EDITORIAL

Si bé la producció legislativa és constant en tots els àmbits, no és gaire corrent que enguany, i en un període de temps relativament curt, dos dels estats de la UE –Irlanda i Finlàndia– hagin promulgat i renovat les seves respectives lleis lingüístiques principals, la qual cosa considerem com un avenç en tots dos casos. Així doncs, ens plau publicar en el present número del Butlletí de –Mercator-Legislació un d’aquests dos textos: l’anomenada Llei de llengües oficials de la República d’Irlanda de 2003 (mentre que la nova llei de llengües de Finlàndia la reproduirem en el proper Butlletí). Es tracta d’una de les novetats més destacades en l’àmbit de la política lingüística europea, amb la qual es pretén avançar en l’equiparació efectiva del gaèlic irlandès –altrament conegut com a irlandès, que és la llengua nacional i primera oficial de l’estat– amb la llengua anglesa. Prenent com a model de referència la Llei de la llengua gal·lesa de 1993, la nova llei de llengües irlandesa proposa una sèrie de deures i obligacions als organismes públics, en forma de plans triennals, per tal que aquests ofereixin progressivament els seus serveis en irlandès, en igualtat de condicions amb la llengua anglesa. Aquesta llei, a més, estableix normes adreçades a una creixent normalització de l’ús de la llengua irlandesa en l’àmbit de l’administració pública i la justícia arreu del territori de la república.

D’altra banda, ens ocupen en aquesta ocasió de la llengua basca –o euskara– en una de les administracions territorials de l’estat espanyol on es parla, la Comunitat de Navarra. El seu govern ha publicat recentment un nou decret que restringeix l’ús de l’euskara a l’administració pública autonòmica en certes àrees d’aquesta comunitat autònoma, principalment a la seva capital, Iruña (Pamplona). Reproduïm també la resolució adoptada en aquest sentit per l’Oficina Europea per a les Llengües Minoritzades (EBLUL), en què es critica aquesta decisió política tot considerant que contradiu el compromís de protegir i fomentar la llengua basca establert per la Llei Foral 18/1986, a més dels principis fonamentals de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, en vigor a l’estat espanyol.

Finalment, el Dossier que oferim en aquest número tracta sobre la que es podria denominar segona llengua d’Alemanya, és a dir, el baix alemany. Tot i que el govern federal ha inclòs aquesta llengua a l’instrument de ratificació de la Carta i malgrat que, des de la darrera dècada, diverses constitucions dels Länder alemanys hi fan referència com una clara mostra del seu reconeixement del seu patrimoni històric, cultural i lingüístic, la situació del baix alemany sembla lluny d’estabilitzar-se. Esperem que desperti el vostre interès.