[Traducció no oficial]
Llei de Llengües Oficials 2003 - República
d'Irlanda
UNA LLEI QUE PROMOGUI L'ÚS DE LA LLENGUA IRLANDESA AMB EFECTES OFICIALS A L'ESTAT; QUE PERMETI L'ÚS DE LES DUES LLENGÜES OFICIALS DE L'ESTAT EN ELS PROCEDIMENTS PARLAMENTARIS, A LES LLEIS DE L’OIREACHTAS[1], A L'ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA, EN LA COMUNICACIÓ O ELS SERVEIS OFERTS AL PÚBLIC I EN EL DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT DELS ORGANISMES PÚBLICS; QUE ESTABLEIXI ELS DEURES D’AQUESTS ORGANISMES EN RELACIÓ AMB LES LLENGÜES OFICIALS DE L’ESTAT; I, AMB AQUESTS PROPÒSITS, QUE PREVEGI LA CREACIÓ DE L’OIFIG CHOIMISINÉIR NA dTEANGACHA OIFIGIÚLA I EN DEFINEIXI LES FUNCIONS; QUE PREVEGI LA PUBLICACIÓ PER PART DEL COMISSARI DE CERTA INFORMACIÓ RELLEVANT PER ALS EFECTES D’AQUESTA LLEI; I QUE PREVEGI ALTRES QÜESTIONS RELACIONADES (14 de juliol de 2003)
L’OIREACHTAS PROMULGA EL SEGÜENT:
PART I
Qüestions preliminars i generals
Article 1.- Títol abreujat i entrada en vigor
1. Aquesta llei podrà ser citada com la Llei de llengües oficials de 2003.
2. Aquesta llei entrarà en vigor en una data no posterior al tercer any de la seva aprovació. Aquesta data podrà ser fixada, per decisió o decisions del Ministre[2] –definit en aquest article–, tant de manera general com en referència a una qüestió o disposició concreta, així com també es podran fixar diferents dies per a propòsits i disposicions diferents.
Article 2.- Interpretació
1. En aquesta llei, tret de quan el context en marqui un significat diferent,
“Comissari” (“Commissioner“) fa referència, en funció del context, a l’Oifig Choimisinéir na dTeangacha Oifigiúla, oficina establerta en virtut de l’article 20, o la persona que actualment estigui al capdavant d’aquesta oficina;
“tribunal” (“court“) vol dir un tribunal establert segons les Lleis dels Tribunals d’Investigació (Testimoniatge) (Tribunals of Inquiry (Evidence) Acts) promulgades entre 1921 i 2002;
“pla provisional” (“draft scheme”) fa referència al pla provisional que ha de preparar un organisme públic en virtut d’aquesta llei;
“reglament” (“enactment”) es refereix a un estatut o instrument creat a partir d’una competència conferida, al seu torn, per un estatut;
“les funcions” inclouen competències i deures, i les referències a la realització de les funcions inclouen, en relació amb les competències i deures, referències a l’exercici de les competències i al compliment dels deures;
“l’àrea del Gaeltacht” (Gaeltacht area) significa l’àrea determinada actualment com a àrea del Gaeltacht segons el que s’estableix a l’article 2 de la Llei (esmena) de Ministres i Secretaris de 1956 (Ministers and Secretaries (Amendment) Act 1956);
“director” fa referència al director d’un organisme públic;
“director d’un organisme públic” fa referència a:
a) pel que fa a un Departament d’Estat (Department of State), el Ministre del Govern (Minister of the Government) que el dirigeixi;
b) pel que fa a l’Oficina de la Fiscalia General (Office of the Attorney General), el Fiscal General (Attorney General);
c) pel que fa a l’Oficina dels Comissaris del Servei Civil (Office of the Civil Service Commissioners), el Comissari del Servei Civil (Civil Service Commissioner);
d) pel que fa a l’Oficina de l’Interventor i l’Auditor General (Office of the Comptroller and Auditor General), l’Interventor i l’Auditor General (Comptroller and Auditor General);
e) pel que fa a l’Oficina del Director de l’Acusació Pública (Office of the Director of Public Prossecutions), el Director de l’Acusació Pública (Director of Public Prossecutions);
f) pel que fa a l’Oficina de les Cambres de l’Oireachtas (Office of the Chambers of the Oireachtas), el President (Chairman) del Dáil Éireann[3];
g) pel que fa a l’Oficina del Comissari d’Informació (Office of the Information Commissioner), el Comissari d’Informació (Information Commissioner);
h) pel que fa a l’Oficina dels Comissaris de Designacions Locals (Office of the Local Appointments Commissioners), els Comissaris de Designacions Locals (Local Appointments Commissioners);
i) pel que fa a l’Oficina del Síndic de Greuges (Office of the Ombudsman)[4], el Síndic de Greuges (Ombudsman);
j) pel que fa a qualsevol altre organisme públic, la persona que ostenta el càrrec de director general (o qualsevol altra denominació que se li atribueixi) –o que realitzi les funcions de director general– de l’organisme en qüestió;
“autoritat local” té el significat que li assigna el paràgraf (1) de l’article 2 de la Llei de Govern Local de 2001 (Local Government Act 2001);
“el Ministre” es refereix al Ministre o Ministra d’Afers Rurals, de les Comunitats i del Gaeltacht (Minister for Community, Rural and Gaeltacht Affairs);
“les llengües oficials” fa referència a la llengua irlandesa (essent la llengua nacional i primera llengua oficial) i a la llengua anglesa (essent la segona llengua oficial), tal com especifica l’article 8 de la Constitució;
“prescrit” vol dir prescrit pel Ministre per mitjà de les regulacions de l’article 4;
“judicis” vol dir els judicis civils o militars davant de qualsevol tribunal;
“organisme oficial” serà interpretat en funció del Primer Programa d’Implantació;
“registre” inclou qualsevol memoràndum, llibre, plànol, mapa, dibuix, diagrama, pictograma o gràfic, o qualsevol altre document, pel·lícula o enregistrament (tant sonor com visual, o tots dos), qualsevol forma amb què les dades (segons el sentit de la Llei de protecció de dades de 1988 (Data Protection Act 1988) es guardin, qualsevol altra forma (incloent-hi el format de lectura mecànica) o objecte amb què es guardi o emmagatzemi informació de manera manual, mecànica o electrònica, i qualsevol objecte que sigui part d’una còpia, en qualsevol forma de les esmentades anteriorment, o bé en sigui una combinació de dues o més;
“un pla” vol dir un pla confirmat pel Ministre, segons l’article 14;
“servei” significa un servei ofert o previst (tant de manera directa com indirecta) per part d’un organisme públic per al públic general o a una part del públic general;
2.
a) En aquesta llei una referència a un article o a un pla és una referència a un article o pla d’aquesta llei, a menys que s’indiqui que la referència es vulgui fer a una altra regulació;
b) En aquesta llei una referència a un apartat, paràgraf o subparàgraf és una referència a l’apartat, paràgraf o subparàgraf de la disposició en la que tingui lloc la referència, a menys que s’indiqui que la referència es vulgui fer a una altra disposició.
Article 3.- Despeses
Les despeses realitzades pel Ministre o qualsevol altre ministre del govern per tal d’administrar aquesta llei es pagaran, en funció d’allò que decideixi el Ministre de Finances, dels fons provinents de l’Oireachtas.
Article 4.- Regulacions
1. El Ministre podrà, amb el vist-i-plau del Ministre de Finances,
a) facilitar, per mitjà de la regulació i en compliment del que disposa aquesta llei, qualsevol aspecte esmentat en aquesta llei com a prescrit o a ser prescrit,
b) a més de les altres competències que se li atorguin per tal d’emetre regulacions, emetre’n d’altres l’objecte de les quals sigui aquesta llei i el seu ple compliment,
c) si, durant els tres primers anys de l’aplicació d’aquesta llei en un organisme públic dels descrits en els subparàgrafs (3), (4) o (5) del paràgraf 1 del Primer Programa d’implantació, es produeix alguna dificultat en la seva operativitat pel que fa a aquest organisme, haurà de procurar fer, per mitjà de la regulació, tot allò que sigui necessari i oportú per tal de fer la llei operativa pel que fa a l’organisme en qüestió, així com les regulacions esmentades en aquest paràgraf podran, sempre i quan sembli necessari per tal de donar compliment a aquestes regulacions, modificar una disposició d’aquesta llei si aquesta modificació es faci de conformitat amb els objectius, principis i l’esperit d’aquesta llei, i
d) si en qualsevol altre sentit es produeix alguna dificultat durant els tres anys posteriors a l’entrada en vigor i l’aplicació d’aquesta llei, haurà de procurar fer, per mitjà de la regulació, tot allò que sigui necessari i oportú per tal de fer la llei operativa pel que fa a l’organisme en qüestió així com les regulacions esmentades en aquest paràgraf podran, sempre i quan sembli necessari per tal de donar compliment a aquestes regulacions, modificar una disposició d’aquesta llei si aquesta modificació es faci de conformitat amb els objectius, principis i l’esperit d’aquesta llei.
2. Les regulacions que desenvolupin aquesta llei podran incloure tantes disposicions al·legatòries, suplementàries o conseqüents com li semblin necessàries o oportunes al Ministre segons els objectius de les regulacions.
3. Les propostes de regulacions del Ministre, en funció del paràgraf c) o d) de l’apartat (1), o segons els objectius del paràgraf 1 (5), o del paràgraf 3 del Primer Programa d’Implantació, el Ministre elaborarà una proposta que haurà de ser lliurada a cadascuna de les cambres de l’Oireachtas. Les regulacions no seran elaborades fins que cadascuna d’aquestes cambres no adopti una resolució que aprovi la proposta.
4. Les propostes de regulació del Ministre, d’acord amb l’apartat (1) c), hauran de ser consultades amb anterioritat amb els altres ministres (si s’escau) del govern que ell consideri necessari, en funció de les funcions d’aquest altre ministre del govern en relació amb les regulacions proposades.
5. Les regulacions que obliguin un organisme, organització o grup (“l’organisme”) respecte als objectius del paràgraf (1) 5) del Primer Programa d’implantació, podran preveure que aquesta llei sigui d’aplicació dins l’organisme només pel que fa a algunes de les seves funcions específiques, mentre que aquesta llei s’aplicarà i tindrà efecte d’acord amb aquesta disposició.
6. Tota regulació que desenvolupi aquesta llei (altres que les regulacions esmentades a l’apartat (3)) haurà de ser lliurada a cadascuna de les cambres de l’Oireachtas tan aviat com hagi estat elaborada i, en cas que una de les cambres adopti una resolució que anul·li la regulació en una sessió dins el termini de 21 dies després del lliurament de la regulació, aquesta serà conseqüentment anul·lada, ans sense prejudici de la validesa de qualsevol fet produït amb anterioritat.
PART II
Òrgans de l’estat
Article 5.- Informe anual a les cambres de l’Oireachtas
Cada any, a comptar després de l’any de l’entrada en vigor d’aquesta llei, el Ministre farà un informe per a cadascuna de les cambres de l’Oireachtas al voltant de l’aplicació anual d’aquesta llei.
Article 6.- Ús de les llengües oficials a les cambres de l’Oireachtas
1. Els membres d’alguna de les cambres de l’Oireachtas tenen dret a emprar qualsevol de les llengües oficials en qualsevol dels debats, o altres actes de la cambra, d’un comitè d’alguna de les cambres, d’un comitè conjunt de les dues cambres o d’un subcomitè d’aquest comitè o comitè conjunt.
2. Una persona que comparegui davant d’alguna de les cambres de l’Oireachtas o davant d’aquests comitès, comitès conjunts o subcomitès referits, té el dret a emprar qualsevol de les llengües oficials.
3. Tota memòria oficial dels debats i altres actes de les cambres de l’Oireachtas es publicaran en cadascuna de les llengües oficials, tret de quan les intervencions (tant orals com escrites) fetes per persones en alguna de les llengües oficials puguin publicar-se únicament en aquesta llengua.
Article 7.- Lleis de l’Oireachtas
Tan aviat com sigui possible després de l’aprovació d’alguna llei per part de l’Oireachtas, el seu text serà imprès i publicat en cadascuna de les llengües oficials de manera simultània.
Article 8.- Administració de la justícia
1. Tota persona podrà emprar qualsevol de les llengües oficials en qualsevol tribunal o en qualsevol al·legació o document que hi tingui relació.
2. Tot tribunal té el deure de garantir que, en els judicis que s’hi celebrin, qualsevol persona que hi comparegui o que hi declari pugui ser escoltada en la llengua de la seva elecció i que, en haver estat escoltada, a aquesta persona no li sigui causat cap perjudici per no haver estat escoltat en l’altra llengua oficial.
3. Amb el propòsit de garantir que no es causi cap perjudici a cap persona, com s’ha dit més amunt, el tribunal podrà posar a disposició les facilitats, de la manera que consideri oportuna, perquè es realitzi una interpretació simultània o consecutiva dels judicis d’una llengua oficial a l’altra.
4. Quan l’estat o un organisme oficial siguin part d’un procediment civil davant d’un tribunal-
a) l’estat o l’organisme oficial emprarà en els judicis la llengua oficial triada per l’altra part, i
b) si dues o més persones (altres que l’estat o un organisme públic) que siguin part dels judicis no aconsegueixen acordar quina de les llengües oficials hi serà emprada, l’estat o, si convé, l’organisme oficial empraran la llengua oficial que els sembli més raonable tenint en compte les circumstàncies.
5. Tot i l’establiment de les altres disposicions dins d’aquest article, una persona no podrà ser obligada a declarar en una llengua oficial en concret durant els judicis,
6. En triar quina de les llengües oficials s’empra en els judicis davant d’un tribunal, el tribunal no podrà causar a ningú prejudicis ni depeses superiors a les que hauria d’haver fet front en cas que hagués triat l’altra llengua oficial.
PART III
Organismes oficials
Article 9.- Deure dels organismes públics d’utilitzar les llengües oficials al material de papereria, etc.
1. El Ministre podrà, per mitjà de regulacions, facilitar que els anuncis orals (tant de viva veu com enregistrats), els títols de la documentació escrita i el contingut i presentació de qualsevol senyal o anunci emesos per un organisme oficial siguin, fins al punt que això s’especifiqui, en llengua irlandesa o en llengües anglesa i irlandesa, així com es podran establir disposicions diferents en relació a tipus diferents d’organismes, anuncis orals, documentació escrita, senyals o anuncis.
2. En les comunicacions escrites o per correu electrònic entre un organisme públic i el públic general o un sector de públic general amb el propòsit de facilitar informació al públic o al sector de públic, l’organisme haurà de garantir que la comunicació es faci en llengua irlandesa o en llengües anglesa i irlandesa.
Article 10.- Deure dels organismes públics de publicar certs documents en ambdues llengües oficials simultàniament
Independentment d’altres regulacions, la següent documentació emesa per un organisme públic o sota la seva competència (altres que organismes, organitzacions o grups que hi estiguin obligats en virtut de les regulacions establertes en el punt (b) del paràgraf 1(5) del Primer Programa d’implantació) serà publicada per part d’aquest organisme en cadascuna de les llengües oficials de manera simultània:
a) tot document que estableixi propostes normatives públiques;
b) tot informe anual;
c) tota comptabilitat d’auditoria o declaració financera
d) tota declaració d’estratègia subjecte a ser preparada segons l’article 5 de la Llei de gestió de Servei Públic de 1997; i
e) tot document que actualment tingui qualitat de prescriptiu, amb el consentiment del Ministre de Finances i de qualsevol altre ministre del govern (si s’escau) que el Ministre consideri oportú tenint en compte les funcions d’aquest altre ministre del govern, i tractant-se d’un document que, segons l’opinió del Ministre, sigui d’una importància pública rellevant.
Article 11.- Ús de les llengües oficials per part dels organismes públics
1. Amb l’objectiu de promoure l’ús de la llengua irlandesa amb efectes oficials a l’estat, el Ministre podrà, per mitjà d’un escrit al director de l’organisme públic i per tal de poder donar una confirmació dins el límit de temps (no superior als 6 mesos posteriors a la data d’emissió de l’anunci) establert en l’anunci, requerir a aquest organisme públic la preparació i presentació d’un pla provisional tot especificant-
a) els serveis que l’organisme públic proposa oferir--
(i) exclusivament per mitjà de la llengua irlandesa
(ii) exclusivament per mitjà de la llengua anglesa, i
(iii) per mitjà de les llengües irlandesa i anglesa, ib) les mesures que l’organisme públic proposa adoptar per tal de garantir que els serveis no oferts en llengua irlandesa per part de l’organisme ho siguin.
2.
a) Un pla provisional, tal com es descriu en l’apartat (1), haurà d’especificar els mitjans de comunicació que seran facilitats exclusivament en llengua irlandesa, exclusivament en llengua anglesa i tant en la llengua irlandesa com en l’anglesa.
b) En aquest article, “mitjans de comunicació” vol dir els mitjans de comunicació entre l’organisme concernit i el públic en general, o bé grups o membres del públic, en relació amb els serveis concernits, l’oferta de serveis i la informació relativa als serveis o a aquesta oferta.
3. El Ministre podrà, amb el consentiment del Ministre de Finances i en relació als serveis oferts exclusivament en llengua anglesa, sol·licitar a un organisme oficial que elabori un pla per tal que aquest ofereixi també els mateixos serveis en llengua irlandesa, a més d’una estimació del temps previst per a l’execució del pla.
4. Les notificacions segons l’apartat 1) vindran acompanyades d’una còpia de les directrius actuals del Ministre d’acord amb l’article 12.
5. Els directors o directores dels organismes públics esmentats dins d’aquest article podran rebre notificacions diferents en relació a serveis diferents.
Article 12.- Publicació de directrius per part del Ministre
1. El Ministre facilitarà als organismes públics les directrius relatives a la preparació de plans provisionals per part dels organismes públics.
2. Tan bon punt es pugui posar en pràctica després de l’entrada en vigor d’aquest article, el Ministre prepararà un esborrany de les directrius que proposi emetre d’acord amb l’apartat (1) i n’enviarà còpies a—
a) tots els Ministres del Govern, i
b) tantes persones (incloent-hi qualsevol altre director) com consideri necessari.
3. El Ministre haurà de donar conformitat a les directrius provisòries, després de considerar qualsevol manifestació que se li plantegi al respecte d’aquestes, sense cap esmena o amb alguna, de la manera que consideri oportuna.
4. El Ministre haurà de presentar una còpia de totes les directrius elaborades d’acord amb l’apartat (1) a la Cambra de l’Oireachtas, tan bon punt es puguin posar en pràctica.
5. El Ministre haurà de revisar, en les intervals que consideri oportuns, les directrius elaborades d’acord amb l’apartat (1), així com les disposicions d’aquest article seran d’aplicació a les resultants de l’esmentada revisió de la mateixa manera que ho eren les emeses primerament.
Article 13.- Preparació d’un pla provisional per part d’un organisme públic
1. Havent rebut una notificació d’acord amb l’article 11, un organisme públic--
a) farà un anunci públic la seva intenció de preparar un pla provisional i d’invitar les parts interessades a fer arribar les seves manifestacions al respecte, i
b) dins del termini establert en el mateix anunci, prepararà i presentarà al Ministre la confirmació del pla provisional.
2. En la preparació del pla provisional un organisme públic—
a) considerarà les directrius elaborades d’acord amb l’article 12 i aquelles que estiguin en vigor,
b) considerarà les manifestacions fetes per les parts interessades segons l’apartat 1),
c) garantirà que un nombre apropiat del seu personal treballador sigui prou competent en la llengua irlandesa com per poder oferir el seu servei tant per mitjà de la llengua irlandesa com per mitjà de l’anglesa.
d) garantirà que es compleixin els requisits específics de llengua irlandesa associats amb l’oferta de serveis en les àrees del Gaeltacht,
e) garantirà que la llengua irlandesa esdevé la llengua de treball en les seves oficines del Gaeltacht en un període inferior al que estableixi amb el consentiment del Ministre.
3. Un pla provisional només inclourà els aspectes que calgui especificar d’acord amb els apartats 1) i 2) de l’article 11.
Article 14.- Confirmació dels plans provisionals per part del Ministre
1. En el moment que un organisme públic presenti un pla provisional al Ministre, el Ministre podrà donar-hi el seu vist-i-plau, tant si no té esmenes o amb les esmenes que el Ministre consideri oportunes, després de consultar-ho amb les persones, incloent-hi qualsevol ministre del govern (si s’escau), que el Ministre consideri oportú, i amb el consentiment del director de l’organisme públic concernit.
2. El Ministre, després d’haver donat conformitat a qualsevol pla provisional, farà arribar una còpia del pla al Comissari.
3. Un pla restarà en vigor per un període de tres anys a comptar des del dia que el Ministre hi doni la conformitat, o fins que un nou pla hagi estat confirmat pel Ministre d’acord amb l’article 15, sigui quin sigui el darrer.
Article 15.- Revisió periòdica dels plans
1. El Ministre podrà i haurà de comunicar per escrit, sis mesos abans que caduqui del pla, o bé en qualsevol moment que consideri oportú, al director de l’organisme públic que aquest organisme revisi qualsevol pla que resti en vigor, dins el termini que s’especifiqui en la comunicació.
2. En el moment que un organisme públic rebi una comunicació de les esmentades a l’apartat 1), haurà de dur a terme una revisió del pla en qüestió i, en el termini de temps especificat en la comunicació, haurà de preparar i presentar un nou pla provisional per tal que el Ministre li doni conformitat.
3. Els articles 11, 13 i 14, amb les modificacions que siguin necessàries, seran d’aplicació quan es rebi una comunicació segons l’apartat 1, així com segons l’article 11.
Article 16.- Esmena dels plans
1. Quan el Ministre arribi a la conclusió que, degut a algun canvi--
a) en les funcions de l’organisme públic, o
b) en la circumstància en les quals es desenvolupin aquestes funcions, sigui convenient esmenar algun pla en vigor, el Ministre podrà, per pròpia iniciativa o a petició de l’organisme públic concernit, notificar per escrit a l’organisme públic que proposi les esmenes al pla.
2. El Ministre podrà, després d’haver-ho consultat amb altres persones incloent-hi qualsevol ministre del govern (si s’escau), que el Ministre cregui convenient, i amb el consentiment del director de l’organisme públic concernit, esmenar un pla segons es proposi en una comunicació de les esmentades en l’article 1, o bé de la manera que consideri oportuna en funció de les circumstàncies, mentre el pla subjecte a esmenes restarà subseqüentment en vigor.
3. El Ministre farà arribar al Comissari una còpia de qualsevol pla esmenat segons aquest article.
Article 17.- No-preparació d’un pla provisional
Quan:
a) un organisme públic no aconsegueixi o refusi preparar un pla provisional d’acord amb una comunicació de les esmentades en l’article 11 o 15,
b) posteriorment a la presentació per part d’un organisme públic d’un pla provisional al Ministre per a la seva conformitat, l’organisme públic i el Ministre no arribin a acordar els termes del pla, o
c) posteriorment a la recepció per part d’un organisme públic d’una comunicació en la que es proposi esmenar un pla, l’organisme públic i el Ministre no acordin la introducció d’esmenes, el Ministre haurà d’informar d’aquesta manca de compliment, negativa o incapacitat a les Cambres de l’Oireachtas.
Article 18.- Deure d’elaborar plans
1. Quan el Ministre doni conformitat a un pla en virtut d’aquesta llei, l’organisme públic procedirà a posar en pràctica el pla.
2. Cap dels continguts d’un pla podrà basar-se en la prohibició de l’aplicació per part de l’organisme públic d’ulteriors mesures per a promoure l’estatus d’una llengua oficial dins la seva organització.
Article 19.- Prohibició de la imposició de càrrecs per part d’organismes públics
Un organisme públic no podrà imposar a ningú cap càrrec en virtut de les exigències imposades a aquest per la present llei.
PART IV
An Coimisinéir Teanga
Article 20.- Creació de l’Oifig Choimisinéir na dTeangacha Oifigiúla
1. S’estableix una oficina amb el nom d’Oifig Choimisinéir na dTeangacha Oifigiúla, el president de la qual rebrà el nom d’An Coimisinéir Teanga, a qui aquesta llei es referirà com el Comissari.
2. El Comissari serà independent en el compliment de les seves funcions.
3. El nomenament d’una persona per al càrrec de Comissari serà feta pel President seguint el consell del govern segons una resolució aprovada pel Dáil Éireann i pel Seanad Éireann tot recomanant la designació de la persona.
4. Les disposicions del Segon Programa d’Implantació es faran efectives en relació al Comissari.
Article 21.- Funcions del Comissari
Les funcions del Comissari seran, a més de les que li siguin conferides per qualsevol altra disposició d’aquesta llei—
a) avaluar el compliment de les disposicions d’aquesta llei per part dels organismes públics.
b) prendre totes les mesures necessàries dins les seves competències per tal de garantir el compliment de les disposicions d’aquesta llei per part dels organismes públics.
c) dur a terme investigacions, tant per iniciativa pròpia, a petició del Ministre o en virtut d’alguna queixa que se li formuli, al voltant de la manca de compliment de les disposicions d’aquesta llei per part d’un organisme públic que, segons el Comissari, o bé el Ministre, considerin que poden haver tingut lloc,
d) aconsellar o assistir al públic en relació als drets que preveu aquesta llei, de la manera que cregui oportuna,
e) aconsellar o assistir als organismes públics en relació a les obligacions establertes en aquesta llei, de la manera que cregui oportuna.
f) dur a terme investigacions, tant per iniciativa pròpia, a petició del ministre o en virtut d’alguna queixa que se li formuli, per tal de determinar si alguna disposició de qualsevol altra regulació relativa a l’estatus o l’ús d’una llengua oficial no va ser o no és complerta.
Article 22.- Competències del Comissari
1.
a) Amb el propòsit de donar compliment a les seves funcions en virtut d’aquesta llei, el Comissari podrà sol·licitar a una persona que estigui en possessió d’informació, o que tingui una dada o objecte sota el seu control, el qual sigui rellevant pel que fa als objectius abans esmentats, que proporcioni al Comissari aquesta informació, dada o objecte i, en cas que fos oportuna, sol·licitar la compareixença d’aquesta persona davant seu, a la qual sol·licitud la persona haurà d’atendre.
b) El paràgraf a) d’aquest apartat no serà d’aplicació en relació amb la informació o les dades relatives a decisions i procediments del govern o de qualsevol comitè del govern i, pels propòsits d’aquest paràgraf, en serà una prova definitiva un certificat emès pel secretari general del govern en el qual certifiqui que la informació o dades són concloents.
2. En compliment de l’apartat (3), cap regulació o norma legal que prohibeixi la divulgació o la comunicació d’informació podrà impedir que una persona proporcioni al Comissari aquesta informació o dada, com s’ha especificat anteriorment.
3. En compliment de les disposicions d’aquesta llei, una persona a qui s’adreci una sol·licitud segons aquest article, se li garantiran les mateixes immunitats i privilegis d’un testimoni davant el Tribunal Suprem.
4. Tota persona que no compleixi o refusi complir amb les exigències esmentades en aquest article, o que impedeixi o obstaculitzi el desenvolupament de les funcions del Comissari, serà acusada d’ofenses i se li imposarà per sentència sumària una multa no superior a 2.000 euros o a pena de presó durant un període no superior als sis mesos, o ambdues coses.
5. En cas que una ofensa especificada en l’apartat (4) hagi estat comesa per una corporació i es provi que aquesta ha estat comesa amb el consentiment o connivència, o bé hagi estat produïda per una negligència del director, el gestor, el secretari o altres càrrecs similars, o per alguna altra persona que presumptament actuava com aquests, serà acusada d’ofenses i se’l processarà i condemnarà com si fos culpable de l’ofensa esmentada primerament.
6. Els judicis per una ofensa de les especificades en aquest article podran ser iniciats i presentats pel Comissari.
7. El Comissari podrà, si ho creu oportú, pagar a aquella persona que, pels motius esmentats més amunt, comparegui davant del Comissari o li proporcioni informació, dades o qualsevol altra objecte-
a) les quantitats corresponents a les despeses de viatge i subsistència que la persona hagi efectuat degudament.
b) assignacions en forma de compensació per la pèrdua de temps, la quantitat de les quals podrà ser determinada pel Ministre.
8. Les declaracions o confessions fetes per una persona en virtut dels objectius esmentats més amunt no seran admeses com a proves contra aquesta persona en qualsevol procés criminal.
9. Res del que disposa aquest article podrà donar dret a reproduir o accedir a les dades o objectes subjectes a privilegi jurídic.
Article 23.- Gestió d’investigacions
1. Qualsevol investigació duta a terme per part del Comissari no podrà ser feta d’altra manera que públicament.
2. En cas que el Comissari proposi dur a terme una investigació conforme a aquesta llei, haurà de:
a) notificar-ho a:i) l’organisme públic concernit,
ii) en cas que la queixa hagi estat formulada al Comissari, a la persona que l’hagi feta, i
iii) al Ministre, per escrit, ib) permetre quei) l’organisme concernit i
ii) qualsevol altra persona que sigui presumptament o, en cas que s’hagi presentat una queixa al Comissari, efectivament responsable de l’objecte de la queixa, tinguin l’oportunitat de declarar sobre l’assumpte i, en cas que s’hagi presentat una queixa relacionada amb aquest tema, sobre qualsevol al·legació incloses a la queixa.
3. El Comissari podrà—
(a) refusar d’investigar les denúncies realitzades d’acord amb aquesta llei, o
(b) interrompre una investigació al voltant d’una queixa formulada d’acord amb aquesta llei en cas que sigui de l’opinió que—(i) la queixa és trivial o vexatòria,
(ii) la persona que ha formulat la queixa no hagi fet les gestions adequades per tal de buscar una reparació en relació al tema de la queixa o, en cas que ho hagi fet, no se li hagi negat aquesta reparació,
(iii) la queixa sigui relativa exclusivament a una qüestió que, sota la competència de l’Ombudsman, aquest hagi d’investigar en virtut de l’article 4(2)(a) de la llei de l’Ombudsman de 1980, o
(iv) el cas que sigui motiu de la queixa no suposi cap contravenció de les disposicions d’aquesta llei o de qualsevol altra regulació d’una disposició relativa a l’estatus o l’ús d’una llengua oficial.
4. D’acord amb el que disposa aquesta llei, el procediment de la investigació es farà segons el criteri que el Comissari consideri oportú tot atenent les circumstàncies del cas.
5. El Comissari podrà determinar si una persona pot ser representada per un advocat, procurador o càrrec similar, en les investigacions que efectuï d’acord amb aquesta llei.
Article 24.-Excepcions
El Comissari no efectuarà cap investigació sobre queixes formulades per una persona, o en nom seu, en cas que es tracti d’una queixa que impliqui que la persona afectada pel motiu pel qual s’ha realitzat la queixa hagi emprès un procés legal de tipus civil en qualsevol tribunal i aquest procés legal no hagi estat rebutjat per manca de motiu de queixa justificable segons el tribunal, tant si el procés ja s’ha conclòs com si no:
El Comissari podrà investigar el cas malgrat que aquest tingui relació amb aquest article si és del parer del Comissari que circumstàncies especials ho justifiquen.
Article 25.- Divulgació d’informació
La informació o les dades o objectes obtinguts pel Comissari o els seus oficials en l’exercici de les seves funcions en virtut d’aquesta llei, no podran ser divulgades excepte per les finalitats d’aquest propi exercici i de qualsevol declaració, informe o notificació que es faci d’acord amb aquesta llei, mentre que el Comissari o els seus oficials no seran cridats a declarar en cap dels judicis de causes dels quals tingui coneixement en el transcurs del seu exercici.
Article 26.- Informe de resultats
1. En els casos en que una queixa sigui formulada al Comissari i aquest decideixi no efectuar una investigació o interrompre-la segons el que disposa aquesta llei, el Comissari farà arribar a la persona que formulà la queixa i a l’organisme públic concernit una declaració escrita dels motius pels quals ha pres aquesta decisió així com també la farà arribar per escrit a les persones que consideri oportú en relació al tema, de la manera que cregui oportuna.
2. Sempre que el Comissari dugui a terme una investigació segons el que disposa aquesta llei, haurà de preparar i fer arribar a—
(a) l’organisme públic concernit,
(b) al Ministre, i
(c) en aquells casos en que la queixa hagi estat formulada al Comissari, al demandant, un informe per escrit dels resultats de la investigació i podrà incloure-hi les recomanacions que consideri oportunes en relació a la investigació.
3. Sense prejudici del que disposa l’apartat (2), el Comissari podrà emetre un informe intermedi sempre que consideri oportú fer-ho.
4. El Comissari podrà sol·licitar a un organisme
públic que li presenti, dins del període de temps que especifiqui,
qualsevol comentari respecte qualsevol dels resultats o recomanacions inclosos
en l’informe al que es fa referència en aquest article.
5. Si, dins un període raonable de temps posterior
a la presentació a un organisme públic especificat a l’apartat
(2) de l’informe que conté les recomanacions, alguna d’aquestes
recomanacions, segons l’opinió del Comissari, no ha estat aplicada
per part de l’organisme, el Comissari podrà, després de
considerar les reaccions de l’organisme públic en relació
a les recomanacions, elaborar un informe al respecte per a la Cambra de l’Oireachtas
6. El Comissari adjuntarà a tot informe fet segons el que disposa l’apartat (5) una còpia de les reaccions (si s’escau) fetes en relació a les esmentades recomanacions per part, o en nom, de l’organisme públic.
Article 27.- Plans de compensació
1. El Ministre podrà, amb el consentiment del Ministre de Finances, fer un pla de compensació per tal d’efectuar un pagament per part d’un organisme públic a les persones i de les quantitats descrites al pla, amb relació a la manca de compliment de les disposicions d’aquesta llei, que s’especificaran en un informe tal com disposa l’article 26, per part de l’organisme (altre que un organisme públic que hi estigui obligat en virtut del paràgraf 1(5) del Primer Programa d’implantació)
2. Tot i el que disposa el paràgraf (f) de l’article
21, un pla segons el que disposa l’apartat (1) no podrà preveure
el pagament de diners en relació a la manca de compliment de qualsevol
altra regulació relativa a l’estatus o l’ús d’una
llengua oficial per part d’un organisme públic.
(3) Un pla segons el que disposa l’apartat (1) podrà ser revocat
o variat per un pla posterior.
Article 28.- Recursos al Tribunal Suprem
1. Les parts de les investigacions dutes a terme segons el que disposa aquesta llei, o qualsevol altra persona afectada pel resultat i les recomanacions del Comissari a partir d’aquesta investigació, podrà presenta recurs al tribunal Suprem en base a una qüestió jurídica de la decisió.
2. Qualsevol recurs dels descrits a l’apartat (1) haurà de ser emprès abans de quatre setmanes a partir de la notificació dels resultats i recomanacions rellevants a la persona que inicia el recurs.
3.
(a) Si un recurs dels descrits en aquest article sigui iniciat per algú, a banda d’un director, i refusat pel Tribunal Suprem, el Tribunal podrà, en cas que es consideri que la qüestió jurídica concernida sigui d’una importància pública excepcional, ordenar que algunes o la totalitat de les despeses relacionades amb el recurs siguin pagades per l’organisme públic concernit.
(b) El Tribunal Suprem podrà ordenar que algunes o la totalitat de les despeses d’una persona, a banda d’un director, en relació a una referència inclosa en aquest article, siguin pagades per l’organisme públic concernit.
4. Qualsevol decisió del Tribunal Suprem amb relació a un recurs dels descrits a l’apartat (1) haurà d’especificar, on calgui, el període en el qual la decisió serà efectiva.
Article 29.- Publicació de comentaris per part del Comissari sobre l’aplicació pràctica, etc. de la Llei
El Comissari pot elaborar i publicar comentaris sobre l’aplicació i el funcionament pràctics de les disposicions, o de qualsevol disposició en particular, d’aquesta llei, inclosos els comentaris basats l’experiència de persones que hagin realitzat la funció de Comissari amb relació a les investigacions i conclusions a què s’ha arribat a partir de les investigacions d’aquestes persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
Article 30.- Informes del Comissari
1. El Comissari haurà de preparar i presentar al Ministre un informe de les seves activitats anuals abans dels sis mesos posteriors a l’acabament de cada any i en cadascuna de les llengües oficials.
2. El Ministre haurà de fer arribar una còpia de l’informe abans de dos mesos de la seva recepció a cadascuna de les Cambres de l’Oireachtas.
3. El Comissari podrà, si ho considera oportú atenent l’interès públic o el de qualsevol persona, preparar i lliurar un informe, en cadascuna de les llengües oficials, en relació a les investigacions empreses o qualsevol altra funció que hagi desenvolupat en virtut d’aquesta llei, en relació a qualsevol qüestió que hi estigui vinculada o que se’n desprengui en el transcurs de les investigacions o actuacions.
4. En aquest article un “informe” no inclou l’“informe” descrit a l’article 26.
PART 5
Noms de lloc
Article 31.- Definicions
En aquesta part, tret de quan el context ho requereixi altrament—
‘‘la Comissió’’ es refereix a l’organisme conegut com An Coimisiún Logainmneacha i establert per decisió del Ministre de Finances el dia 24 d’octubre de 1946;
‘‘nom de lloc’’ inclou el nom de qualsevol província, comtat, ciutat, poble, vila, baronia, parròquia, o townland[5], o de qualsevol altra marca territorial (tant natural o artificial), districte, regió o lloc, tal com mostren els mapes de l’Ordnance Survey Ireland; la “decisió dels noms de lloc” té el significat que li assigna l’article 32.
Article 32.- Decisió dels noms de lloc
1. En virtut de l’apartat (2), el Ministre podrà, després d’haver rebut i considerat l’assessorament de la Comissió, emetre una decisió (referida en aquesta Part com a “decisió dels noms de lloc”) respecte a:
(a) la declaració de la versió en llengua irlandesa del nom de lloc segons la paraula o paraules especificades en la decisió,
(b) esmenar o anul·lar una decisió de noms de lloc.
2. El Ministre no podrà emetre cap declaració en virtut de l’apartat (1) en relació a un lloc de l’àrea del Gaeltacht sobre el qual ja hi hagi en vigor una declaració en virtut de la part 18 de la Llei de Govern Local de 2001.
3. Tota decisió de noms de lloc haurà de ser lliurada a cadascuna de les Cambres de l’Oireachtas tan aviat com sigui feta i, en el cas que una de les Cambres aprovi una resolució anul·lant la decisió dins un període de 21 dies després de la darrera sessió posterior a la seva recepció, la decisió quedarà conseqüentment anul·lada però sense prejudici de la validesa de qualsevol altra decisió prèvia.
Article 33.- Formació de paraules en documents legals
1. La paraula o paraules que, per decisió del Ministre, constitueixin la versió en llengua irlandesa del nom de lloc especificat en la decisió, seran interpretades en els documents legals com una referència al mateix lloc i tindrà la mateixa validesa i efectes que la seva versió en llengua anglesa especificada, a menys que s’indiqui el contrari.
2. Sempre que el Ministre emeti una declaració conforme
a l’article 32 en relació a un nom de lloc en un àrea
del Gaeltacht, la versió en llengua anglesa deixarà de tenir
validesa ni efecte a partir del dia de la data en que entri en vigor, sense
prejudici de qualsevol altra disposició prèvia o posterior a
aquesta data que inclogui l’ús d’aquesta versió
a banda del seu ús en—
(a) qualsevol llei de l’Oireachtas aprovada amb posterioritat
a la data d’entrada en vigor o de qualsevol disposició legislativa
feta amb posterioritat a aquella data i en el marc de qualsevol llei,
(b) en els mapes elaborats i publicats per l’Ordnance Survey Ireland,
o amb el seu permís, segons el que està prescrit, o
(c) en un senyal de camí o de carrer erigit per l’autoritat local
o en nom seu.
3. En aquest article, ‘‘document legal’’ vol dir—
(a) qualsevol llei de l’Oireachtas aprovada amb posterioritat a la data d’entrada en vigor, qualsevol disposició legislativa feta amb posterioritat a aquesta data i en el marc de qualsevol llei, o la traducció oficial de qualsevol llei o disposició legislativa;
(b) qualsevol instrument que tingui o es pretengui que tingui validesa o conseqüències legals i sigui executada en la data d’entrada en vigor o amb posterioritat;
(c) qualsevol document emprat per o en els procediments legals i fets, emesos o notificats en la data d’entrada en vigor o amb posterioritat, ‘‘la data d’entrada en vigor” es refereix a la data en la que els noms de lloc esdevenen efectius.
Article 34.- Esmena a la Llei de l’Ordnance Survey Ireland de 2001
La Llei de l’Ordnance Survey Ireland de 2001 queda esmenada
per la substitució del que segueix al paràgraf (h) de l’article
4(2):
‘‘(h) “representar els noms de lloc i característiques
històriques en la cartografia nacional i registres similars i bases
de dades, en llengua irlandesa o en llengües anglesa i irlandesa’’.
Article 35.- Derogació
La Llei de Noms de Lloc (formes en llengua irlandesa) de 1973 queda derogada.
PART 6
Miscel·lània
Article 36.- Funcions del Síndic de Greuges
Cap dels continguts d’aquesta llei prohibirà la investigació per part de l’Ombudsman, en virtut de l’apartat (2) de l’ article 4 de la Llei de l’Ombudsman de 1980, de qualsevol acció iniciada per un Departament d’Estat, o en el seu nom, o de qualsevol altra persona especificada en la Part 1 del Primer Programa d’implantació de la llei en qüestió.
PRIMER PROGRAMA D’IMPLANTACIÓ
Organismes públics
1. Cadascun dels següents es considerarà un organisme públic pels propòsits d’aquesta llei:[6]
[…]
(2) agències, juntes, empreses estatals (comercials i no comercials)
*
(3) autoritats locals
(4) centres mèdics,
(5) tot organisme, organització o grup que actualment hi estigui obligat,
amb el consentiment de qualsevol altre ministre del govern (si s’escau)
que el Ministre consideri necessari tenint en compte les funcions d’aquest
altre ministre, i essent—
(a) un organisme, organització o grup que rebi ajuts financers directes d’un ministeri del govern, d’un departament d’estat, del Fons Central o bé un organisme públic esmentat en els subparàgrafs (2), (3) o (4) d’aquest paràgraf sempre i quan la quantitat o la suma de les quantitats de diners rebudes constitueixi el 50 per cent o més de la despesa vigent dins l’any financer d’aquest organisme, organització o grup,
(b) tot organisme, organització o grup que en la data d’entrada en vigor d’aquest Pla sigui un organisme públic però que posteriorment passi a ser de propietat i control privats,
(c) un organisme, organització o grup que desenvolupin funcions que prèviament corresponien a un organisme, organització o grup sota control o propietat públics, o
(d) tot organisme, organització o grup al qual hagin estat traspassades o permeses funcions relacionades amb el públic en general o a un sector de públic per mitjà de qualsevol regulació, o d’una llicència o autoritat atorgada per qualsevol regulació.
2. Un organisme, organització o grup que tingui l’obligació de seguir les regulacions en virtut de l’article (b) del paràgraf 1(5) es considerarà un organisme públic només pel que fa a les funcions a que fa referència aquest article.
3. El Ministre podrà, amb el consentiment de qualsevol altre ministre del govern (si s’escau) que el Ministre consideri necessari tenint en compte les funcions d’aquest altre ministre, esmenar per mitjà de regulacions el subparàgraf (2) del paràgraf (1) mitjançant la introducció o eliminació d’una referència a qualsevol organisme públic.
4. Les referències a qualsevol departament d’estat
dins el paràgraf (1) s’interpretaran com si—
(a) incloguessin una referència a un organisme, organització
o grup determinat que mantingui alguna relació amb aquest departament
d’estat en el Pla de la Llei de Ministres i Secretaris de 1924 (no essent
un altre organisme públic esmentat en aquest paràgraf), i
(b) sense incloure-hi cap altre organisme, organització o grup.
SEGON PROGRAMA D’IMPLANTACIÓ
An Coimisinéir Teanga
1. D’acord amb les disposicions d’aquest Pla, la persona a qui es nomeni pel càrrec de Comissari mantindrà el càrrec durant un període de 6 anys i podrà ser reelegit per un segon període o un període posterior.
2. La persona nomenada pel càrrec de Comissari—
(a) podrà sol·licitar ser rellevada del seu càrrec pel President,
(b) podrà ser destituïda del càrrec pel President però no podrà ser-ho excepte en casos de mala conducta, incapacitat o fallida econòmica i, en aquests casos, mitjançant resolucions aprovades pel Dáil Éireann i el Seanad Éireann demanant la seva destitució, i
(c) cessarà en tot cas del càrrec quan arribi a l’edat de 67 anys.
3. (1) Quan la persona nomenada per al càrrec sigui—
(a) designada com a membre del Seanad Éireann,
(b) elegida com a membre d’una de les dues Cambres de l’Oireachtas, com a autoritat local o com a membre del Parlament Europeu, o
(c) considerada, en virtut de l’article 15 (introduït per la Llei de les Eleccions al Parlament Europeu de 1997) de la Llei de les Eleccions a l’Assemblea Europea, com a persona elegida per a ocupar una plaça vacant en el Parlament Europeu, haurà de renunciar al càrrec de Comissari.
4. La persona amb el càrrec de Comissari no podrà ocupar cap altre càrrec ni posició per la qual pugui rebre emoluments o si pertany a la reserva de les forces armades.
5. El Comissari rebrà del pressupost de l’Oireachtas les remuneracions i assignacions per a despeses que el Ministre determini regularment, amb el consentiment del Ministre de Finances.
6. (1) El Ministre podrà elaborar i desenvolupar,
en funció del seu mandat, un pla o plans per a la concessió
de pensions, gratificacions, o assignacions a la persona qui hagi ocupat el
càrrec de Comissari en ocasió de la seva mort o jubilació.
(2) El Ministre podrà elaborar i desenvolupar, en funció del
seu mandat, un pla o plans per a la modificació o anul·lació
de plans referits e aquest paràgraf.
(3) Els plans referits en aquest paràgraf seran presentats a cadascuna
de les Cambres de l’Oireachtas tan aviat com hagin estat elaborats
i, en cas que una de les cambres adopti una resolució que anul·li
la regulació en una sessió dins el termini de 21 dies després
del lliurament de la regulació, aquesta serà conseqüentment
anul·lada, ans sense prejudici de la validesa de qualsevol fet produït
amb anterioritat
7. (1) El Ministre podrà nomenar com a membres del
seu equip el nombre de persones que determini regularment, amb el consentiment
del Ministre de Finances.
(2) Els membres de l’equip del Comissari seran funcionaris del Servei
Civil de l’Estat (en el sentit de la Llei de Regulació del Servei
Civil de 1956).
(3) El Ministre podrà delegar al Comissari els poders que pugui exercir,
en virtut de la Llei de Comissaris de Servei Civil de 1956 i la Llei de Regulacions
del Servei Civil de 1956 a 1996, com a autoritat competent en relació
als membres de l’equip del Comissari i, en cas que el Ministre ho faci,
mentre la delegació sigui vigent—
(a) aquests poders podran ser exercits per el Comissari enlloc del Ministre, i
(b) el Comissari serà, als efectes d’aquesta llei i enlloc del Ministre, l’autoritat competent en relació als membres de l’equip del Comissari.
8. (1) El Ministre s’encarregarà, de la manera
que aprovi el Ministre, de la comptabilitat pròpia i habitual dels
diners rebuts i gastats per ell o ella, així com de tot tipus de comptabilitat
especial (si existeix) que administri el Ministre.
(2) Els comptes anuals mantinguts en virtut d’aquest paràgraf
hauran de ser lliurats pel Comissari durant l’any següent, i en
la data anterior a l’especificada pel Ministre, a l’Auditor i
Intendent General per tal que les avaluïn i, tan aviat com sigui possible
després d’aquesta avaluació, el Comissari presentarà
una còpia d’aquests comptes o dels seus extractes de la manera
que especifiqui el Ministre, juntament amb l’informe financer de l’Auditor
i Intendent General, al Ministre, qui farà arribar a cadascuna de les
Cambres de l’Oireachtas còpies de la documentació
que li ha estat presentada.
9. El Comissari podrà delegar a n membre del seu
equip qualsevol de es funcions del Comissari (excepte aquelles esmentades
en aquest paràgraf o a l’article 26), mentre que qualsevol de
les referències al Comissari que contingui aquesta llei seran interpretades,
sempre que sigui necessari en virtut d’aquest paràgraf, com si
es referissin a la persona a qui s’hagin delegat les funcions.
| [1] | N. del T.: el Parlament Nacional |
| [2] | N. del T.: per tal d’agilitar la lectura, la traducció evita la repetició excessiva dels noms de càrrecs en versió tant masculina com femenina i ofereix únicament el gènere masculí (no marcat). |
| [3] | N. del T.: la Cambra de Representants |
| [4] | N. del T.: la figura de l’Ombudsman equivaldria, segons la terminologia del sistema jurídic català, al síndic de greuges, o al defensor del poble, segons l’espanyol |
| [5] | La més petita de les divisions administratives pròpies d’Irlanda, anteriors a les parròquies i comtats. Els noms originals en gaèlic, els quals solen fer referència a accidents geogràfics o trets de la naturalesa, van ser progressivament adaptats a la llengua anglesa. Actualment n’hi ha uns 62.000. http://proni.nics.gov.uk/research/local/townland.htm |
| [6] | Podeu veure el llistat complet dels organismes i institucions en la versió original en anglès que acompanya aquesta traducció no oficial al català. |