Poden les lleis canviar les realitats? Algunes reflexions basades en l’experiència de la Convenció Marc per a la Protecció de les Minories Nacionals

Sia Spiliopoulou Åkermark, professora associada de Dret Internacional a la Universitat d’Uppsala, Suècia, i exmembre del Comitè Consultiu d’Experts de la Convenció Marc sobre les Minories Nacionals del Consell d’Europa

L’educació és considerada actualment com un objectiu per dret propi, així com una eina poderosa per a transmetre coneixement, actituds i valors. A cap altre tema se li ha donat tant d’espai en la Convenció Marc sobre les Minories Nacionals (Consell d’Europa), amb tres disposicions específiques, així com referències explícites a l’educació en les disposicions generals referents a la igualtat i al diàleg intercultural. Els múltiples –i potser fins a cert punt contradictoris– objectius en l’educació estan resumits extensament en l’article 29 de la Convenció sobre els Drets dels Infants.

La protecció de les minories nacionals i dels drets i llibertats de les persones pertanyents a aquestes minories és part integral de la protecció internacional dels drets humans, com estipula l’article 1 de la Convenció Marc, del qual es dedueix que el dret a l’educació i els drets en l’educació per a les minoriessón part integral dels drets a l’educació, com es mostra en gran nombre de disposicions específiques en instruments internacionals, incloent la Declaració Universal dels Drets Humans.

La importància del marc legal estatal i institucional dels drets a l’educació i en l’educació cal que estigui institucionalitzada i salvaguardada en actuacions legals clares i coherents. Els estats signataris han també de destinar els recursos financers necessaris per a l’aplicació de la legislació adoptada a nivell nacional, regional i local. Aquest no sempre és el cas, especialment en els pressupostos d’educació, que han estat retallats en molts països europeus en els darrers anys.

Les llengües minoritàries en alguns casos han estat tractades oficialment com a «llengües estrangeres», col·locades en la mateixa posició que les llengües estrangeres sense lligam històric o cultural amb el país implicat. En altres casos, la complexitat de les lleis i els decrets en aquest camp és tal que les persones implicades (directors d’escola, autoritats responsables, mestres, pares i alumnes) no són conscients de les normes, drets i deures concrets. El tema de la complexitat del marc legal està lligat amb la tendència actual a la descentralització de l’educació, amb responsabilitat delegada a les autoritats locals, així com als directors de les escoles.

Un altre aspecte relacional amb el marc legal és el de la manera de supervisar i, en conseqüència, d’aplicar les disposicions legals referents a l’educació. Malgrat que molts estats signataris tenen disposicions sobre el dret a l’educació en les seves constitucions així com en altres textos legislatius, és remarcable que gairebé no hi ha cap informació en els informes estatals sota la Convenció Marc en el camp judicial o altres maneres d’aplicar aquestes disposicions. Això inclou també aspectes de discriminació en educació.

La presentació mostrarà exemples de diferents països europeus i, en particular, de Suècia i Finlàndia.