EDITORIAL

En aquest número trobareu el text d’una llei aprovada pel parlament finès, que va entrar en vigor a principis d’enguany. Es tracta de la Llei de la llengua sami, que suposa la introducció d’una sèrie de facilitats per a la comunitat de parlants d’aquesta llengua a Finlàndia així com també un pas endavant pel que fa a la promoció de la llengua sami. La llei, que substitueix la Llei 516/1991 de l’ús de la llengua sami davant les autoritats, protegeix els parlants sami a l’hora de tractar amb de les autoritats i promou l’aprenentatge d’aquesta llengua. Tanmateix, una qüestió que pot entelar els efectes positius d’aquesta llei és la manca de recursos econòmics de què disposen les autoritats per poder garantir l’aplicació de les disposicions establertes en la llei. Aquest handicap podria posar en perill la materialització dels drets lingüístics dels parlants de sami.

D’altra banda, reproduïm una llei aprovada al parlament italià que reorganitza el sistema d’emissions radiofòniques i televisives. L’aprovació d’aquesta llei, bastant controvertida, suposa una contradicció respecte a la Llei 482/99 del 15 de desembre de 1999 “Norme in materia di tutela delle minoranze linguistiche storiche ", la qual a més de valorar el patrimoni lingüístic i cultural de la llengua italiana també fomentava la promoció de dotze llengües i cultures del territori italià. La nova llei, en canvi, només esmenta quatre minories lingüístiques d’Itàlia (l’alemanya, la ladina, la francesa i l’eslovena), i no inclou cap norma de tipus específic per assegurar la penetració dels mitjans de comunicació en les comunitats lingüístiques minoritàries d’aquest país.

Publiquem encara les recomanacions del Comitè de Ministres del Consell d’Europa sobre l’aplicació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries per part del Regne Unit. El Comitè recomana l’establiment d’un sistema de control de les mesures que es prenen en relació a la promoció de llengües com el gaèlic escocès i el gal·lès. Entre d’altres qüestions, les recomanacions també inclouen l’elaboració i publicació d’informes que donin compte dels avenços realitzats en aquestes llengües, i també demanen que es millorin els serveis de la televisió pública i que es faciliti l’emissió en irlandès en emissores de ràdio privades.

Finalment, aquest Butlletí núm. 58 reprodueix una resolució de la Comissió de Drets Humans de Nacions Unides (UNCHR) en què s’exigeix als governs dels estats que tinguin més en compte els efectes negatius del racisme i de les formes connexes d’intolerància cap a les persones que pertanyen a minories lingüístiques, religioses, nacionals i ètniques. La Comissió de Drets Humans insta tots els estats a promoure i protegir els drets d’aquestes persones i a adoptar totes les mesures constitucionals, legislatives, administratives i d’altra mena necessàries per fomentar i posar en pràctica la Declaració dels drets de les persones que pertanyen a minories nacionals o ètniques, religioses i lingüístiques, proclamada el 1992, incloent-hi mesures per a l’accés a l’educació en condicions d’igualtat.

El Dossier núm.16 que incloem en aquest Butlletí està dedicat a les llengües de la Guaiana Francesa. Considerem que és important parlar d’aquests territoris, així com també de les seves comunitats lingüístiques, atès que, tot i estar situades més enllà de les fronteres geogràfiques d’Europa, també formen part de la Unió Europea.