament important i positiu que els immigrants puguin aprendre l’èuscar, i que percebin que el seu aprenentatge és útil. No només des del punt de vista de la inserció sociolaboral o educativa, sinó també pel simple fet que la llengua basca és un element de cohesió social. Conèixer-la ajuda, a més, a la seva supervivència i recuperació.

La duresa del xoc cultural que experimenten la majoria de les persones emigrades nouvingudes és molt gran. A més, moltes desconeixen que aquí existeix una llengua a més del castellà, una llengua pròpia que està minoritzada. Així, és important trobar punts d’encontre perquè les persones immigrades puguin sumar-se al procés de normalització de la llengua basca. No obstant això, és imprescindible reconèixer-los com a subjectes diferents des del punt de vista social i cultural, i actuar conjuntament amb les seves situacions de discriminació i exclusió.

Les polítiques d’estrangeria restrictives i d’exclusió d’accés a drets de ciutadania i nacionalitat, la segmentació i precarització del mercat de treball i l’increment de les actituds xenòfobes fan que el valor de la identitat, la cultura, la llengua i la religió pròpies, d’un costat, i de les xarxes de solidaritat del grup de referència aquí i en el lloc d’origen, d’un altre, adquireixin un paper determinant per a les persones immigrades.

Cal reivindicar els drets de ciutadania i nacionalitat —inclosos els drets lingüístics— per a la societat basca i per a les persones immigrades. El repte que tenim a Sakana i a tot Euskal Herria és de ser capaços de canalitzar la diversitat que la immigració representa com a element que jugui a favor del procés de normalització lingüística de l’èuscar.

En aquest context, presentem treballs informatius pràctics i d’acollida que tenen en compte aquesta diversitat, és a dir, un context en què una gran quantitat de persones tenen altres dominis culturals distints al basc, que acaben d’arribar a Euskal Herria i no tenen dret a drets de ciutadania i nacionalitat.