V Simposi Internacional Mercator:
"Els drets lingüístics com a factor d'inclusió social"


 

El projecte de ciutats multilingües; Göteborg, Suècia, una de les sis ciutats de la UE

Lilian Nygren, professora de la Facultat d’Humanitats a la Universitat de Göteborg, Suècia

En els anys 2001-2002, es va dur a terme el Projecte Ciutats Multilingües a sis països europeus, cadascun representat en el projecte per una ciutat multiètnica. A Suècia, la ciutat va ser Göteborg, la segona més gran del país i el centre neuràlgic de l’economia sueca. Té el port més gran d’Escandinàvia, i la seva població és formada per un 30% d’immigrants de primera i segona generació. Actualment, consta que s'hi parlen aproximadament cent llengües diferents.

L’objectiu del projecte era investigar les llengües usades pels alumnes d’entre 6 i 12 anys a tot Göteborg, incloses les àrees que es considerava que eren habitades exclusivament per suecs. Per recollir les dades es va usar un qüestionari en suec, omplert individualment pels mateixos estudiants o amb l’ajuda d’una persona adulta, si calia. L’enquesta cobria els entorns de dins i de fora de l’escola, i als alumnes se’ls preguntava quina llengua (llengües) parlaven amb qui, incloent-hi els membres de la família i els amics. També s’investigava sobre les habilitats en les diverses llengües, així com l’interès dels nens per aprendre’n d’altres, a més de la (les) que ja coneixien. Totes les dades van ser recollides anònimament, i hi van participar al voltant del 60% de tots els alumnes en el grup de l’edat seleccionada en totes les escoles de Göteborg.

Els resultats apunten a una proporció més alta de l’esperada, comparada amb les dades escolars, de nens que usen com a mínim una llengua diferent del suec a casa, exclusivament o conjuntament amb el suec. Un resultat addicional de la investigació és que es podrien ampliar les llengües ofertes als nens de llengua majoritària com a assignatures escolars amb la inclusió d’algunes de no europees, generalment no ensenyades dins el sistema escolar, excepte com a llengües minoritàries familiars. Aquesta perspectiva del currículum és basada en les respostes donades pels alumnes que van prendre part en el Projecte.

Les dades de l’enquesta sobre la llengua es van fer servir també per calcular l’anomenada vitalitat de les diverses llengües representades en la població objecte d’estudi, expressada en termes de coneixement de la llengua, elecció lingüística, llengua dominant i llengua de preferència. Aquesta informació pot ser útil per a la planificació de l’educació lingüística, ja que indica quines llengües estan ben establertes en la comunitat i quines poden estar amenaçades per un canvi de llengua generacional. També es poden estudiar qüestions referents a l’estatus de la llengua i a l’orgull lingüístic, usant les dades recollides en aquest estudi, que poden servir també per a predir les habilitats multilingües de la propera generació. La distribució de la llengua entre les diferents àrees de Göteborg es pot veure en les respostes al qüestionari, les quals poden ajudar a establir la possible existència d’una llengua predominant, diferent del suec, en algunes zones de la ciutat. Aquesta informació pot ser útil, per exemple, en la contractació de personal a les escoles, serveis sanitaris i socials i a l’administració.

<