EDITORIAL

Com ja anunciàvem a l’anterior número del Butlletí de Mercator-Dret i Legislació Lingüístics, l’any que s’acaba ha fet palesa la significació que adquireix la qüestió lingüística en alguns estats membres de la UE, concretament Irlanda i Finlàndia, com també el reflex que aquesta inquietud històrica té en la seva producció legislativa. Així, mentre a la darrera edició del Butlletí reproduíem la nova llei de llengües irlandesa, en aquesta ocasió publiquem la de Finlàndia (llei núm. 243/2003), un estat que mitjançant la llei de llengües vigent des de l’any 1922 (en vigor fins al 31 de desembre de 2003) ja demostrava abastament interès a no deixar al marge els drets lingüístics, en funció sobretot de la garantia constitucional en vigor a Finlàndia en aquest sentit i del fet que tant el suec com el finès són llengües nacionals de l’estat. El nou marc jurídic actualitza la llei del 1922 en tant que només afecta les llengües definides per la Constitució com a nacionals, mentre que l’ús de la llengua sami es regularà mitjançant una altra llei (d’acord amb el que estipula la Secció 8) que actualment s’està revisant i que també hauria d’entrar en vigor l’1 de gener de 2004. El dret a fer ús d’altres llengües queda recollit tot fent referència a l’actual legislació que regula els procediments judicials, administratius i jurídicoadministratius, l’educació, la salut pública, la seguretat social i altres sectors de l’administració. D’altra banda, també incloem un primer text legislatiu de desenvolupament de la Llei de llengües, en aquest cas una llei relativa als coneixements de llengües exigits al personal dels organismes públics de Finlàndia.

Finalment, i a banda de les ja habituals seccions de bibliografia i enllaços del Butlletí, a la secció de normativa internacional ens fem ressò de la primera recomanació que el Comitè de Ministres del Consell d’Europa ha publicat dins del marc del segon cicle del procés de control de l’aplicació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. En aquest cas, a Noruega. Les poques recomanacions tenen a veure principalment amb la necessitat d’ampliar la promoció de les varietats sami que es parlen al país nòrdic i de trobar una solució per a la situació de llengua kven/finesa.

Esperem retrobar-vos ja en ple any 2004, l’any de l’esperada ampliació de la Unió Europea, en què ben segur es produiran decisions polítiques del més alt nivell que d’una manera o altra tindran repercussions importants en el futur de les llengües dites minoritàries. Així doncs, l’equip del centre Mercator de Barcelona us desitja un bon any 2004.