EUROPEAN COMMISSION – “PROMOTING AND SAFEGUARDING REGIONAL AND MINORITY LANGUAGES AND CULTURES”
http://europa.eu.int/comm/education/policies/lang/langmin/langmin_en.html

Mainly in English, German and French, but also in the rest of EU official languages / Principalment en anglès, alemany i francès, tot i que també en la resta de llengües oficials de la UE

Mercator-Legislation wishes to recommend this website, as it may be of great use for those who intend to have a global glimpse on the European Commission’s language policy on the so-called “minority languages”. It contains: key documents which shape the Commission’s language policy, information on the EU programmes, etc.

Mercator-Legislació vol recomanar aquesta pàgina web, ja que pot ser de gran utilitat per a tots aquells que vulguin tenir una visió global de la política lingüística de la Comissió Europea envers les anomenades “llengües minoritàries”. Conté: els documents clau que configuren la política lingüística de la Comissió, informació sobre els programes de la UE, etc.

FORUM INSTITUTE
http://www.foruminst.sk/index.php??&MId=1&Lev1=2&Ind1=0,1&P=magy,en,

In Hungarian, Slovak and English / En hongarès, eslovac i anglès

The Forum Institute has included in its website (“Hungarians in Slovakia” section) a series of ethnic maps of Slovakia, showing the evolution of the population according to ethnicity from 1991 to 2001. The ethnic groups represented (in the first two maps, coloured in blue and red) are: Slovaks, Hungarians, the Roma, Ukrainians and Ruthenians (grouped together) and one last group containing others. The other two maps, coloured in grey, red and yellow, only show the location of the Hungarian minority, which is the biggest one in terms of numbers and of geographical presence. Although the maps are not sharp enough to appreciate the details, they allow to get a rough idea about where each group is located. In fact the same maps have also been published in the form of a poster by Lilium Aurum Könyvkiadó (www.liliumaurum.sk). The poster provides much more detailed information, including the proportion of each group in each district seat.

L’Institut Fòrum (Forum Institute) ha incorporat al seu web (a la secció “Hungarians in Slovakia”) una sèrie de mapes ètnics d’Eslovàquia que mostren l’evolució de la població per etnicitat, del 1991 al 2001. Els grups ètnics representats (en els dos primers mapes, de color blau i vermell) són: els eslovacs, els hongaresos, els romà, els ucraïnesos i rutens (agrupats conjuntament) i un últim grup que aplega la resta. Els altres dos mapes, acolorits de gris i groc, només mostren la ubicació de la minoria hongaresa, que és la més important, tant pel que fa al nombre com a la presència geogràfica. Malgrat que els mapes no són prou nítids per apreciar els detalls, permeten obtenir una idea aproximada d’on està situat cada grup. De fet, els mateixos mapes també han estat publicats en format de pòster per Lilium Aurum Könyvkiadó (www.liliumaurum.sk). Aquest pòster aporta informació molt més detallada, incloent-hi la proporció de cada grup en cada seu de districte.

DIVERSCITÉ LANGUES
http://www.teluq.uquebec.ca/diverscite/entree.htm

In French / En francès

DiversCité Langues is a free electronic magazine and forum from Montreal (Québec) concerned about «the dynamics of languages». This thematic field under construction focuses on the interrelationships between language phenomena and sociocultural phenomena. DiversCité Langues is specially concerned on diversity, pluralism, complementarity of language situations within the framework of globalisation of exchanges and of societies. This site contains articles written by international politics and language policy professionals as well as by university experts. And they are grouped either according to the discipline they belong to or by the subject they analyse.

DiversCité Langues (Diversciutat Llengües) és una revista i un fòrum electrònics de Montreal (Quebec) al voltant de la «dinàmica de las llengües». Aquest naixent camp temàtic s’interessa per les interrelacions entre els fenòmens lingüístics i els fenòmens socioculturals. DiversCité Langues es preocupa particularment per la diversitat, el pluralisme, la complementaritat de les situacions lingüístiques en el context de la mundialització dels intercanvis y de les societats. Aquesta pàgina conté articles provinents de mitjans professionals de la política o de l’entorn lingüístic i de mitjans universitaris sobre diversos temes, agrupats a partir de perspectives disciplinàries o temàtiques.

FORAS NA GAEILGE
http://www.forasnagaeilge.ie/

In English and Irish Gaelic / En anglès i gaèlic irlandès

Foras na Gaeilge is the body responsible for the promotion of the Irish language throughout the whole island of Ireland. It was founded on the second day of December 1999, following the Good Friday Agreement. In order to create Foras na Gaeilge, the staff of Bord na Gaeilge, An Gúm (Publishers), and An Coiste Téarmaíochta (Terminology Committee) and their activities were all transferred to it. Its designated responsibilities entail facilitating and encouraging the speaking and writing of Irish in the public and private arena in the Republic of Ireland, and in Northern Ireland where there is appropriate demand, in the context of part three of the European Charter for Regional and Minority Languages. Moreover, Foras na Gaeilge has a role in advising administrations, North and South, as well as public bodies and other groups in the private and voluntary sectors in all matters relating to the Irish language. It also undertakes supportive projects and grant-aiding bodies and groups throughout the island of Ireland. Foras na Gaeilge’s website contains useful information, organised in the following sections: “The Irish language”, “Learning”, “Using”, and “Directory” (of several organisations).

Foras na Gaeilge és l’organisme responsable de la promoció de la llengua irlandesa per a tota l’illa d’Irlanda. Va ser fundat el segon dia de desembre de 1999, a partir dels Acords de Divendres Sant. Per tal de crear Foras na Gaeilge, s’hi van traspassar tant el personal de Bord na Gaeilge, An Gúm (Editors) i An Coiste Téarmaíochta (Comitè de Terminologia) com les seves activitats. Les tasques que li han estat encomanades impliquen facilitar i encoratjar l’ús oral i escrit de l’irlandès en els àmbits públic i privat de la República d’Irlanda i també d’Irlanda del Nord, allí on hi hagi més demanda, dins del marc de la part 3ª de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. A més, Foras na Gaeilge té la funció d’assessorar les administracions, tant del nord com del sud, així com també els organismes públics i altres grups dels sectors privat i de voluntariat en tots aquells temes relacionats amb la llengua irlandesa. D’altra banda, també es compromet amb projectes de suport i organismes i grups d’ajuda econòmica de tota l’illa d’Irlanda. El web de Foras na Gaeilge conté informació molt útil, organitzada en les següents seccions: “La llengua irlandesa”, “Aprendre”, “Ús” i “Directori” (de diverses organitzacions).

LOWLANDS-L
http://www.lowlands-l.net/

In English, Afrikaans, Dutch, Frisian, Limburgish, Low Saxon, Scots and Northumbrian / En anglès, afrikaans, neerlandès, frisó, limburguès, baix saxó, scots i nord-úmbric

“An e-mail discussion list for people who share an interest in the languages and cultures of the Lowlands”, this website is focused one those Germanic languages that developed in the Lowlands: the low-lying areas adjacent to the North Sea and the Baltic Sea. These are primarily Dutch, Zeelandic (Zeeuws, West Flemish), Frisian, Limburgish and Low Saxon (Low German). Also included are those languages that descended from autochthonous Lowlands languages and are used elsewhere; for example, Afrikaans, Lowlands-based emigrant languages, pidgins and creoles, and also English and Scots. The resources provided by this website include a zoomable map, an introduction to the language varieties of the Lowlands, language materials, free online dictionaries, and other features.

“Una llista de debat per correu electrònic per a gent que comparteixi un interès en les llengües i cultures de les Terres Baixes (Lowlands)”, aquest web se centra en les llengües germàniques que s’han desenvolupat a les Terres Baixes: les zones baixes adjacents al Mar del Nord i al Mar Bàltic. Es tracta principalment del neerlandès, el zelandès (zeeuws, flamenc occidental), el frisó, el limburguès i el baix saxó (baix alemany). També s’hi inclouen les llengües que provenen de les llengües autòctones de les Terres Baixes i s’utilitzen en altres zones; per exemple, l’afrikaans, les llengües d’emigrants de les Terres Baixes, els pidgins i els criolls i també l’anglès i l’scots. Entre els recursos que facilita aquest web hi ha un mapa amb zoom, una introducció a les varietats lingüístiques de les Terres Baixes, materials de llengua, diccionaris on-line gratuïts, etc.

CERCLE OCCITAN DE MONTPELHIÈR
http://cercle-occitan.chez.tiscali.fr/

In French and Occitan / En francès i occità

The Occitan Circle of Montpellier is a non-profit association aiming at discovering, re-discovering and spreading the knowledge on the Language of Oc. They organise Occitan language courses and publish a monthly magazine in Occitan (available online). This site also includes several links about the Occitan world.

El Cercle Occitan de Montpelhiér és una associació sense ànim de lucre que té l’objectiu de descobrir, redescobrir i difondre el coneixement sobre la llengua d’oc. Organitza cursos de llengua occitana i publica una revista mensual en occità (disponible on-line). Aquesta pàgina web també inclou diversos enllaços sobre el món occità.

BLaIN – THE BALTIC LANGUAGE AND INTEGRATION NETWORK
http://www.blain-online.org/index.html

In English / En anglès

The Baltic Language and Integration Network aims to create opportunities for synergy and to facilitate inter-Baltic collaboration amongst academics, language activists and practitioners to: promote mutual support to address language and ethnicity-related issues across the Baltic generally, develop joint approaches in the promotion and management of cultural and linguistic diversity, critically evaluate goals and outcomes of existing language-related policies in the Baltic and, for comparative purposes, further afield, and develop strategies for future actions on language policy in support of inclusive citizenship and social integration. The network focuses on the following topics: language and education legislation in the Baltic countries, the effectiveness of (language) policy formulation, sociolinguistic/ethnolinguistic aspects, and theoretical aspects. This website includes the documents of the workshops organised by BLaIN as well as useful links and bibliography on Lithuania, Latvia and Estonia.

La Xarxa de les Llengües Bàltiques i d’Integració es proposa crear oportunitats per a les sinergies i facilitar la col·laboració interbàltica entre els estudiosos, els activistes de la llengua i els professionals, per tal de: promoure el suport mutu per abordar les qüestions lingüístiques i de tipus ètnic als països bàltics, desenvolupar perspectives conjuntes per a la promoció i la gestió de la diversitat cultural i lingüística, avaluar amb esperit crític els objectius i els resultats de les polítiques lingüístiques actuals –tant del Bàltic com, amb finalitats comparatives, més enllà–, i desenvolupar estratègies per a accions futures de política lingüística per tal d’assolir una ciutadania incloent i la integració social. La xarxa se centra en les següents temàtiques: la legislació sobre llengua i educació als països bàltics, l’eficàcia de la formulació de polítiques (lingüístiques), els aspectes sociolingüístics/etnolingüístics i els aspectes teòrics. La pàgina web inclou els documents dels tallers organitzats per BLaIN així com també enllaços i bibliografia d’utilitat sobre Lituània, Letònia i Estònia.

THE INSTITUTE OF THE LITHUANIAN LANGUAGE
http://www.lki.lt/English/index.html

In English and Lithuanian / En anglès i lituà

The Institute of the Lithuanian Language is an independent research institution into the Lithuanian language. Its main activities are the following: lexicology, lexicography, and research into the grammatical structure of the Lithuanian language; research into the history and dialects of the Lithuanian language, and sociolinguistic research; research into the operation of the Lithuanian language in society, and into terminology; and research into Lithuanian onomastics. This website includes a description of the Lithuanian language, as well as bibliography of books and the centre’s regular publications.

L’Institut de la Llengua Lituana és una institució independent de recerca de la llengua lituana. Les seves activitats principals són les següents: lexicologia, lexicografia i recerca sobre l’estructura gramatical de la llengua lituana; recerca sobre la història i els dialectes de la llengua lituana, així com també recerca sociolingüística; recerca sobre l’ús de la llengua lituana a la societat i sobre terminologia; i recerca sobre l’onomàstica lituana. Aquest web inclou una descripció de la llengua lituana i també bibliografia de llibres i de les publicacions periòdiques del centre.

INFORMATION CENTRE FOR FINNO-UGRIC PEOPLES
http://www.suri.ee/

In English, Estonian and Russian / En anglès, estonià i rus

As the name of this institution indicates, it provides information on the Finno-Ugric peoples, such as Livonians, Seto, Sami, Erzya and Moksha, and Mari. The site includes: a list of Uralic languages (with number of speakers, location and level of endangerment according to UNESCO), papers on Finno-Ugric peoples and other minority issues, a short reference guide on the endangered Uralic peoples, and other features.

Tal com indica el nom d’aquesta institució, aporta informació sobre els pobles finoúgrics, com ara els livonians, els seto, els sami, els erzya i els moksha, i els mari. El lloc web inclou: una llista de llengües uràliques (amb el nombre de parlants, localització i nivell de perill de desaparició segons la UNESCO), estudis sobre els pobles finoúgrics i altres temes sobre les minories, una breu guia sobre els pobles uràlics amenaçats i altres ítems.

THE CEDIME-SE GUIDE TO THE FRAMEWORK CONVENTION FOR THE PROTECTION OF NATIONAL MINORITIES (FCNM)
http://www.greekhelsinki.gr/bhr/english/special_issues/fcnm_guide.html

In English / En anglès

A new guide to the Framework Convention for the Protection of National Minorities has been posted on the website of the South-eastern Europe division of the Center for Documentation and Information on Minorities in Europe (CEDIME-SE). The guide is an extensive database including country reports and implementation histories for Council of Europe members.

El web de la divisió sud-europea del Centre de Documentació i Informació sobre les Minories d’Europa (Center for Documentation and Information on Minorities in Europe – CEDIME-SE) ofereix una nova guia sobre la Convenció marc per a la protecció de les minories nacionals. Aquesta guia és una extensa base de dades que inclou informes per països i repassa l’aplicació de la Convenció marc als països membres del Consell d’Europa.