EDITORIAL

En aquest número trobareu el text d’una llei aprovada pel parlament maltès el juliol d’enguany. Es tracta de la Llei de la llengua maltesa, una llei que introdueix una novetat important: la creació d’un nou organisme, el Consell Nacional de la Llengua Maltesa, amb la finalitat de promoure aquesta llengua i proporcionar els mitjans necessaris per a assolir aquest objectiu. A més, la llei té el propòsit de regular l’ús d’aquesta llengua a través de l’estat maltès, que promourà per tots els mitjans possibles l’ús més ampli de la llengua maltesa en àmbits com el de l’educació, els mitjans de comunicació, o l’econòmic i social.

D’altra banda, reproduïm una selecció d’articles de la Llei de ciutadania d’Estònia. Segons aquesta llei, adoptada el febrer d’enguany, el coneixement de la llengua estoniana esdevé una condició important per a l’adquisició de la ciutadania estoniana. A banda d’aquesta llei, també oferim en aquest nou número del Butlletí una selecció d’articles de la Llei d’eleccions locals, aprovada a Macedònia el juliol d’aquest any, i dues regulacions aprovades pel parlament estonià. Una d’elles és la Regulació sobre Nivells Obligatoris de Competència en llengua estoniana per a funcionaris públics i treballadors d’Organismes de l’Estat administrats per Organismes del Govern dels Organismes Locals de l’Estat, treballadors de persones jurídiques de Dret Públic i els seus Organismes. La segona és una regulació del govern estonià en què s’estableixen els nivells obligatoris de competència en llengua estoniana per a treballadors d’empreses, associacions i fundacions sense ànim de lucre i treballadors autònoms. Aquesta última regulació pretén fixar uns nivells de competència lingüística determinats (de nivell bàsic, intermedi i avançat) als diferents sectors de la població activa.

A l’apartat de la normativa internacional ens fem ressò del Tractat pel qual s’establix una Constitució per a Europa, signat pels caps d’estat el 29 d’octubre de 2004 a Roma. En un moment tant important com ara, en què ja ha començat el procés d’adopció d’aquest tractat en alguns països, ja sigui a través de la via parlamentària (cas d’Hongria) o a través de la via del referèndum (cas del Regne Unit o d’Espanya), creiem que és d’especial interès reproduir una sèrie d’articles i fragments del Tractat i dels protocols inclosos en el Tractat en què es fa una referència explícita a la diversitat cultural o als drets lingüístics.

Publiquem, a més, les recomanacions del Comitè de Ministres del Consell d’Europa sobre l’aplicació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries per part d’Hongria, i afegim també una sèrie de resolucions del Comitè de Ministres del Consell d’Europa sobre l’aplicació de la Convenció marc per a la protecció de les minories nacionals per part d’Azerbaijan i de Polònia. En el cas del primer país, el Comitè demana un esforç per part d’Azerbaijan per dur a terme una sèrie d’iniciatives legislatives destinades a aplicar correctament la Convenció marc i insta el govern d’aquest país a desenvolupar les estructures de consulta dels representants de les minories nacionals amb la finalitat de fer que la seva participació en la presa de decisions sigui més activa. Pel que fa a Polònia el Consell reconeix que aquest país ha dut a terme una sèrie de reformes legals i socials per protegir les seves minories, però recomana, entre d’altres coses, la introducció d’algunes millores en el camp audiovisual així com també en el de l’educació.

El Dossier núm.17 que incloem en aquest Butlletí està dedicat al règim lingüístic a la Unió Europea. El dossier vol donar compte de la situació actual pel que fa als diferents estatus lingüístics dins de la UE, així com també aportar una visió global i completa dels reglaments lingüístics de les institucions comunitàries, i una explicació específica pels casos de l’irlandès, el gallec, l’èuscar o el català.