SLESVIG-HOLSTEIN
1. Constitució del Land
1.1. Verfassung des Landes Schleswig-Holstein13 de juny de 1990, Gl.-Nr.: 100-1 (GVOBl. Schl.-H. 1990 S. 391)
Esmenes: […] Art. 9, 46 i 49 (Ges. v. 20.3.1998, GVOBl. S. 150, ber. S 194)
“Article 9. Protecció i foment de la cultura
[…]
(2) El Land protegeix i fomenta el conreu de la llengua baixalemanya.”
[Font: http://www.landesregierung-sh.de/landesrecht/100-1.htm]
2. 2. Regulacions generals
2.1. Pla del Land per al baix alemany
1 de juliol de 1994
Títol original: Landesplan Niederdeutsch
"Consideració prèvia:
Amb relació a la promoció del baix alemany a Slesvig-Holstein,
l’any 1993 es va decidir que, per regla general, no s’hi podrien
dedicar recursos addicionals provinents dels fons públics. Per tant,
la promoció de la llengua s’haurà de dur a terme amb els
recursos que de moment hi ha disponibles fins que no s’hagi pogut consolidar
els fons públics. Aquesta limitació no hauria de valorar-se només
de manera negativa, ja que, malgrat tot, permet que es fomenti –en cas
que es pugui assolir, i en el marc de les estructures existents– el conreu
de la llengua baixalemanya i la intensificació de les activitats culturals
relacionades amb el baix alemany.
1 El baix alemany a l’ensenyament
preescolar
L’aproximació a la llengua i al comportament lingüístic
es veu decisivament configurada a l’edat corresponent al cicle preescolar.
La comunitat frisona ha arribat a aquesta conclusió i ha creat jardins
d’infància de parla frisona (a Risum-Lindholm i a l’illa
de Föhr), on, segons l’edat dels infants, s’ensenyen continguts
de la cultura frisona.
Per això, podem suposar que també hi ha molts pares i avis que
parlen el baix alemany o que hi estan avesats, que donaran el vist-i-plau al
fet que es tingui en compte el baix alemany a l’ensenyament preescolar
i que els infants puguin accedir-hi mitjançant els jocs.
1.1 Tot fent ús d’un servei d’assessorament i informació
(vegeu el punt 9), els responsables dels jardins d’infància (AWO,
Creu Roja Alemanya, esglésies, escoles Waldorf, ajuntaments,
mancomunitats de municipis o d’altres) han de tenir en compte aquesta
possibilitat. Amb aquest supòsit, el Ministeri d’Afers Socials,
en cooperació amb el Ministeri d’Educació, elaborarà
un fulletó i en farà difusió mitjançant l’oficina
de premsa del govern del Land.
1.2 En aquestes mesures també s’hi inclouen els cursos de llengua
i cultura baixalemanyes per a infants i adolescents que organitza el Consorci
Popular de Slesvig-Holstein (SHHB, Schleswig-Holsteinischer Heimatbund)
en cooperació amb pares i avis.
1.3 A mig termini, els deu centres de pedagogia social de Slesvig-Holstein (centres
de formació per a educadors i educadores) introduiran la llengua i el
patrimoni cultural baixalemanys als seus plans d’estudis, sempre i quan
això es pugui aplicar als jardins d’infància. A curt termini,
els centres de pedagogia social (tot comptant amb el suport de l’IPTS,
l’Institut de Slesvig-Holstein per a la Praxi i la Teoria de l’Escola
–Landesinstitut Schleswig-Holstein für Praxis und Theorie der
Schule–) han de començar a ampliar els seus plans d’estudis
i han d’adoptar la funció de centres pilot en cas que el seu personal
especialitzat es consideri prou qualificat per fer-ho. La Ministra d’Educació
farà una presentació d’aquesta nova tasca dels centres de
pedagogia social en una conferència especial.
1.4 Un grup de treball que encara s’ha d’acabar de definir (format
pel Ministeri d’Educació, l’IPTS, l’SHHB i el consorci
de caixes d’estalvis Sparkassen- und Giroverband) s’encarregarà
d’elaborar materials didàctics en baix alemany a partir de versos,
cançons, jocs infantils, etc., per als jardins d’infància.
Per a la seva edició i distribució s’hauran de trobar patrocinadors.
Aquests materials poden ser rellevants per a les mesures descrites als punts
1.1, 1.2 i 1.3.
2 El baix alemany a l’escola
Les escoles de Slesvig-Holstein ja promouen la llengua alemanya de diverses
maneres i les classes inclouen elements de cultura baixalemanya. Ara cal consolidar
aquest estadi inicial.
2.1 El decret titulat “El baix alemany a l’escola”, adoptat
pel Ministeri d’Educació, Ciència, Recerca i Cultura el
7 de gener de 1992, estableix el marc per a la promoció de la llengua
baixalemanya i per a l’obligatorietat de realitzar activitats relacionades
amb la cultura baixalemanya del nord del país. Els directors i directores
de les escoles, així com també els inspectors i inspectores d’ensenyament,
s’han de reunir per deliberar sobre els efectes del decret en la configuració
dels continguts a les classes i a la vida escolar.
2.2 Partint de la base de l’esmentat decret, els centres universitaris,
l’SHHB i entitats relacionades amb el baix alemany s’encarregaran
d’elaborar els fonaments del pla d’estudis, els quals han de tenir
cabuda dins dels plans d’estudis de les diferents modalitats de centre
escolar i de les assignatures que s’hi adeqüin més. Així
mateix, també es garantirà que les disposicions del decret tinguin
cabuda com a part integrant de la tasca educativa de l’escola dins del
marc de les classes de tipus multidisciplinari que estiguin relacionades amb
l’elaboració d’un projecte.
2.3 La llengua i la cultura baixalemanyes formaran part amb regularitat de la
formació contínua del professorat per mitjà de l’IPTS.
Per a l’organització de les activitats corresponents s’han
de trobar altres patrocinadors, independentment dels que ja hi ha (Sparkassen-
und Giroverband, l’SHHB, etc.). Caldrà comprovar si la participació
de patrocinadors permetrà que en aquestes activitats organitzades per
l’IPTS també hi puguin prendre part els educadors i educadores
que no treballin a les escoles (sinó als jardins d’infància,
a entitats, a les “Escoles Populars” –Volkshochschulen–,
etc.), o bé si permetrà que aquests educadors i educadores puguin
fer ús de les possibilitats de formació contínua que existeixin
al marge de l’IPTS. Cal fer el possible perquè s’assoleixi
la cooperació de les diverses institucions que s’ocupin de la formació
i la formació contínua en baix alemany.
2.4 Es demanarà al consorci de caixes d’estalvis Sparkassen-
und Giroverband de Slesvig-Holstein que continuï organitzant els “Concursos
de lectura en baix alemany" (“Plattdeutschen Lesewettbewerbe")
a les escoles cada dos anys. A més, els textos que s’hi utilitzin
s’hauran d’actualitzar i s’exigirà a les escoles que
donin el seu suport a aquests concursos. Com a complement, s’haurien de
trobar patrocinadors per a un concurs de teatre en baix alemany entre escoles.
2.5 Cada escola nomenarà un delegat o delegada per al baix alemany que
s’encarregui de la promoció de la llengua.
Aquests delegats o delegades hauran de mantenir una estreta relació de
cooperació amb les persones i institucions que s’encarreguin de
la formació contínua i dels materials didàctics destinats
a la promoció del baix alemany (vegeu el punt 9), i hauran de fomentar
qualsevol mesura destinada a cultivar el baix alemany a l’escola.
2.6 Dins de la seva tasca de conreu del baix alemany, les escoles tindran una
actitud oberta envers les activitats locals organitzades per entitats i pels
encarregats de la formació contínua i hi col·laboraran
estretament per tal de fomentar el baix alemany.
3 El baix alemany a la universitat
Els fonaments i l’anàlisi científica de la història
i la situació actual del baix alemany són una tasca que principalment
pertany a la universitat. D’altra banda, els centres universitaris s’encarreguen
de realitzar de manera voluntària una funció d’assessorament
i suport en les qüestions relacionades amb el país, sempre i quan
això no vagi en detriment de les funcions que els són més
pròpies.
3.1 Els continguts didàctics i els objectius educatius establerts pel
Decret del Ministeri d’Educació, Ciència, Recerca i Cultura,
publicat el 7 de gener de 1992, també han de formar part de la formació
del professorat com a marc general, i, per tal de donar exemple, s’han
d’introduir als plans d’estudis de pedagogia i a les proves finals
de llicenciatura de les assignatures rellevants per a la promoció del
baix alemany.
3.2 Sempre i quan i tant bon punt les possibilitats ho permetin, les universitats
oferiran formació contínua de baix alemany.
3.3 En el futur, la tasca de l’Institut de la Llengua Baixalemanya (INS,
Institut für Niederdeutsche Sprache), amb seu a Bremen, també
rebrà suport del Land. Les institucions i organitzacions que desenvolupen
la seva tasca a Slesvig-Holstein haurien d’aprofitar el potencial econòmic
d’aquest institut i esforçar-se per assolir un intens intercanvi
d’informació amb relació a totes les qüestions que
afecten la llengua i la cultura baixalemanyes.
4 El baix alemany a l’església
Des de la Reforma de Luter, l’Església evangèlica ha utilitzat
la llengua baixalemanya a la missa, a les oracions, en les funcions dels capellans
i en els cercles eclesiàstics.
4.1 Es demana a l’Església del Nord de l’Elba que, als efectes
d’aquest pla, promogui el baix alemany, tant en la formació dels
sacerdots i sacerdotesses, com en la seva formació contínua, així
com també que cultivi el baix alemany a la missa i a totes les activitats
de l’església. D’altra banda, cal posar una atenció
especial als cursos d’aprenentatge de la llengua del Departament de Baix
Alemany de la Universitat de Kiel.
4.2 Es demana a l’Església catòlica que faci una avaluació
de quin paper pot donar a la llengua baixalemanya.
4.3 El Comitè Consultiu del Parlament de Slesvig-Holstein per al Baix
Alemany (Beirat Niederdeutsch beim Schleswig-Holsteinischen Landtag)
convidarà a una sessió plenària un o una representant de
l’Església del Nord de l’Elba i un o una representant de
l’Església catòlica perquè informin de les possibilitats
d’implantació esmentades als punts 4.1 i 4.2.
5 El baix alemany a l’àmbit
del teatre
En moltes sales de teatre de Slesvig-Holstein –des dels teatres de més
renom, d’abast a tot el Land, fins als grups de teatre d’aficionats
sorgits espontàniament per algun motiu concret– es presenten funcions
en llengua baixalemanya en modalitats molt diverses. Aquesta varietat d’estrats
i aquesta diversitat són una característica de Slesvig-Holstein
que cal conservar.
5.1 Es demana als responsables de les activitats de formació contínua
que incloguin en els seus programes la formació i la formació
contínua dels actors amateurs en parla baixalemanya, en concret a l’”Escola-taller
de teatre del Land” ("Landesarbeitsgemeinschaft Spiel")
de l’SHHB, en la qual es fa formació contínua d’actors
i directors amateurs, i a l’àmplia oferta de formació contínua
de l’”Associació de teatre amateur del Land de Slesvig-Holstein
("Landesverbandes der Amateurtheater Schleswig-Holsteins")
i de la Unió de Teatre en Baix Alemany (Niederdeutschen Bühnenbund).
5.2 Així com hi ha un patrocinador dels concursos de lectura en baix
alemany, s’intentaran trobar patrocinadors per a un concurs de teatre
en baix alemany entre escoles (vegeu el punt 2.4).
5.3 Es demanarà a les grans sales de teatre del Land (com per
exemple, les de Kiel i Lübeck, el Teatre del Land –Landesbühne–
i d’altres) que afegeixin una porció important de peces en baix
alemany al seu repertori.
6 El baix alemany a les entitats
El conreu de la llengua, dels usos i costums i de la cultura baixalemanys es
duu a terme en una gran quantitat d’entitats, el nombre de les quals encara
no s’ha determinat de manera exhaustiva. Aquestes entitats són
una mostra que els ciutadans de Slesvig-Holstein conreen el baix alemany, i
ho fan amb una actitud molt positiva. Aquestes entitats són, junt amb
els educadors de les institucions públiques i privades, la base més
important per al manteniment de la llengua baixalemanya a Slesvig-Holstein i
per a la promoció de la cultura lligada a la llengua.
6.1 Així com la comunitat frisona ha pogut disposar d’un centre
d’informació i assessorament, dins de l’Institut Nord-Frisó
de Bredstedt, també es crearà un sistema d’informació,
assessorament i formació contínua per a les entitats lligades
al baix alemany (vegeu els punts 9 i 10).
6.2 La Ministra d’Educació, en cooperació amb el Ministre
d’Interior, s’encarregarà de demanar als districtes (Kreise)
i a les ciutats de districte propi (kreisfreien Städte) que determinin,
segons uns criteris preestablerts, quines entitats i organitzacions relacionades
amb el conreu del baix alemany hi ha a les seves demarcacions. D’aquesta
manera, les persones encarregades de proporcionar assessorament, informació
i formació contínua les podran tenir totes en compte. La llista
d’aquestes entitats es posarà a l’abast del públic.
6.3 Es demanarà als districtes i a les ciutats de districte propi que
facin un seguiment, si s’escau amb l’ajuda de patrocinadors, de
les “diades” que s’hi organitzin de manera anàloga
a la Diada de Slesvig-Holstein (Schleswig-Holstein-Tag), titulades
“El baix alemany a...” ("Plattdeutsch in ...")
i ideades per les entitats i organitzacions que fomenten el baix alemany. Aquestes
diades permeten tenir una projecció pública més àmplia.
També cal determinar amb més exactitud la periodicitat amb què
s’organitzen.
7 El baix alemany als mitjans de comunicació
Generalment, els diaris, la ràdio i la televisió reserven un espai
limitat al baix alemany. D’altra banda, tot i que el mercat editorial
ha crescut, recentment a començat a mostrar signes de recessió.
Malgrat tot, cal considerar com un fet positiu que aquest espai s’ha incrementat,
sobretot als diaris i a la televisió. Per contra, els mitjans de comunicació
exclouen cada vegada més la presència del baix alemany a l’hora
de tractar els temes més seriosos, com ara la política, el món
laboral, l’educació, la història i la societat.
7.1 La Presidenta (o el president) del Parlament del Land es reunirà
amb els representants dels diaris, de les emissores de ràdio i dels canals
de televisió per analitzar el paper del baix alemany als mitjans de comunicació.
Aquesta trobada hauria de servir per prendre una resolució conjunta relativa
a les mesures per al conreu del baix alemany als mitjans de comunicació.
7.2 Cal estudiar si és oportú que es produeixi una trobada semblant
amb els editors i editores.
7.3 Cal estudiar la possibilitat d’emetre comunicats oficials en baix
alemany, a nivell de Land i sobre determinats temes.
8 El baix alemany a l’àmbit
de la política
De tant en tant, el Parlament de Slesvig-Holstein realitza debats en baix alemany.
En molts consells municipals sovint s’utilitza el baix alemany junt amb
l’alt alemany; i hi ha alguns consells municipals que només utilitzen
el baix alemany.
8.1 Cal estudiar la possibilitat que (els consorcis municipals d’abast
a tot el Land?) s’adrecin al president o presidenta del Land
de Slesvig-Holstein o bé als presidents o presidentes dels consells municipals,
per tal d’animar-los a fomentar –de manera no vinculant– i
permetre que es duguin a terme intervencions en baix alemany en tots els punts
de l’ordre del dia de les sessions dels consells municipals, a més
de les que ja es fan en alt alemany.
8.2 Així mateix, també cal estudiar la possibilitat que (els consorcis
municipals d’abast a tot el Land?) publiquin informacions i presentacions
en baix alemany a nivell de tot el Land, tal i com ja fa la Presidenta
del Parlament del Land.
9 Informació i assessorament
Una característica de les nombroses activitats vinculades al baix alemany
que s’organitzen a Slesvig-Holstein és que sovint s’influencien
mútuament, sense que els organitzadors tinguin coneixement de la resta
d’activitats, i que reben un suport i un assessorament limitat o bé
no saben a qui o a quina organització s’han d’adreçar.
Així doncs, és urgent que a Slesvig-Holstein es creï un servei
d’informació i assessorament per satisfer les necessitats relacionades
amb el baix alemany i que es faci difusió dels coneixements sobre les
corresponents possibilitats existents.
9.1 Es crearan dos centres per al baix alemany com a punts neuràlgics
d’informació i assessorament, un a la part de Slesvig –a
l’”Escola Popular” (Heimvolkshochschule) de Leck–
i l’altre a la part de Holstein –a la Fundació Mecklenburg
(Stiftung Mecklenburg) de Ratzeburg. Les seves tasques seran, entre
d’altres:
- Respondre les preguntes relacionades amb el baix alemany, formulades dins
del territori del Land, i, si s’escau, remetre-les a altres institucions
competents (com per exemple, l’Institut de la Llengua Baixalemanya, amb
seu a Bremen)
-Assessorar persones i organitzacions que treballen o voldrien treballar amb
qüestions relacionades amb el baix alemany (vegeu el punt 1.1)
- Crear i habilitar una biblioteca per a cadascun dels dos centres, que satisfacin,
de manera urgent, les necessitats de les entitats locals (per exemple, l’ús
de materials).
(De moment, el suport financer que es pot destinar a la creació i habilitació
d’aquestes dues biblioteques a partir dels fons públics és
limitat; per tant, caldrà trobar patrocinadors.)
- Crear vincles entre les institucions educatives existents (vegeu els punts
2.5, 9.2, 9.3 i 9.4).
9.2 A més de l’SHHB, que fins ara ha realitzat una important tasca
d’assessorament, i a més dels Centres per al Baix Alemany de Leck
i Ratzeburg, que han de començar a assumir tasques d’assessorament,
les “Escoles Populars” i els centres culturals dels districtes,
de les ciutats de districte propi i dels municipis o mancomunitats de municipis
també hauran d’assumir aquesta mena de tasques. A més, cal
que aquestes institucions mantinguin un estret contacte entre elles.
9.3 L’IPTS també formarà part d’aquest programa d’assessorament
(i de formació contínua), ja que les activitats escolars i extraescolars
de foment del baix alemany sovint es complementen o s’interrelacionen
(vegeu el punt 2.3).
9.4 L’Institut de la Llengua Baixalemanya, amb seu a Bremen, aporta, junt
amb els Centres per al Baix Alemany de Leck i Ratzeburg, contactes addicionals
per al foment del baix alemany a Slesvig-Holstein.
10 Formació contínua
A Slesvig-Holstein ja es disposa de moltes possibilitats d’educació
contínua per a persones que tenen interès a realitzar tasques
relacionades amb el baix alemany o que treballen en entitats dedicades al foment
del baix alemany. Aquest sistema de formació contínua pot guanyar
eficàcia si s’amplia i hi pot participar el servei d’assessorament
pel que fa a la formació contínua (vegeu el punt 9).
10.1 Amb la creació dels dos Centres per al Baix Alemany a l’”Escola
Popular” de Leck i a la Fundació Mecklenburg de Ratzeburg, la promoció
del baix alemany a Slesvig-Holstein passarà a tenir un pes important
dins dels esdeveniments que organitzin aquestes dues institucions.
10.2 Pel que fa a altres institucions dedicades a tasques de formació
contínua (les “Escoles Populars”, els centres culturals,
les acadèmies o l’SHHB), caldria que també donessin un pes
més important a la promoció del baix alemany dins de la seva programació.
D’altra banda, també caldria que cada any els Centres per al Baix
Alemany de Leck i Ratzeburg donessin el seu vist-i-plau, recollissin i fessin
pública tota l’oferta de formació contínua, amb l’ajuda
financera de les institucions de formació contínua, per tal d’evitar
coincidències i optimitzar les possibilitats de l’oferta.
10.3 L’oferta de formació contínua dels centres universitaris
serveix per complementar l’oferta d’aquest tipus de formació
a l’àmbit científic, sempre i quan aquests centres disposin
de prou capacitat per fer-ho.”
[Font: http://www.zfn-ratzeburg.de/nd_in_sh/landesplan.htm]
2.2. Informe i recomanació per a una resolució
per part de la Comissió per a Europa [del Parlament del Land].
“Implementació de la Carta europea de les llengües regionals
o minoritàries”
11 d’octubre de 2000
Títol original: Bericht und Beschlussempfehlung
des Europaausschusses. “Umsetzung der Charta der Regional- und Minderheitensprachen”.
Schleswig-Holsteinischer Landtag (15. Wahlperiode). Drucksache 15/459 (neu).
[Antrag der Abgeordneten des SSW. Drucksache 15/82]
[Font: http://www.lvn.ltsh.de/infothek/wahl15/drucks/0400/drucksache-15-0459.pdf]
3. Ensenyament
Article 8, paràgraf 1 (a) (iv); (b) (iii); (c) (iii); (e) (ii); (f) (iii); (g); (h); (i); paràgraf 2.
3.2. 3.2. Llei de les escoles del Land de Slesvig-Holstein
2 d’agost de 1990
Títol original: Schleswig-Holsteinischen Schulgesetzes (Schulgesetz
- SchulG) vom 2. August 1990. Gl.-Nr.: 223-9 (Fundstelle: GVOBl. Schl.-H. 1990
S. 451)
“Títol 2. Missió de l’escola
§ 4 Objectius formatius i educatius
[…]
(4) L’escola ha de fomentar l’obertura del jovent envers la diversitat
cultural […].”
[Font: http://www.landesregierung-sh.de/landesrecht/223-9.htm]
3.3. Circular: “El baix alemany a l'escola”
7 de gener de 1992 (Emesa pel Ministeri d’Educació,
Ciència, Recerca i Cultura)
Títol original: Runderlass “Niederdeutsch in der Schule”,
der Ministerin für Bildung, Wissenschaft, Forschung und Kultur –
X 5/X 210 – vom 7. Januar 1992. Veröffentlicht im Nachrichtenblatt
des Ministeriums für Bildung, Wissenschaft, Forschung und Kultur des Landes
Schleswig-Holstein 1992, S. 19
“A Slesvig-Holstein hi ha moltes persones que parlen o entenen
el baix alemany. Aquesta llengua, que col·loquialment es denomina Plattdeutsch,
és una part important de l’entorn lingüístic de molts
alumnes, però per damunt de tot és una part de la cultura del
nord d’Alemanya.
En els darrers anys la transmissió del baix alemany com a llengua viva
i utilitzada quotidianament en aquesta regió s’ha vist acusadament
amenaçada, i el seu retrocés i la pèrdua de la cultura
lligada a la llengua en els àmbits de la literatura, la història
i els usos i costums, són temes que concerneixen tots els habitants de
Slesvig-Holstein per igual, tant si són parlants del baix alemany o l’entenen
com si no. A més, els alumnes podrien perdre l’oportunitat d’identificar-se
amb el seu propi país de Slesvig-Holstein.
Tenint en compte la situació, l’escola té una gran responsabilitat
en la salvaguarda d’aquest patrimoni cultural i, per tant, l’obligació
d’impartir coneixements sobre la literatura i la llengua baixalemanyes
dins del marc de les assignatures més adequades per fer-ho, així
com també de tenir-hi en compte els àmbits de la vida caracteritzats
pel baix alemany.
A més, l’escola ha de fomentar la capacitat dels i les alumnes
de parlar baix alemany i estimular-ne l’ús i, per tal d’assolir
aquest objectiu, es proposa especialment la creació de grups de treball.
Cal tenir en compte que l’estudi del baix alemany a l’aula té
diversos avantatges, ja que els coneixements d’aquesta llengua amplien
les habilitats lingüístiques. Tot comparant-la amb l’alt alemany,
permet desenvolupar la capacitat de construir oracions senzilles i intel·ligibles
i de saber triar paraules amb expressivitat i concreció. A més,
l’adquisició de coneixements de baix alemany facilita l’accés
a d’altres llengües, com per exemple l’anglès, i permet
aprofundir en la comprensió de la història i la cultura del país.
El baix alemany ni pot ni ha de convertir-se en una assignatura més,
ni tenir hores pròpies dins del conjunt d’assignatures. Per principi
i de manera universal, la cultura caracteritzada pel baix alemany ha de convertir-se
en part integrant de les aules. D’altra banda, també hi ha la possibilitat
d’organitzar grups de treball.
Un grup de treball pot estar format per professors i professores d’escola
i d’universitat i persones de Slesvig-Holstein que estiguin especialment
compromesos amb el manteniment i la cura de la llengua i el patrimoni cultural
baixalemanys. La seva tasca ha de perseguir aquest fi i ha de consistir a desenvolupar
propostes per a la formació del professorat, així com també
per a la seva formació contínua.
L’escola ja disposa de variades possibilitats per a l’estudi del
baix alemany. La seva implantació a les aules ha d’emmarcar-se
sobretot dins de l’assignatura d’alemany. Segons el tipus de centre
escolar i el curs, es llegiran textos en baix alemany, tant clàssics
com moderns, i es treballaran les particularitats d’aquesta literatura,
tot posant la mateixa atenció a textos de caire amè i de to més
seriós. L’anàlisi comparativa de les diverses variants del
baix alemany i de les seves nombroses diferències lèxiques i fonètiques,
pot contribuir que els i les alumnes siguin més tolerants envers totes
aquelles persones que pensen i parlen de manera diferent a la seva. A l’hora
de tractar temes d’estudi del país i d’història regional,
el baix alemany també pot tenir presència com a punt de contacte
amb diversos continguts, concretament a l’assignatura d’estudi del
país i de l’entorn, així com també a les de geografia
i història. En altres assignatures també pot tenir-hi presència
de manera opcional; així, l’assignatura de música, per exemple,
es pot complementar amb cançons, jocs de cant i balls en baix alemany.
Als grups de treball, els i les alumnes poden fer exercicis i representacions
teatrals, realitzar enregistraments de textos en format àudio i preparar
temes actuals i relacionats amb l’entorn proper en baix alemany. Els actes
organitzats per l’escola haurien d’incloure també contribucions
en baix alemany. L’àmbit lingüístic també pot
ser un contingut didàctic, per exemple a l’hora de preguntar-se
“qui parla baix alemany, quan, amb qui i sobre què?". D’altra
banda, també es poden analitzar els programes de ràdio i televisió
i els articles periodístics en baix alemany.
Es recomana de manera explícita que les escoles organitzin visites en
grup a actes extraescolars en què es promogui el baix alemany (per exemple,
concursos de lectura, celebracions regionals, festes de barri o obres de teatre)
i que hi participin amb contribucions pròpies. D’altra banda, les
escoles també poden convidar persones conegudes públicament que
siguin parlants del baix alemany.
Les biblioteques de totes les escoles han d’incloure una selecció
adequada de literatura baixalemanya. Cada escola hauria d’estar proveïda
de diversos llibres de text amb material de lectura per a joves. L’ús
d’aparells d’àudio és especialment útil per
a l’aprenentatge dels aspectes fonètics. L’Institut de Slesvig-Holstein
per a la Praxi i la Teoria de l’Escola (IPTS, Landesinstitut Schleswig-Holstein
für Praxis und Theorie der Schule) farà públiques les
seves corresponents recomanacions pel que fa als materials literaris i d’àudio.”
[Font: http://www.zfn-ratzeburg.de/nd_schule/erlass.htm]
3.4. Diirectrius per al pla d’estudis per al baix
alemany a l’escola
Títol original: Lehrplanbausteine für Niederdeutsch
in der Schule – Ministerium für Bildung, Wissenschaft, Forschung
und Kultur des Landes Schleswig-Holstein
“I. Consideració prèvia
Mitjançant una circular del 7 de gener de 1992, la Ministra d’Ensenyament,
Ciència, Joventut i Cultura va tornar a posar de rellevància la
significació del baix alemany per a la formació i l’educació
dels i les alumnes de Slesvig-Holstein i va decretar unes regulacions generals
que són preceptives per a les escoles del Land.
En virtut d’aquest decret, l’escola adquireix la funció obligatòria
de transmetre coneixements sobre la llengua i la literatura baixalemanyes dins
del marc de les assignatures més indicades i mostrar aquells àmbits
de la vida en què el baix alemany sigui rellevant.
Aquesta mateixa circular va proposar la creació d’un grup de treball
que hauria d’elaborar propostes per introduir el baix alemany a les aules,
així com també a la formació i a la formació contínua
del professorat. Aquest grup de treball va ser convocat el març de 1992
i va iniciar la seva tasca a la seva primera reunió, celebrada el 27
de març de 1992. Les iniciatives que en van sorgir són el resultat
del treball d’aquest grup, que presentem en aquest document.
D’acord amb el que s’havia establert, el grup no va elaborar cap
pla d’estudis per a una assignatura autònoma de baix alemany, sinó
que havia de presentar propostes sobre els exercicis i els continguts concrets
que havien de servir les diverses modalitats d’escola, els diversos cursos,
les diverses assignatures i les diverses àrees temàtiques per
transmetre coneixements i habilitats al voltant del baix alemany.
II. Objectius generals
A Slesvig-Holstein hi ha una àmplia diversitat lingüística
i hi ha moltes persones que parlen o entenen el baix alemany. A més,
la vida social i la història cultural del nostre Land han estat
fortament influenciats pel baix alemany. Per tant, l’escola adquireix
la funció obligatòria de transmetre coneixements sobre la llengua,
la literatura i la cultura baixalemanyes dins del marc de les assignatures i
àrees temàtiques més adequades.
L’ensenyament sobre el baix alemany forma part d’una manera preeminent
de l’assignatura d’alemany, mentre que el baix alemany també
ha de ser tingut en compte en altres assignatures i activitats en funció
de la situació. Això afecta tots els cursos i totes les modalitats
d’escola.
D’altra banda, l’escola ha de tenir com a objectiu estimular l’ús
de la llengua i fomentar la capacitat de parlar el baix alemany. Per a aquesta
finalitat, s’han de tenir en compte –en funció de les possibilitats
de cada escola– tant les assignatures especialitzades com les multidisciplinàries,
les optatives, els cursos de coneixements bàsics, els cursos d’aprofundiment
i les classes dels grups de treball.
El contacte amb el baix alemany a l’aula ha de contribuir que els i les
alumnes puguin reconèixer millor els valors bàsics de la convivència
humana, i que incloguin les llengües i les cultures del nostre Land en
la pròpia consciència.
III. El baix alemany a l’escola primària
1. Qüestions generals
Tal com passa amb la resta de continguts, l’escola primària ha
de servir per posar les bases perquè el baix alemany pugui continuar
ensenyant-se en les modalitats d’escola generals del primer nivell de
l’ensenyament secundari.
L’experiència recollida fins ara permet arribar a la conclusió
que tant l’interès dels i les alumnes com la disposició
del professorat a dedicar-se a l’estudi de la llengua baixalemanya i dels
temes que hi estan relacionats es veuen especialment configurats a l’escola
primària. Per això és tan important que s’aprofitin
les possibilitats que ofereix l’escola primària i que es duguin
a terme de manera escrupulosa els objectius didàctics pel que fa a la
llengua baixalemanya dins del marc de diverses assignatures.
Al llarg de l’escola primària, els i les alumnes han d’assolir
els següents objectius didàctics:
Han de
- saber que a Slesvig-Holstein no només s’hi parla l’alt
alemany, sinó també el baix alemany i en zones concretes el frisó,
el danès o el jútic meridional;
- aprendre i poder reconèixer el baix alemany mitjançant exemples
orals i escrits;
- tenir contacte amb exemples que il·lustrin la presència del
baix alemany a l’entorn quotidià, com ara a partir dels familiars,
els veïns, etc. que el parlen, a partir de textos de la premsa, la ràdio,
la televisió o el teatre, a partir dels noms de carrers i dels topònims,
etcètera;
- tenir contacte amb exemples que il·lustrin que hi ha expressions en
alt alemany que provenen del baix alemany, així com també poder-ne
enumerar;
- saber que la llengua baixalemanya també s’ha desenvolupat i encara
en l’actualitat experimenta transformacions;
- conèixer diverses autores i autors baixalemanys, tant antics com moderns,
així com també alguns dels seus textos;
D’altra banda, caldria esforçar-se, sempre en la mesura que les
condicions escolars i de personal ho permetin, perquè els i les alumnes
- aprenguin de memòria algunes frases fetes, versos, modismes, poemes,
textos breus i cançons baixalemanys;
- puguin descobrir textos baixalemanys senzills a través de la lectura;
- siguin capaços d’entendre, dir i utilitzar en situacions comunicatives
concretes conceptes, paraules i expressions baixalemanys senzills i del dia
a dia.
2. El baix alemany a les assignatures autònomes
Atès que no s’ha previst que hi hagi una assignatura pròpia
per al baix alemany, cal que tots aquests objectius didàctics s’introdueixin
i es concretin en els temes d’aquelles assignatures en què, segons
criteris objectius, pertanyin i en què es puguin inserir de manera natural
i adequada als continguts de la classe a partir del context més idoni.
2.1. El baix alemany a l’assignatura d’alemany
Com a component de la realitat lingüística de Slesvig-Holstein,
la llengua baixalemanya ha de ser estudiada sobretot a la classe d’alemany.
Tots els requisits habituals que es demanen a l’assignatura d’alemany
i cadascun dels seus apartats també són vàlids per a l’ensenyament
del baix alemany; així, el temari relatiu al baix alemany s’ha
de concretar mitjançant exercicis orals, exercicis amb textos i exercicis
complementaris de lectura, sobretot a la classe de llengua i literatura. L’escriptura
de textos en baix alemany no serà un requisit.
Tot això implica que un cop els fenòmens lingüístics
i literaris fonamentals hagin estat treballats a l’assignatura d’alemany,
també es podran relacionar i il·lustrar amb textos baixalemanys.
A l’escola primària, l’assignatura d’alemany ha de
permetre, en particular, que els i les alumnes
- puguin saber distingir l’alt alemany del baix alemany;
- s’adonin, mitjançant exemples, que el baix alemany encara presenta
una gran varietat, tant en la seva forma oral com escrita;
- s’adonin, mitjançant exemples, que hi ha expressions en alt alemany
que provenen del baix alemany, així com també poder-ne enumerar;
- coneguin diverses autores i autors baixalemanys, tant antics com moderns,
així com també alguns dels seus textos;
- sàpiguen que la llengua baixalemanya també s’ha desenvolupat
i encara en l’actualitat experimenta transformacions;
D’altra banda, caldria esforçar-se, sempre en la mesura que les
condicions escolars i de personal ho permetin, perquè els i les alumnes
- puguin entendre i copsar el contingut i el sentit de textos baixalemanys adequats
a l’edat dels i les alumnes, com per exemple llegendes, contes, escenes
de teatre, etc., a partir de enregistraments d’àudio;
- s’aprenguin de memòria algunes frases fetes, versos, modismes,
poemes, textos breus, etc. baixalemanys;
- puguin descobrir textos baixalemanys senzills a través de la lectura;
- siguin capaços d’entendre, dir i utilitzar en situacions comunicatives
concretes conceptes, paraules i expressions baixalemanys senzills i del dia
a dia.
2.2. El baix alemany a l’assignatura d’estudi
del país i de cultura general
Els coneixements bàsics que ha de transmetre l’assignatura d’estudi
del país i de cultura general han d’incloure els següents
fets:
- que a Slesvig-Holstein no només s’hi parla l’alt alemany,
sinó també el baix alemany i en zones concretes el frisó,
el danès o el jútic meridional;
- que la llengua baixalemanya és encara present en moltes expressions
quotidianes: entre d’altres, en noms d’oficis, de carrers, d’animals,
de plantes, en els topònims, en noms geogràfics, etc.;
- que la llengua baixalemanya també s’utilitza als mitjans de comunicació
(en diaris, a la ràdio, a la televisió, etc.), a l’àmbit
cultural (llibres, teatres, música, seminaris organitzats per entitats
i “escoles populars” –Volkshochschulen–) i
al món de l’església (a la missa de matí, a les altres
misses, etc.);
- que fins a principis del segle XVII es feien acords, lleis, rètols,
etc. en llengua baixalemanya.
2.3 El baix alemany a l’assignatura de religió
L’assignatura de religió permet estudiar, en certs aspectes, la
interrelació entre el baix i l’alt alemany. Com a exemples d’aquesta
interrelació es poden estudiar:
-les inscripcions en llengua baixalemanya que hi ha en diverses tombes i làpides
commemoratives, en pintures religioses, en púlpits, etc.;
- els llibres de missa i les bíblies escrits en baix alemany;
- les misses i les transmissions televisives de misses en baix alemany.
2.4. El baix alemany a l’assignatura de música
L’assignatura de música de l’escola primària també
ha d’incloure cançons, balls i jocs dinàmics en baix alemany,
i es poden utilitzar molts exemples recuperats de temps antics o de la producció
musical actual.
2.5. El baix alemany a les activitats d’oci
A la majoria d’escoles primàries, tot seguint la tendència
d’implantar mètodes didàctics més oberts, s’han
creat aules d’estudi o grups de treball, pels quals s’ha elaborat
una gran diversitat de materials per a activitats d’oci. A l’hora
d’ampliar i crear aquests instruments i aquests materials per a la lectura
i diverses activitats, també s’ha de procurar que part d’aquest
material també estigui disponible en llengua baixalemanya.
2.6 El baix alemany als grups de treball
Els i les alumnes que mostrin interès en algun moment de l’ensenyament
primari haurien de tenir almenys una vegada l’oportunitat de formar part
d’un grup de treball de baix alemany. Així podran aprofundir en
diversos aspectes: podran, per exemple, cantar cançons, representar escenes
breus o obres de teatre o participar en l’organització d’actes
que se celebrin a l’escola.
Aquest grup de treball també permet que de tant en tant els alumnes aprenguin
la llengua baixalemanya. Amb aquesta finalitat, pot ser útil i convenient
que a les activitats hi participin parlants del baix alemany propers a l’entorn
escolar, com ara veïns, pares i mares o avis i àvies. També
ha resultat útil la implicació dels anomenats “padrins”
i “padrines” que amb regularitat parlen baix alemany amb els i les
alumnes interessats fora de l’horari escolar.
IV. El baix alemany al 1r nivell de l’ensenyament secundari
1. Qüestions generals
En termes generals, igual que a l’ensenyament primari, als nivells superiors
els coneixements de baix alemany no es transmeten mitjançant una assignatura
autònoma, sinó a través del temari corresponent de cadascuna
de les assignatures assignades per fer-ho.
Els coneixements i habilitats fonamentals adquirits pels i les alumnes a l’escola
primària s’han d’aprofundir i ampliar.
Al llarg del 1r nivell de l’ensenyament secundari els i les alumnes han
d’assolir els següents objectius didàctics:
Han de
- conèixer millor la situació lingüística dels habitants
de Slesvig-Holstein, saber que hi ha diverses llengües i diversos dialectes;
- adquirir coneixements bàsics sobre el desenvolupament històric
de la llengua baixalemanya.
A més, caldria esforçar-se, sempre en la mesura que les condicions
escolars i de personal ho permetin, perquè els i les alumnes tinguin
l’oportunitat de perfeccionar els seus coneixements de baix alemany en
un grup de treball, mitjançant exercicis que impliquin escoltar, parlar,
cantar, jugar, etc.
L’assignatura d’alemany és la més adequada per tenir
un paper central, tot i que això no excusa els professors i professores
d’altres assignatures de l’obligació de treballar els temes
que siguin més apropiats per als seus continguts.
2. El baix alemany a l’assignatura
d’alemany
El temari de llengua i literatura baixalemanyes pertany conceptualment sobretot
a l’assignatura d’alemany. Per tant, al 1r nivell de l’ensenyament
secundari, els objectius didàctics del temari sobre el baix alemany deriven
dels objectius generals de l’assignatura d’alemany. Pel que fa a
les classes de llengua, sobretot caldrà desenvolupar el sentit i la consciència
lingüístics, per tal que els i les alumnes puguin reflexionar sobre
els processos lingüístics propis i els foranis. El contacte amb
textos en baix alemany contribueix a la comprensió de la realitat lingüística
passada i actual.
En particular, s’ha de garantir que els i les alumnes
- s’adonin que la llengua baixalemanya, amb totes les seves diverses fesonomies
i formes orals, és un important component de la llengua alemanya;
- aprenguin en quines situacions s’utilitza el baix alemany;
- sàpiguen reconèixer alguns dels trets principals que diferencien
l’alt alemany del baix alemany, des del punt de vista d’història
de la llengua, de la gramàtica i de l’estil;
- puguin reconèixer els exemples típics que il·lustrin
la influència que al llarg de la història el baix alemany ha tingut
en l’alt alemany i que es constata en l’alt alemany de l’actualitat;
- coneguin alguns autors i autores baixalemanys, tant antics com moderns, i
alguns dels seus textos;
- coneguin exemples de diversos gèneres literaris a partir de textos
baixalemanys antics i actuals.
A més, caldria que els i les alumnes
- siguin capaços d’entendre, dir i utilitzar en situacions comunicatives
concretes conceptes, paraules i expressions baixalemanys del dia a dia;
- puguin descobrir textos baixalemanys mitjançant la lectura;
- aprenguin a estudiar i valorar de manera crítica textos, obres de teatre,
cançons, etc. baixalemanys, tant antics com actuals;
- coneguin les diverses formes que ha tingut el baix alemany al llarg de la
història –almenys en termes generals– i s’adonin de
las seva significació historicocultural;
- s’adonin de les diferències orals regionals que hi ha;
- coneguin diferents valoracions sobre el baix alemany i les analitzin de manera
crítica.
3. El baix alemany a les altres assignatures
Si bé els continguts bàsics sobre el baix alemany han de ser tractats
dins de l’assignatura d’alemany, és evident que els professors
i professores d’altres assignatures també han d’incloure
a la seva assignatura els temes que, des del punt de vista de la problemàtica
lingüística, permetin estudiar qüestions importants relatives
al baix alemany.
A l’assignatura d’anglès, per exemple, només es poden
explicar les moltes semblances que té amb la llengua baixalemanya si
abans es fa una contextualització històrica.
A les assignatures d’història, geografia, biologia, etc. es poden
prendre molts noms baixalemanys de llocs geogràfics, topònims,
carrers, famílies, animals, plantes, etc. com a punt de partida per introduir
alguns temes o ampliar i aprofundir en certes qüestions des del punt de
vista del passat baixalemany; diversos textos de la literatura baixalemanya
(Fritz Reuter, etc.) permeten explicar les circumstàncies sociohistòriques
millor que no pas altres fonts.
A l’assignatura de religió no es poden explicar els fenòmens
de la història de l’església amb exactitud si abans no es
posen de rellevància textos baixalemanys i els contextos políticolingüístics.
I pel que fa a les assignatures artístiques –sobretot la de música–,
el patrimoni popular i de les cançons baixalemanyes també ha de
formar part del cànon educatiu, ja que no s’ha d’excloure
res que sigui fonamental.
4. El baix alemany a les assignatures
optatives
A totes les altres modalitats d’assignatures i activitats dels nivells
d’ensenyament superiors que inclouen assignatures optatives el baix alemany
també ha de ser tingut en compte de manera adequada, en funció
de les circumstàncies i les possibilitats de cada escola, perquè
els i les alumnes que mostrin interès puguin tenir la possibilitat
- d’ampliar i aprofundir els seus coneixements i habilitats en l’àmbit
del baix alemany;
- analitzar, comprovar i, si ve al cas, desmuntar certes reserves i prejudicis
que es donen amb relació al baix alemany;
- participar activament en el conreu i el manteniment de la llengua baixalemanya.
Tots aquestes propostes es poden dur a terme, per exemple, a les classes de
diverses assignatures que estiguin relacionades amb l’elaboració
d’un projecte, als projectes interdisciplinaris, a les assignatures i
activitats optatives, als cursos de coneixements bàsics i d’aprofundiment,
als grups de treball voluntaris o a l’hora de preparar i organitzar festes
de classe o de l’escola.
Els àmbits de treball poden incloure tota mena de temes i continguts
que també es treballen a les classes convencionals: la literatura, el
cinema, el teatre, la televisió, els espectacles, el cant, la publicitat,
la dansa, els testimonis històrics, els fenòmens actuals, etc.
A més, pel que fa als mètodes de treball, en termes generals tampoc
no es diferencien massa dels de les assignatures optatives.
L’estudi de temes i continguts relacionats amb el baix alemany a les assignatures
optatives contribueix d’una manera especialment motivadora a l’orientació
dels i les alumnes cap a la convivència humana i és útil
per transmetre certs aspectes clau i propostes d’oci enriquidores que
poden contribuir a la configuració vital dels individus.”
[Font: http://www.zfn-ratzeburg.de/nd_schule/bausteine.htm]
3.5. 3.5. Ordenança del Land relativa
a les oposicions estatals de primer grau per a places de professorat
5 d'octubre 1999
Títol original: Landesverordnung über
die Ersten Staatsprüfungen der Lehrkräfte (Prüfungsordnung Lehrkräfte
I - POL I) vom 5. Oktober 1999 (GVOBl. Schl.-H. 1999 S. 312)
“§ 33 Examen d’ampliació, examen complementari
IIIr Paràgraf
[…]
2) L’estudi dels temes relatius al “baix alemany” d’importància
pedagògica general i de rellevància per a l’escola i l’estudi
de les disciplines de frisó i filosofia poden ser examinats mitjançant
una prova complementària, d’acord amb les disposicions de §
20, paràgraf. 2, 1r punt.
[…]
§ 40, 47 i 54
[El mateix text que § 33]
[…]
§ 61. Examen d’ampliació, examen complementari
[…]
(2) En funció de l’oferta docent de la universitat, l’estudi
dels temes relatius al baix alemany d’importància pedagògica
general i de rellevància per a l’escola, així com també
l’estudi de la disciplina de frisó poden ser examinats mitjançant
una prova complementària.”
4. Justícia
4.1. Disposicions de la Part III de la Carta europea
de les llengües regionals o minoritàries adoptades pel Land:
Article 9, paràgraf 1 (b) (iii); (c) (iii); paràgraf
2 (a).
5. Autoritats administratives i serveis públics
5.1. Disposicions de la Part III de la Carta europea
de les llengües regionals o minoritàries adoptades pel Land:
Article 10, paràgraf 1 (a) (v); (c); paràgraf
2 (a); (b); (f); paràgraf 4 (c).
5.2. Llei general de l’administració del
Land de Slesvig-Holstein
Títol original: Allgemeines Verwaltungsgesetz
für das Land Schleswig-Holstein (Landesverwaltungsgesetz – LVwG -
) In der Fassung der Bekanntmachung vom 2.6.1992. Gl.-Nr.: 20-1 (Fundstelle:
GVOBl. Schl.-H. 1992 S.243, ber. S. 534)
“§ 82 a. Llengua de l’administració
(1) La llengua de l’administració és l’alemany.
(2) En cas que es lliuri una sol·licitud o es presentin instàncies,
certificats, comprovants o altres documents escrits davant d’una autoritat
i en una llengua estrangera, l’autoritat exigirà immediatament
la presentació d’una traducció. En casos justificats es
podrà exigir que es presenti una traducció feta o certificada
per un intèrpret o traductor amb titulació oficial i jurat. En
cas que no es presenti la traducció exigida immediatament, l’autoritat
en podrà proporcionar una a càrrec de l’interessat. En cas
que l’autoritat sol·liciti intèrprets o traductors, aquests
seran indemnitzats amb relació a la indemnització de testimonis
i pèrits segons la corresponent aplicació de la llei.
(3) En cas que s’ordeni una demora mitjançant un avís, una
sol·licitud o el lliurament d’una disposició testamentària
i dins el termini de la qual l’autoritat hagi de realitzar algun tràmit
concret, i en cas que la demora s’hagi sol·licitat en una llengua
estrangera, el transcurs de la demora començarà a partir del moment
en què l’autoritat n’hagi presentat una traducció.
(4) En cas que es concedeixi una demora en presència de l’autoritat
i en benefici de l’interessat, a partir d’un avís, una sol·licitud
o una disposició testamentària que s’hagin realitzat en
llengua estrangera, en cas que es faci valer un recurs de dret públic
o en cas que se sol·liciti un pagament, el lliurament de l’avís,
la sol·licitud o la disposició testamentària tindrà
validesa a partir del moment en què hagin estat admesos a tràmit
per l’autoritat si prèviament s’ha presentat una traducció
a sol·licitud de l’autoritat dins d’un termini raonable que
haurà de ser establert per aquesta autoritat. En cas contrari, el moment
en què la traducció sigui admesa a tràmit serà determinant,
sempre que no es produeixi cap altra circumstància per causa d’algun
acord internacional. A aquests efectes jurídics es farà referència
a l’establiment de la demora.”
[Font: http://www.landesregierung-sh.de/landesrecht/20-1fr.htm]
6. Mitjans de comunicació
6.1. Disposicions de la Part III de la Carta europea
de les llengües regionals o minoritàries adoptades pel Land:
Article 11, paràgraf 1 (b) (ii); (c) (ii); (d); (e)
(ii); (f) (ii); paràgraf 2.
6.2. Llei de la ràdio i la televisió del
Land de Slesvig-Holstein
7 de desembre de 1995
Títol original: Rundfunkgesetz für das Land Schleswig-Holstein
(Landesrundfunkgesetz - LRG) vom 07. Dezember 1995 (GVOBl. Schl.-H. 1995 S.
422)
[Font: http://www.ulr.de/ULR_Rechtsgrundlagen/Filebase/Lrg.pdf]
6.3. Acord entre Länder sobre Norddeutscher
Rundfunk (NDR)
17 i 18 de desembre 1991
Títol original: Der NDR-Staatsvertrag
“§ 1 Funció i forma jurídica
(1) La NDR és una institució d’interès general de
dret públic destinada a l’emissió de programes de ràdio
i televisió als Länder de la Ciutat Lliure i Hanseàtica
d’Hamburg, Mecklenburg-Antepomerània, Baixa Saxònia i Slesvig-Holstein
(territori d’emissió).
[…]
§ 3 Programació als Länder
[…]
(3) La programació de les emissores de cada Land ha de mostrar
els fets públics, els esdeveniments polítics i la vida cultural
i social, especialment pel que fa al propi Land.
[…]
§ 5 Funció de la programació
[…]
(2) La regió del nord d’Alemanya, junt amb la seva cultura i llengua,
han de tenir cabuda a la programació de manera adequada. Amb aquesta
finalitat i per tal de conservar la identitat cultural, la NDR ha d’elaborar
la seva programació per principi als quatre Länder del
seu territori d’emissió.
[…]
§ 7 Principis de la programació
[…]
(2) […] La programació de la NDR ha […] de posicionar-se
a favor del manteniment de la pau i de la protecció de les minories […].
[Font: http://www.ndr.de/ndr/derndr/unternehmen/organisation/staatsvertrag.html]
7. Activitats i equipaments culturals
7.1. 7.1. Disposicions de la Part III de la Carta europea
de les llengües regionals o minoritàries adoptades pel Land:
Article 12, paràgraf 1 (a); (b); (c); (d); (f); (g); paràgraf
3.
8. Vida econòmica i social
8.1. Disposicions de la Part III de la Carta europea
de les llengües regionals o minoritàries adoptades pel Land:
Article 13, paràgraf 1 (a); (c); (d); paràgraf
2 (c).
9. Altres documents
9.1. 9.1. Informe del govern del Land. “Situació
de la llengua baixalemanya a Slesvig-Holstein”
11 de gener de 1996
Títol original: Bericht der Landesregierung.
Situation der Niederdeutschen Sprache in Schleswig-Holstein. Schleswig-Holsteinischer
Landtag (13. Wahlperiode), Drucksache 13/3288
[Font: http://www.parlamentsspiegel.de/tiffprint/32331062172520.pdf]
9.2. Informe del President del Parlament del Land.
“Informe sobre la tasca del “Comitè Consultiu del Parlament
del Land de Slesvig-Holstein per al Baix Alemany” (Beirates
Niederdeutsch beim Schleswig-Holsteinischen Landtag) per a la 14ª
legislatura, 1996-2000.
3 de desembre de 1999
Títol original: Bericht der Landtagspräsidenten.
Bericht zur Arbeit des “Beirates Niederdeutsch beim Schleswig-Holsteinischen
Landtag” für die 14. Wahlperiode 1996-2000. Kiel 1999/2000. Drucksache
14/2572. [Landtagsbeschluss vom 18. November 1999 – Drucksache 14/2530]
[Font: http://www.parlamentsspiegel.de/tiffprint/229031062172925.pdf]
9.3. Informe del govern del Land. “Situació
de la llengua i la cultura baixalemanyes”
7 de desembre de 1999
Títol original: Bericht der Landesregierung. Situation
der Niederdeutschen Sprache und Kultur. Drucksache 14/2600. [Landtagsbeschluss
vom 18. November 1999 – Drucksache 14/2530]
[Font: http://www.lvn.parlanet.de/infothek/wahl14/drucks/2600/drucksache-14-2600.pdf]