EDITORIAL

Darrerement, l’ingrés de Turquia a la Unió Europea és una qüestió de debat. En aquests dies veiem com aquest país s’afanya a acostar-se a la UE després d’haver adoptat un nou codi penal. Segons alguns, aquest suposava l’últim obstacle a un informe de la Comissió Europea favorable a l’obertura de les negociacions sobre l’accés d’aquest país. Tanmateix, en matèria de drets de les minories i drets lingüístics a Turquia encara li queda alguna feina per fer.

En aquest número del butlletí incloem dues regulacions aprovades pel Parlament turc: una fa referència a l’ensenyament de les diverses llengües i dialectes; l’altra es refereix a les emissions fetes per les institucions públiques i privades de ràdio i televisió en les diverses llengües i dialectes. Ambdues regulacions esmenen les anteriors (la primera esmena una regulació sobre el llenguatge de la Radio i la Televisió, Consell Suprem de Radio i Televisió, del 18 de desembre del 2002; publicada al Butlletí núm. 53; i l’altra esmena una regulació que porta el mateix títol, del 20 de setembre del 2002). De fet, aquestes esmenes mostren un tímid avenç pel que fa als drets lingüístics.

D’altra banda, també ens fem ressò de l’esmena de la llei d’educació secundària superior de Finlàndia, adoptada pel parlament finès el 13 d’agost de 2004. La reforma, que en resum converteix el suec en llengua optativa, ha estat bastant controvertida i objecte de debat per part dels partits polítics de Finlàndia. Fins ara, en els exàmens finals dels estudis secundaris superiors, les proves de llengua materna i de la segona llengua del país (com el suec i el finès) eren obligatòries, mentre que segons la nova esmena només serà obligatòria la prova en llengua materna. Conseqüentment, la gran majoria de la població que té el finès com a llengua materna tindrà ara l’opció de no examinar-se de suec, tot fent que el coneixement d’aquesta llengua no sigui necessari. En canvi, és obvi que la població de parla sueca haurà d’aprendre finès necessàriament.

Finalment, en el pla internacional presentem una sèrie de recomanacions del Comitè de Ministres del Consell d’Europa (CoE) sobre l’aplicació de la Carta Europea de les Llengües minoritàries o regionals per part de Dinamarca i Eslovènia. Pel que fa a Dinamarca, entre d’altres qüestions, el Consell demana l’aplicació pràctica de la Carta amb relació a l’alemany, especialment en els àmbits de l’administració, la justícia i els mitjans de comunicació, i recorda la possibilitat d’aplicar la Carta a les Illes Fèroe i Groenlàndia. Quant a Eslovènia, principalment el Consell sol·licita a les autoritats que reconsiderin el seu posicionament envers la llengua croata i que aclareixin la qüestió de la presència tradicional de les llengües sèrbia i bòsnia.