[Traducció no oficial a partir de la versió anglesa realitzada pel Ministeri de Justícia de Finlàndia]

LLEI DELS CONEIXEMENTS DE LLENGÜES EXIGITS AL PERSONAL DELS ORGANISMES PÚBLICS
Núm. 424/2003

El que segueix ha estat promulgat en virtut d’una decisió del Parlament:

CAPÍTOL 1 – Disposicions generals

Article 1 – Àmbit d’aplicació de la llei
(1) Aquesta llei regula els coneixements de llengües exigits, així com també la demostració d’aquests coneixements, al personal que treballa al servei de les autoritats estatals, de les autoritats d’un o diversos municipis i de les institucions independents de dret públic, així com també a les oficines del Parlament i a l’Oficina de la Presidència de la República (definició d’autoritat).
(2) Les disposicions dels articles 2, 3 i 4 i de l’article 8 són d’aplicació a les universitats, en centres d’estudis politècnics i en altres centres educatius. Els coneixements de llengües exigits al seu personal estan regulats per disposicions separades.
(3) La Llei de l’Església (núm. 1054/1993) conté disposicions relatives als coneixements de llengües exigits al personal de l’Església Evangèlica Luterana.

Article 2 – Garantia dels coneixements lingüístics del personal
Les autoritats garantiran, mitjançant la impartició de classes i altres mesures de política de personal, que el seu personal tingui suficients coneixements de llengües per poder realitzar les tasques que li encomanin les autoritats, d’acord amb els requisits de la Llei de llengües (núm. 423/2003) i d’altra legislació.

CAPÍTOL 2 – Qualificacions relatives als coneixements de llengües i consideració dels coneixements de llengües a l’hora de seleccionar el personal

Article 3 – Garantia de coneixements de llengües per a la selecció de personal
A l’hora de seleccionar una persona per a una plaça oficial o per a algun servei, es comprovarà que els seus coneixements de llengües s’adeqüen als requisits lingüístics estipulats per a l’adjudicació de la plaça.

Article 4 – Anunci dels requisits de coneixements de llengües
Tot anunci d’una plaça oficial o d’algun altre servei que sigui accessible mitjançant una sol·licitud o que hagi quedat vacant inclourà una referència als possibles requisits lingüístics i als coneixements de llengües estipulats per a l’adjudicació de places o que es considerin com a mèrit per a la selecció.

Article 5 – Establiment dels requisits relatius als coneixements de llengües
(1) Els coneixements de llengües podran ser un requisit per al personal de les autoritats estatals només a partir d’una llei o, en virtut d’una llei, a partir d’un decret del Govern o un decret del ministeri corresponent. En cas que les funcions atribuïdes al personal incloguin l’exercici d’una competència pública que sigui rellevant des del punt de vista dels drets i deures dels individus, sempre es publicaran disposicions que regulin els requisits relatius als coneixements del finès i del suec.
(2) Els coneixements de llengües poden ser un requisit per al personal municipal, d’acord amb el que estipula la Llei del govern local (núm. 365/1995), llevat que en una altra llei o en virtut d’una altra llei s’estipuli una altra cosa.
(3) Les institucions independents de dret públic poden posar requisits al seu personal relatius als coneixements de llengües, llevat que s’especifiqui altrament mitjançant disposicions específiques.

Article 6 – Requisits per al personal estatal relatius als coneixements del finès i del suec
(1) El personal estatal que per llei tingui l’obligació de tenir un títol acadèmic, si ha de treballar per a les autoritats bilingües se li exigirà una capacitat excel·lent oral i escrita de la llengua de la majoria de la població del districte de l’autoritat i una capacitat satisfactòria oral i escrita de l’altra llengua. Si ha de treballar per a una autoritat monolingüe, el requisit serà una capacitat excel·lent oral i escrita de la llengua de l’autoritat i una capacitat satisfactòria de comprensió de l’altra llengua.
(2) La Llei de nomenaments judicials (núm. 205/2000) conté disposicions relatives als coneixements de llengües exigits per a l’accés al càrrec de jutge. Un decret del Govern conté disposicions relatives als coneixements de finès i suec exigits per a l’accés al càrrec d’oficial militar.
(3) Es podrà promulgar un decret del Govern que introdueixi excepcions en els requisits lingüístics del finès i el suec estipulats al subarticle 1, si així ho exigeix l’adjudicació de places, si ho permet l’adjudicació, en una autoritat, de places en què s’hagin d’emprar diverses llengües o si hi ha raons particularment sòlides per no seguir els requisits.
(4) Es promulgarà un decret del Govern que contingui disposicions relatives als coneixements de finès i suec exigits al personal que no reuneixi les característiques descrites al subarticle 1. En aquells casos en què el personal no hagi de reunir cap altre requisit que els lingüístics, també es podrà promulgar un decret del Govern que delegui a un decret ministerial l’establiment de disposicions relatives als coneixements exigits de finès i suec.
(5) S’estipularan disposicions específiques relatives als coneixements de finès i suec exigits al personal de les oficines del Parlament i de l’Oficina del President de la República.

Article 7 – Requisits del personal estatal relatius als coneixements d’altres llengües
Quan la naturalesa de la plaça ho exigeixi, es podran establir, mitjançant un decret ministerial, requisits per al personal de les autoritats estatals relatius als coneixements d’altres llengües, llevat que aquests requisits quedin establerts per un decret del Govern en virtut d’una llei.

Article 8 – Demostració dels coneixements de llengües posteriorment al termini d’admissió de sol·licituds
A l’hora de cobrir una plaça oficial o de seleccionar algú per a una plaça, també es podran tenir en compte els aspirants que hagin demostrat els seus coneixements de llengües un cop s’hagi tancat el termini d’admissió de sol·licituds, sempre que això no endarrereixi el procés de deliberació.

Article 9 – Dispensació
Per raons específiques, el Govern podrà concedir una dispensació d’un requisit relatiu als coneixements de llengües i estipulat en una llei, decret del Govern o decret ministerial, llevat que en una llei o en virtut d’una llei s’estipuli una altra cosa.

CAPÍTOL 3 – Exàmens de finès i suec a l’administració estatal

Article 10 – Exàmens de llengua a l’administració estatal
(1) Per a l’accés a l’administració estatal s’organitzaran exàmens per separat de finès i suec per tal de poder demostrar els coneixements d’ambdues llengües. Aquests exàmens permetran demostrar si els aspirants tenen uns coneixements del finès o el suec excel·lents, bons o satisfactoris.
(2) Es promulgarà un decret del Govern que contingui altres disposicions relatives als exàmens i al lliurament de certificats d’aquests exàmens.
(3) La Junta Nacional d’Educació emetrà ordres per a l’establiment de les bases dels exàmens i aprovarà el model per als certificats dels exàmens un cop les juntes d’exàmens descrites a l’article 11 s’hagin pronunciat sobre aquest afer.

Article 11 – L’administració i la implementació dels exàmens de llengua de l’administració estatal
(1) La Junta Nacional d’Educació és responsable del manteniment i el desenvolupament dels exàmens de llengua de l’administració estatal i de la supervisió de la seva organització.
(2) La junta d’exàmens de llengua finesa i la junta d’exàmens de llengua sueca (juntes d’exàmens de llengua) treballaran de manera coordinada amb la Junta Nacional d’Educació per a l’organització dels exàmens de llengua. A més, la Junta Nacional d’Educació nomenarà el nombre necessari d’examinadors que tinguin capacitat per avaluar els coneixements de llengües.
(3) Els membres de les juntes d’exàmens de llengua i els examinadors realitzen la seva tasca amb la responsabilitat d’un funcionari amb relació a la legalitat dels seus actes. Les disposicions dels articles 27, 28 i 29 de la Llei de procediment administratiu (núm. 434/2003) fan referència a la seva inhabilitació.
(4) Es podran establir disposicions més específiques mitjançant un decret del Govern sobre la composició, el nomenament i les tasques de les juntes d’exàmens de llengua, la consideració dels assumptes que afectin les juntes, el nomenament d’examinadors i l’organització d’exàmens, així com també sobre la supervisió de l’organització dels exàmens de llengua.
(5) Un cop les juntes d’exàmens de llengua s’hagin pronunciat, la Junta Nacional d’Educació donarà als examinadors les instruccions que calguin sobre l’organització dels exàmens de llengua.

Article 12 – Taxes
Es cobrarà una taxa com a pagament, en virtut del dret públic, en concepte de la realització d’un examen de llengua organitzat per una junta d’exàmens de llengua, en concepte d’una decisió per part d’una Junta i en virtut de la realització d’un examen organitzada pels examinadors, d’acord amb la Llei sobre la base de les taxes estatals (núm. 150/1992). S’estipularan altres disposicions relatives a la quantitat de la taxa mitjançant un decret del Ministeri d’Educació.

Article 13 – Demostració dels coneixements de llengües mitjançant exàmens generals de llengua o dins del marc dels estudis
S’adoptarà un decret del Govern que inclogui disposicions relatives a la manera de demostrar els coneixements de finès o suec mitjançant un mètode que no sigui ni un examen de llengua de l’administració de l’estat, ni un examen de llengua segons el que descriu la Llei d’exàmens generals de llengua (núm. 668/1994) ni exàmens o cursos de llengua aprovats dins del marc dels estudis.

Article 14 – Certificat dels corresponents coneixements de llengües
A partir d’una sol·licitud i sense haver d’organitzar un examen de llengua de l’administració estatal, la Junta d’Exàmens de Llengua pot:
1) lliurar un document que certifiqui els coneixements excel·lents de finès o suec d’una persona que, a tenor d’una documentació acceptable, hagi demostrat els coneixements de la llengua exigits mitjançant la seva activitat anterior; i
2) reconèixer els estudis lingüístics realitzats a l’estranger com a equivalents dels exàmens de llengua de l’administració estatal.

Article 15 – Garanties legals per als examinands
(1) Tot examinand ha de ser informat sobre l’aplicació dels criteris d’avaluació del seu rendiment a l’examen.
(2) La decisió dels examinadors de llengua no podrà ser objecte de reclamació.
(3) Tanmateix, tota persona que no hagi quedat satisfeta amb l’avaluació dels resultats de l’examen per part dels examinadors disposarà d’un termini de set dies a partir que hagi estat informat de la decisió per notificar a la Junta d’Exàmens de Llengua la seva intenció de tornar-se a examinar. En aquest cas, la realització de l’examen davant de la Junta serà gratuïta.
(4) La decisió de la Junta d’Exàmens de Llengua podrà ser objecte de reclamació d’acord amb el que estableix la Llei de procediment jurídicoadministratiu (núm. 586/1996).

CAPÍTOL 4 – Disposicions relatives a l’entrada en vigor i disposicions transitòries

Article 16 – Entrada en vigor
(1) Aquesta llei entrarà en vigor l’1 de gener de 2004.
(2) Aquesta llei deroga la Llei de coneixements de llengües exigits als funcionaris de l’Estat, d’1 de juny de 1922 (núm. 149/1922), així com també totes les seves esmenes.
(3) Es podran emprendre les mesures que calguin per a l’aplicació d’aquesta llei abans que aquesta entri en vigor. En cas que aquestes mesures impliquin, d’acord amb els articles 10(3) o 11(5), l’audiència de les juntes descrites a l’article 11, la Junta Nacional d’Educació podrà escoltar, en comptes d’aquestes juntes, les juntes corresponents que estiguin actives abans que aquesta llei entri en vigor.

Article 17 – Disposicions transitòries
(1) S’adoptarà un decret del Govern que inclogui disposicions relatives a l’equivalència d’exàmens aprovats abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei amb exàmens aprovats subjectes a la regulació d’aquesta llei.
(2) Tot requisit expressat en qualsevol altra llei o decret relatiu al domini absolut del finès o el suec correspon a la capacitat excel·lent oral i escrita de la llengua en qüestió.
(3) Un cop aquesta llei hagi entrat en vigor, tota referència a la Llei de coneixements de llengües exigits als funcionaris de l’Estat inclosa en qualsevol altra llei o decret farà referència a la present llei.