Cohesió social i drets lingüístics: llengües de les minories nacionals, llengües de la immigració i llengües estatals

Kutlay Yagmur, cap del Departament de Llengua i Minories de la Facultat de Lletres, i director del Centre de Recerca Babylon, Centre per a Estudis de Multilingüisme en la Societat Multicultural, a la Universitat de Tilburg, Països Baixos

Guus Extra, professor adjunt de Lingüística Aplicada a la Facultat de Lletres i investigador del Centre de Recerca Babylon, a la Universitat de Tilburg, Països Baixos

Mitjançant la reflexió sobre els casos de les llengües regionals i minoritàries en el context europeu, presentarem un debat sobre els temes de cohesió social, drets lingüístics i ensenyament-aprenentatge de les llengües de la immigració. En el marc d’un debat sobre el multilingüisme com a realitat social i una presentació de perspectives globals i europees dels drets lingüístics, tractarem els temes següents:

• La «celebració de la diversitat lingüística» a Europa en termes de llengües estatals de la UE i de llengües regionals i de les minories immigrants.
• Perspectives transnacionals en l’ensenyament de les llengües de les minories immigrants en els estats-nació de la UE.
• Una aproximació inclusiva per tractar el multilingüisme a l’escola en un context europeu, inspirat en les experiències australianes amb l’Escola Victoriana de Llengües a Austràlia.

Sempre hi ha hagut parlants de llengües minoritàries de la immigració a Europa, però aquestes llengües només han emergit recentment com a llengües parlades per una comunitat a gran escala en el nord-oest d’Europa, a causa dels intensificats processos de migració i minorització. El turc i l’àrab són bons exemples de les anomenades llengües ‘no europees’ que són parlades i apreses per milions d’habitants en els estats membres de la UE. Malgrat que les llengües minoritàries de la immigració són sovint concebudes o transmeses com a valors essencials per als grups immigrants, estan molt menys protegides que les llengües regionals/indígenes (minoritàries) amb accions afirmatives i mesures legals en educació, per exemple. De fet, l’aprenentatge i, certament, l’ensenyament de les llengües dels immigrants són sovint vistos pels parlants de les llengües dominants i pels polítics com a obstacles a la integració. A nivell europeu, les directrius i directives adreçades a les llengües minoritàries dels immigrants són escasses i desfasades. A través de la reflexió sobre els darrers desenvolupaments en el context europeu i, en primer lloc, l’holandès, es discutiran alguns aspectes referits als drets lingüístics, diversitat lingüística vs. cohesió social i ensenyament-aprenentatge de les llengües dels immigrants. Les nostres conclusions a partir del projecte de gran envergadura Ciutats Multilingües, a sis ciutats europees multilingües, seran la base del nostre debat.