[Selecció d’articles – Traducció no oficial al català]

LLEI CONSTITUCIONAL DELS DRETS DE LES MINORIES NACIONALS

I. DISPOSICIONS BÀSIQUES

Article 1
La República de Croàcia, d’acord amb:

Article 2
A més dels drets i llibertats reconeguts per les disposicions constitucionals, la República de Croàcia també reconeix i protegeix tots els altres drets que es contemplen en altres documents internacionals, d’acord amb l’article 1 d’aquesta Llei Constitucional, en funció de les excepcions i limitacions previstes per aquests documents, sense cap discriminació per raó de sexe, raça, color de la pell, llengua, pràctica religiosa, convicció política o d’altra mena, origen social o nacional, relació amb una minoria nacional, patrimoni, estatus heretat per naixement, ni per qualsevol altre motiu, en compliment dels articles 14 i 17, paràgraf 3, de la Constitució de la República de Croàcia.

Article 3
1. Els drets i llibertats de les persones que pertanyen a una minoria nacional (d’ara endavant: membres d’una minoria nacional), com a llibertats i drets humans fonamentals, formaran una part inseparable del sistema democràtic de la República de Croàcia i gaudiran del suport i protecció necessaris, incloent-hi mesures positives en benefici de les minories nacionals.
2. La diversitat ètnica i multicultural i l’esperit d’entesa i de respecte i tolerància mutus contribuiran a la promoció del desenvolupament de la República de Croàcia.

Article 4
1. Tot ciutadà [drzavlijanin] de la República de Croàcia tindrà: el dret a expressar lliurement que és membre d’una minoria nacional de la República de Croàcia; i el dret a exercir, de manera individual o juntament amb altres membres de la seva minoria nacional o amb membres d’altres minories nacionals, els drets i llibertats estipulats per aquesta Llei Constitucional i altres drets i llibertats relatius a les minories regulats per lleis específiques.
2. Els membres de les minories nacionals exerciran els drets i llibertats estipulats per la Constitució de la República de Croàcia, així com els drets i les llibertats estipulats per aquesta Llei Constitucional i per lleis específiques, de la mateixa manera que els altres ciutadans [graddjani] de la República de Croàcia.
3. Les minories nacionals i els seus membres exerciran els drets i llibertats estipulats per aquesta Llei Constitucional i els drets I llibertats dels membres de les minories nacionals estipulats per lleis específiques, de la mateixa manera i segons les condicions establertes per aquesta Llei Constitucional i per lleis específiques.
4. Es prohibeix qualsevol discriminació per raó d’afiliació a una minoria nacional. Es garantirà als membres de les minories nacionals la igualtat davant la llei i igual protecció jurídica.
5. Es prohibeix tota mesura que canviï la proporció poblacional en àrees habitades per persones que pertanyen a una minoria nacional i que s’adreci a obstaculitzar l’exercici dels drets i llibertats estipulats per la present Llei Constitucional i per lleis específiques o bé a restringir-los.
6. Aquesta Llei Constitucional o bé una llei específica permetrà l’exercici de certs drets i llibertats en funció de la representació numèrica dels membres de les minories nacionals de la República de Croàcia o en alguna de les seves àrees, dels seus drets adquirits i dels acords internacionals, els quals formen part del sistema jurídic intern de la República de Croàcia, d’acord amb allò que disposa la Constitució de la República de Croàcia.

Article 5
Una minoria nacional, segons el sentit de la present Llei Constitucional, serà un grup de ciutadans croats [drzavljani] que hagin viscut tradicionalment en territori de la República de Croàcia i presentin característiques de tipus ètnic, lingüístic, cultural i/o religiós diferents de les dels altres ciutadans [gradjani] i que tinguin la voluntat de preservar aquestes característiques.

Article 6
1. La República de Croàcia podrà concloure amb altres països acords internacionals pels quals es regularan els drets i llibertats dels membres de minories nacionals de la República de Croàcia.
2. En cas d’arribar a concloure acords internacionals, d’acord amb el 1r paràgraf d’aquest article, la República de Croàcia advocarà perquè aquests creïn i promoguin les condicions necessàries per a la preservació i el desenvolupament de la cultura dels membres de les minories nacionals i la preservació de components significatius de la seva identitat, és a dir, la seva religió, llengua, tradició i patrimoni cultural.

Article 7
La República de Croàcia garantirà l’exercici dels drets i llibertats particulars de què gaudeixen membres de les minories nacionals, ja sigui de manera individual o juntament amb altres membres de la mateixa minoria nacional, així com juntament amb membres d’altres minories nacionals, sempre que ho estipuli aquesta Llei Constitucional o una llei específica; concretament són:
1. l’ús de la seva llengua i alfabet, ja sigui en l’àmbit privat, en el seu ús públic o de manera oficial;
2. l’educació en la llengua i alfabet que utilitzin;
3. l’ús de les seves ensenyes i símbols;
4. l’autonomia cultural per mitjà de la preservació, el desenvolupament i l’expressió de la cultura pròpia, així com la preservació i la protecció dels valors culturals i tradicionals de cadascú;
5. el dret a professar la religió pròpia i a establir comunitats religioses juntament amb altres membres de la mateixa religió;
6. l’accés als mitjans de comunicació i la celebració d’activitats d’informació pública (recepció i difusió d’informació) en la llengua i l’alfabet que facin servir;
7. l’autogestió i l’associació amb l’objectiu d’exercir interessos mutus;
8. la representació als organismes representatius a nivell estatal i local, així com als organismes administratius i judicials;
9. la participació dels membres de les minories nacionals en la vida pública i en la gestió dels afers locals per mitjà de les juntes i els representants de les minories nacionals;
10. la protecció davant de qualsevol activitat que posi en perill o pugui posar en perill la seva existència o l’exercici dels seus drets i llibertats.

Article 8
Les disposicions d’aquesta Llei Constitucional i de les lleis específiques que regulin els drets i llibertats dels membres de les minories nacionals s’interpretaran i s’aplicaran amb l’objectiu de respectar els membres de les minories nacionals i els membres del poble croat, així com el desenvolupament de la comprensió, la solidaritat, la tolerància i el diàleg entre ells.

II. DRETS I LLIBERTATS

Article 9
1. Els membres de les minories nacionals tindran dret a emprar els seus noms i cognoms, tant els seus com els dels seus fills, en la llengua que facin servir, així com també tindran dret que siguin reconeguts de manera oficial als registres de naixements, matrimonis i defuncions o altra documentació oficial, d’acord amb les regulacions de la república de Croàcia.
2. Els membres de les minories nacionals tenen dret que el seu document d’identificació personal sigui imprès i emplenat també en la llengua i alfabet que facin servir.

Article 10
D’acord amb el que estableix la llei, els membres de les minories nacionals tenen dret a fer servir lliurement la seva llengua i alfabet tant de manera privada com pública, incloent-hi el dret a mostrar ensenyes, inscripcions i qualsevol altra informació en la llengua i alfabet que facin servir.

Article 11
1. Els membres de les minories nacionals tenen el dret a rebre l’educació en la llengua i l’alfabet que facin servir.
2. L’educació dels membres de les minories nacionals es realitzarà en centres d’ensenyament preescolar, escoles primàries, secundàries i d’altres institucions escolars (d’ara endavant: institució escolar), i es durà a terme en la llengua i l’alfabet que facin servir, segons les condicions i la manera estipulades per una llei específica d’educació en la llengua i l’alfabet de les minories nacionals.
3. Es podran crear institucions escolars que duguin a terme l’educació en la llengua i l’alfabet d’una minoria nacional i el nombre d’alumnes podrà ser inferior podrà ser inferior a l’estipulat per a les institucions escolars que ofereixin l’educació en la llengua i l’alfabet croats.
4. El currículum en la llengua i l’alfabet d’una minoria nacional haurà d’incloure obligatòriament, tret de l’apartat de continguts generals, un apartat el contingut de la qual estigui vinculat a una particularitat de la minoria nacional (la seva llengua materna, la seva literatura, la seva història, la seva geografia i el seu patrimoni cultural).
5. Els alumnes que rebin l’educació en la llengua i l’alfabet d’una minoria nacional tindran el dret i l’obligació d’aprendre la llengua croata i l’alfabet llatí d’acord amb el currículum establert, independentment de la seva pròpia llengua i alfabet.
6. Les tasques educatives de les institucions escolars que ofereixi l’educació en la llengua i l’alfabet d’una minoria nacional seran dutes a terme per professorat de la pròpia minoria nacional que tinguin una competència excel·lent en la llengua i l’alfabet de la minoria nacional, o bé per professorat que no siguin de la pròpia minoria nacional però igualment tinguin una competència excel·lent en la llengua i alfabet de la minoria nacional.
7. Les institucions d’educació superior han d’organitzar el programa educatiu de manera que els assessors escolars i el professorat pugui desenvolupar les tasques educatives en la llengua i l’alfabet emprat per les minories nacionals mitjançant un apartat que tracti les particularitats de la minoria nacional (la seva llengua materna, la seva literatura, la seva història, la seva geografia i la seva creativitat cultural).
8. Els membres de les minories nacionals poden crear institucions preescolars, escoles primàries i secundàries i institucions d’educació superior adreçades a dur a terme l’educació dels membres de les minories nacionals segons les condicions estipulades per la legislació.
9. Els alumnes de les escoles en llengua i alfabet croats han de tenir la possibilitat d’aprendre la llengua i l’alfabet d’una minoria nacional d’acord amb el que estipuli una llei específica i seguint el currículum que estableixi l’organisme competent de l’administració central de l’Estat, i s’han de facilitar mitjans financers, tant dins del pressupost de l’Estat com dels pressupostos dels governs autònoms locals.

Article 12
1. La igualtat en l’ús oficial de la llengua i alfabet emprat pels membres d’una minoria nacional serà exercida en l’àmbit del govern autònom local, sempre i quan els membres d’una determinada minoria nacional constitueixin almenys un terç de la població de l’esmentat govern.
2. La igualtat en l’ús oficial de la llengua i alfabet emprat pels membres d’una minoria nacional també serà exercida quan així ho contemplin els acords internacionals que, segons la Constitució de la República de Croàcia, formen part integral del sistema jurídic de la República de Croàcia, i quan ho estipuli l’estatut del govern autònom local o bé l’estatut del govern autònom regional, en virtut de les disposicions d’una llei específica sobre l’ús de la llengua i l’alfabet de les minories nacionals de la República de Croàcia.
3. Una llei específica sobre l’ús de la llengua i l’alfabet de les minories nacionals regularà les altres condicions i formes en l’ús oficial de la llengua i l’alfabet emprat pels membres d’una minoria nacional en els organismes representatius i executius i en els procediments davant dels organismes administratius dels governs autònoms locals i els governs autònoms regionals; en els procediments davant dels organismes de l’administració estatal de primera instància, en els procediments davant de les autoritats judicials de primera instància; en els procediments duts a terme per l’Oficina del Fiscal de l’Estat i pels notaris públics, així com per persones jurídiques amb competències públiques.

Article 13
La llei que reguli l’ús de la llengua i l’alfabet de les minories nacionals i/o els estatuts dels governs autònoms locals ha d’estipular les mesures adreçades a preservar els noms i les ensenyes tradicionals i a assignar els noms de les poblacions i dels carrers i places, amb noms de persones i fets rellevants de la història i la cultura d’una minoria nacional de la República de Croàcia, en aquelles àrees que han estat tradicionalment habitades per membres d’una minoria nacional o on hi visqui un nombre considerable de membres d’aquesta.

[...]

Article 15
1. Per tal de poder preservar, desenvolupar, promoure i expressar la seva pròpia identitat nacional i cultural, els membres de les minories nacionals poden crear associacions, dotacions i fundacions, així com també institucions per a la celebració d’activitats informatives públiques i activitats culturals, editorials, museístiques, arxivístiques, bibliotecàries i científiques.
2. La República de Croàcia, els governs autònoms locals i els governs autònoms regionals finançaran les activitats de les institucions, d’acord amb el que determina el paràgraf 1r d’aquest article, en funció de les seves possibilitats.
3. Els noms de les associacions, les dotacions, les fundacions i les institucions descrites en el paràgraf 1r d’aquest article podran denotar que han estat fundades per les minories nacionals.

Article 16
1. Els membres de les minories nacionals, les seves associacions i les juntes de les minories nacionals o els representants de les minories nacionals podran mantenir lliurement contactes amb la nació amb la que comparteixin les mateixes característiques ètniques, lingüístiques, culturals i/o religioses, així com amb persones jurídiques que resideixin a l’àrea de l’Estat d’aquella nació i que duguin a terme tasques i activitats educatives, científiques, culturals, editorials i humanitàries.
2. Les associacions dels membres de les minories nacionals i les juntes de les minories nacionals o els representants de les minories nacionals podran rebre sense haver de pagar cap compensació a canvi, diaris, revistes, llibres, pel·lícules, vídeos i enregistraments, en un nombre limitat de còpies, sense haver de pagar aranzels, per part dels organismes estatals de la nació amb la que comparteixen les característiques esmentades en el paràgraf 1 d’aquest article i de persones jurídiques d’aquell Estat, per al seu ús personal i per a la seva distribució entre els membres de les minories nacionals.
3. Es permet a les associacions dels membres de les minories nacionals organitzar actuacions de grups culturals i artístics professionals i amateurs per als membres de les minories nacionals, i organitzar altres actuacions i exposicions culturals i artístiques que contribueixin a enriquir la cultura i la identitat d’una minoria nacional. En aquests casos, no es requerirà el permís de treball a les persones estrangeres que participin en la realització d’actuacions i exposicions.
4. Els membres de les minories nacionals poden expressar lliurement la seva filiació religiosa, professar la seva religió i, en virtut d’això, pertànyer a una comunitat religiosa.

Article 17
1. En virtut de les lleis i la normativa d’aplicació que regulen les activitats d’informació pública, de producció i emissió de programes de ràdio i televisió, les activitats educatives, museístiques, arxivístiques i bibliotecàries i la protecció i preservació del patrimoni cultural, es crearan les condicions per tal de posar tot això en coneixement de tots els ciutadans de la República de Croàcia, especialment els infants i joves, per mitjà del contingut de la tasca educativa i les assignatures obligatòries i opcionals d’història, cultura i religió de les minories nacionals.
2. A fi d’exercir les disposicions del paràgraf 1r d’aquest article, es prendran mesures per tal de facilitar l’accés als mitjans de comunicació als membres de les minories nacionals.

Article 18
1. Les emissores nacionals, regionals i locals de ràdio i televisió s’encarregaran de promoure la comprensió cap als membres de les minories nacionals, de produir i/o emetre programes adreçats a informar els membres de les minories nacionals en les llengües de les minories nacionals, de produir i emetre programes que estimulin i millorin la preservació, el desenvolupament i l’expressió de la identitat cultural, religiosa, etc., de les minories nacionals, de preservar i protegir el patrimoni i tradició culturals i de produir i emetre programes mitjançant els quals els membres de les minories nacionals d’aquella àrea tinguin coneixement del treball i les tasques de la seva junta de minories nacionals i dels representants de les minories nacionals. Les persones jurídiques encarregades de realitzar activitats d’informació pública (premsa, ràdio i televisió) garantiran la participació de les associacions de membres de les minories nacionals i de institucions de les minories nacionals en la creació de la programació adreçada a les minories nacionals.
2. El pressupost de l’Estat i els pressupostos dels governs autònoms locals i regionals aportaran els fons per al cofinançament de la programació de les emissores de ràdio i televisió de la seva propietat adreçada a les minories nacionals, en funció de les seves possibilitats i d’acord amb els criteris establerts pel Govern de la República de Croàcia, a proposta del Consell per a les Minories Nacionals, o per part dels organismes competents dels governs autònoms locals i regionals a proposta de la junta de minories nacionals.
3. Els membres de les minories nacionals, les seves juntes de minories nacionals i els representants de les minories nacionals i les seves associacions poden dur a terme activitats d’informació pública (publicació de diaris, producció i emissió de programes de ràdio i televisió i realització d’activitats d’agència informativa) per tal que s’exerceixin els drets dels membres de les minories nacionals a la informació mitjançant la premsa, la ràdio i la televisió en l’alfabet i la llengua d’una minoria nacional.

Article 19
1. La República de Croàcia garantirà als membres de les minories nacionals el dret a ser representats al Parlament croat.
2. Els membres de les minories nacionals elegiran un mínim de cinc i un màxim de vuit representants en circumscripcions electorals especials, d’acord amb la llei reguladora de les eleccions al Parlament croat, de manera que els drets adquirits de les minories nacionals no puguin ser reduïts.
3. Es garantirà als membres de les minories nacionals que representin més d’un 1,5% del total de la població de la República de Croàcia un mínim d’un i un màxim de tres escons de representants de la minoria en qüestió, d’acord amb la llei reguladora de les eleccions al Parlament croat.
4. Els membres de les minories nacionals que representin menys d’un 1,5% del total de la població de la República de Croàcia tindran dret a elegir un mínim de quatre representants, membres de les minories nacionals, d’acord amb la llei reguladora de les eleccions al Parlament croat.

Article 20
1. La República de Croàcia garantirà als membres de les minories nacionals el dret a ser representats en els organismes de representació dels governs autònoms locals i en els organismes de representació dels governs autònoms regionals.
2. En cas que almenys un membre d’una minoria nacional, la qual representa un mínim d’un 5% i un màxim d’un 15% de la població de la demarcació del govern autònom local, no resulti elegit en l’organisme representatiu del govern autònom local per sufragi universal, el nombre de membres de l’organisme representatiu augmentarà en un membre, mentre el membre de la minoria no elegit segons la proporcionalitat en la llista de candidats a les eleccions es considerarà elegit, a menys que la llei reguladora de l’elecció de membres de l’organisme representatiu dels governs autònoms locals estipuli el contrari.
3. En cas que una minoria nacional que representi almenys el 15% de la població d’un govern autònom local no resti representada per sufragi universal en l’organisme representatiu del govern autònom local per un nombre de membres de la minoria nacional proporcional a la població total del govern autònom local, el nombre de membres de l’organisme representatiu augmentarà fins a assolir el nombre suficient per tal d’exercir aquesta representació, mentre que aquells membres de la minoria en qüestió que no van resultar elegits en funció de la seva proporcionalitat en la llista de candidats a les eleccions es considerarà elegit, a menys que la llei reguladora de l’elecció de membres de l’organisme representatiu dels governs autònoms locals estipuli el contrari.

[...]

7. Els resultats del cens oficial determinaran el nombre de membres d’una minoria nacional per tal d’aplicar les disposicions d’aquest article. Abans de cada elecció, els resultats del cens oficial respecte al nombre de membres de les minories nacionals en els governs autònoms locals i regionals restaran subjectes a possibles canvis registrats en el darrer cens electoral confirmat d’aquella unitat administrativa.

Article 21
Els governs autònoms locals i els governs autònoms regionals en els que els membres de les minories nacionals no constitueixin la majoria de la població podran determinar, mitjançant els seus estatuts, que els membres de les minories nacionals o un nombre més ampli de membres de les minories nacionals que el que els pertocaria en funció de la seva proporció respecte de la població total de la unitat administrativa en qüestió, resultin elegits per a l’organisme representatiu del govern autònom local o el govern autònom regional.

[...]

III. JUNTES I REPRESENTANTS DE LES MINORIES NACIONALS ALS GOVERNS AUTÒNOMS

Article 23
Els membres de les minories nacionals elegiran els seus representants, de la manera i segons les condicions que estipula aquesta Llei Constitucional, perquè participin en la vida pública i la gestió dels afers locals per mitjà de les juntes i els representants de les minories nacionals en els governs autònoms, per tal de millorar, preservar i protegir la posició de les minories nacionals dins la societat.

[...]

Article 25
1. La Junta de Minoria Nacional tindrà personalitat jurídica i no tindrà ànim de lucre. Adquirirà aquesta qualitat per mitjà de la seva inscripció en el Registre de Juntes de Minories Nacionals, gestionat pel ministeri competent en afers de l’administració general.
2. La Junta de Minoria Nacional serà responsable dels seus compromisos amb la totalitat del seu patrimoni.
3. El nom de la Junta de Minoria Nacional serà en llengua croata i en alfabet llatí, així com en la llengua i l’alfabet emprat per la minoria nacional fundadora de la Junta.
4. El nom de la Junta de Minoria Nacional inclourà l’ensenya de la minoria nacional i una indicació de l’àrea per la que va ser elegit.

[...]

Article 27
1. La Junta de Minoria Nacional aprovarà el programa de treball, el pla financer i la declaració financera anual, així com l’estatut que reguli els aspectes significatius respecte a la tasca de la Junta.

[...]

3. La Junta de Minoria Nacional aprovarà l’estatut, el pla de treball, el pla financer i la declaració financera anual per la majoria de vots dels seus membres.
4. L’estatut, el pla de treball, el pla financer i la declaració financera anual de la Junta de Minoria Nacional es publicaran en el diari oficial del govern autònom local o regional de l’àrea per la qual la Junta va ser elegida.

Article 28
1. Els governs autònoms aportaran els fons per a l’activitat de la Junta de Minoria Nacional, tot incloent-hi els fons per al desenvolupament de les tasques d’administració necessàries, així com també podran aportar fons per a la realització d’activitats previstes en el programa de treball de la Junta de Minoria Nacional.
2. Els fons corresponents a la realització de programes específics de la Junta de Minoria Nacional podran derivar del pressupost estatal de la República de Croàcia.

[...]

Article 30
1. Els membres de la Junta de Minoria Nacional duran a terme els seus deures, com a norma general, de manera voluntària i hauran de rebre un bon tractament.
2. Els membres de la Junta de Minoria Nacional només podran rebre compensacions per les despeses produïdes durant la realització de les seves tasques per a la Junta, aportades pels fons de la pròpia Junta, així com també una compensació, ja sigui de tipus mensual o a partir d’altres períodes de temps, amb la prèvia aprovació, tant de la pròpia compensació com del seu import, per part del ministeri a càrrec de l’administració general.

Article 31
1. La Junta de Minoria Nacional d’un govern autònom tindrà dret a:

Article 32
1. Les autoritats dels governs autònoms tenen l’obligació, en la preparació de les proposicions de regulacions generals, a sol·licitar l’opinió i les propostes de la Junta de Minoria Nacional establerta a la seva àrea respecte a les disposicions que regulin els drets i llibertats de les minories nacionals.
2. En cas que la Junta de Minoria Nacional considerés que una regulació general d’un govern autònom, o bé alguna de les seves disposicions, és contrària a la Constitució, a aquesta Llei Constitucional o a les lleis específiques reguladores dels drets i llibertats de les minories nacionals, tindrà l’obligació d’informar-ne immediatament al ministeri l’administració general. També haurà d’informar al respecte a les autoritats del govern autònom i al Consell per a les Minories Nacionals.
3. Si el ministeri a càrrec de l’administració general determina que una regulació general, segons el redactat del paràgraf 2n d’aquest article, o alguna de les seves disposicions, és contrària a la Constitució, a aquesta Llei Constitucional o a les lleis específiques reguladores dels drets i llibertats de les minories nacionals, aquest haurà d’interrompre la seva aplicació en un termini de vuit dies.
4. La decisió d’interrompre l’aplicació serà transmesa, sense dilació, al responsable municipal o alcalde, és a dir, al responsable del comtat, i al president del organisme representatiu que hagi aprovat la regulació general, mentre que la informació sobre l’aprovació de la decisió serà transmesa al Consell per a les Minories Nacionals i a la Junta de Minoria Nacional, basant-se en la informació a partir de la qual es va aprovar la decisió.
5. El ministeri a càrrec de l’administració general haurà de transmetre al Govern de la República de Croàcia la decisió d’interrompre l’aplicació de la regulació general mitjançant una proposta per a l’inici dels tràmits d’una valoració de conformitat amb la Constitució i la legislació davant del Tribunal Constitucional de la República de Croàcia, i també n’informarà al govern autònom.
6. La interrupció de l’aplicació de la regulació general finalitzarà si el Govern de la República de Croàcia no inicia els tràmits, d’acord amb el paràgraf 5è d’aquest article, en un termini de 30 dies a partir de la data de recepció de la decisió, també segons el paràgraf 5è d’aquest article.

Article 33
1. Per tal de definir i promoure interessos mutus, es podran establir relacions de coordinació entre dues o més juntes de minories nacional creades dins del mateix govern autònom, dues o més juntes de minories nacionals creades en diferents governs autònoms, dues o més juntes de minories nacionals creades dins del mateix govern autònom regional i dues o més juntes de minories nacionals creades en diferents governs autònoms regionals.
2. Les juntes de minories nacionals definiran les seves posicions respecte als temes que recaiguin dins el seu àmbit d’acció mitjançant la coordinació entre les juntes de minories nacionals.
3. Les juntes de minories nacionals podran autoritzar que les tasques de coordinació entre elles impliquin mesures específiques en nom seu, d’acord amb l‘article 31 d’aquesta Llei Constitucional.
4. Es considerarà que les juntes de minories nacionals d’un govern autònom regional hauran establert la coordinació entre les juntes de minories nacionals per a l’àrea en qüestió de la República de Croàcia quan més de la meitat de les juntes de minories nacionals dels governs autònoms regionals hagi acordat l’establiment d’aquesta coordinació.
5. La coordinació entre les juntes de minories nacionals, establerta per les juntes de minories nacionals dels governs autònoms regionals per a l’àrea en qüestió de la República de Croàcia, podrà aprovar decisions sobre l’ús d’ensenyes i símbols de les minories nacionals i sobre la forma de celebració de les festes de les minories nacionals amb el consentiment del Consell per a les Minories Nacionals.

Article 34
1. A l’hora de realitzar les seves tasques, el nom del càrrec de representant d’una minoria haurà de ser emprat tant en llengua croata i escrit en alfabet llatí com en la llengua i l’alfabet de la minoria nacional que l’hagi elegit. Així mateix, el nom haurà d’incloure una indicació de l’àrea per la que el representant va ser elegit.
2. Tot representants d’una minoria haurà d’obrir un compte bancari per dipositar-hi els fons que es destinin a l’exercici dels drets de les minories en l’àrea del govern autònom local per la que hagi estat elegit, i ha d’elaborar el pla financer que regeixi l’ús d’aquests fons així com també la declaració financera anual d’aquests fons. El pla financer i la declaració financera anual destinades a l’exercici dels drets de les minories es publicaran en el diari oficial del govern autònom de l’àrea per la que el representant de les minories hagi estat elegit.
3. Les disposicions dels articles 28, 29, 30, 31, 32 i 33 d’aquesta Llei Constitucional s’aplicaran degudament als representants de les minories i als seus deures i competències.

IV. EL CONSELL PER A LES MINORIES NACIONALS

Article 35
1. El Consell per a les Minories Nacionals es crearà amb l’objectiu que les minories nacionals puguin participar en la vida pública de la República de Croàcia i, de manera especial, per tal que es discuteixin, proposin, regulin i resolguin afers relacionats amb l’exercici i la protecció dels drets i llibertats de les minories nacionals. Amb aquest propòsit, el Consell cooperarà amb els organismes competents de l’Estat i els organismes dels governs autònoms, les juntes de minories nacionals o els representants de les minories, les associacions de les minories nacionals i les persones jurídiques que en desenvolupin les activitats, per mitjà dels quals s’exerceixen els drets i llibertats de les minories.
2. El Consell per a les Minories Nacionals tindrà dret a:

[...]

Article 36
1. El Govern de la República de Croàcia designarà els membres del Consell per a les Minories Nacionals per un període de quatre anys, de la manera següent:

2. Els membres del Consell per a Minories Nacionals també actuaran de representants de les minories nacionals en el Parlament croat.
3. El Consell per a les Minories Nacionals tindrà un president i dos vicepresidents designats pel Govern d’entre els membres del Consell. [...]
4. A l’hora de designar els membres del Consell per a les Minories Nacionals, el Govern de la República de Croàcia tindrà en compte la proporció de membres de determinades minories amb relació a la població total de la República de Croàcia, així com també el fet que la composició del Consell reflecteixi la seva identitat i trets específics, els valors històrics i la diversitat ètnica, cultural o d’altra mena.

[...]

7. El Consell per a les Minories Nacionals gaudirà d’un estatut adoptat amb el consentiment del Govern de la República de Croàcia. L’estatut regularà de manera concreta l’àmbit de les activitats i l’organització del Consell.
8. El Consell per a les Minories Nacionals adoptarà el programa de treball, el pla financer, la declaració financera anual i les decisions relatives a la designació dels fons del pressupost de l’Estat per cobrir les necessitats de les minories nacionals.

[...]

10. El Consell per a les Minories Nacionals aprovarà les seves decisions per majoria de vots dels seus membres.
11. El programa de treball del Consell per a les Minories Nacionals, el pla financer i la declaració financera anual dels fons del Consell per a les Minories Nacionals, així com les actes en virtut de les quals s’aprovi l’assignació dels fons derivats dels pressupostos de l’Estat per cobrir les necessitats de les minories nacionals, es publicaran en el “Diari Oficial”.

V. SUPERVISIÓ

Article 37
1. L’exercici dels drets i llibertats dels membres de les minories nacionals garantits per la Constitució, per aquesta Llei Constitucional i per altres lleis específiques, serà supervisat pels organismes de l’administració de l’Estat en allò que afecti les seves competències.
2. El Govern de la República de Croàcia coordinarà la tasca dels organismes de l’administració de l’Estat pel que fa a l’aplicació d’aquesta Llei Constitucional i de les lleis específiques reguladores de les qüestions de rellevància per a les minories nacionals.
3. El Govern de la República de Croàcia presentarà al Parlament croat, almenys un cop l’any, un informe sobre l’aplicació d’aquesta Llei Constitucional i sobre la despesa dels fons derivats dels pressupostos de l’Estat per cobrir les necessitats de les minories nacionals, i el Consell per a les Minories Nacionals presentarà al Parlament croat o al seu organisme amb competències sobre l’exercici dels drets de les minories nacionals, un informe bianual sobre les qüestions que recaiguin sobre l’àmbit d’actuació del Consell, així com un informe trimestral sobre les despeses dels fons derivats dels pressupostos de l’Estat per cobrir les necessitats de les minories nacionals.

Article 38
1. Les Juntes de Minories Nacionals o els representants de les minories d’un govern autònom podran sol·licitar a l’organisme competent de l’administració estatal que supervisi l’aplicació d’aquesta Llei Constitucional i de les lleis específiques reguladores dels drets i llibertats de les minories nacionals, per part dels organismes dels governs autònoms en els que estiguin establerts, a més de prendre les mesures adreçades a l’operativitat legal d’aquests organismes, a partir de la qual caldrà informar al Consell per a les Minories Nacionals, el qual tindrà l’obligació d’informar de les seves opinions a les Juntes de Minories Nacionals o als representants de les minories.
2. El Consell per a les Minories Nacionals podrà sol·licitar al Govern de la República de Croàcia que supervisi l’aplicació d’aquesta Llei Constitucional i de les lleis específiques reguladores dels drets i llibertats de les minories nacionals, per part dels organismes de l’administració de l’Estat, i que prengui mesures adreçades a l’operativitat legal d’aquests organismes.
3. Les Juntes de Minories Nacionals o els representants de les minories, així com el Consell per a les Minories Nacionals, tindran dret, d’acord amb les disposicions de la Llei Constitucional del Tribunal Constitucional de la República de Croàcia, a elevar una reclamació al Tribunal Constitucional de la República de Croàcia si consideren, segons la seva pròpia valoració o per iniciativa dels membres d’una minoria nacional, que els drets i llibertats que estipula aquesta Llei Constitucional i les lleis específiques han estat violats.

VI. DISPOSICIONS PROVISÒRIES I FINALS

Article 39
1. Les disposicions de l’article 19 d’aquesta Llei Constitucional s’aplicaran el dia en que entri en vigor la llei que reguli l’elecció dels representants al Parlament croat, d’acord amb aquestes disposicions.
2. Els organismes representatius dels governs autònoms locals i regionals que encara no hagin completat el seu mandat i en els quals no s’hagi exercit el dret de representació dels representants de les minories hauran de ser ampliats amb un nombre adequat de representants que siguin membres de minories nacionals, dins d’un termini màxim de 90 dies a partir del dia d’entrada en vigor d’aquesta Llei Constitucional, d’acord amb les disposicions de l’article 20 d’aquesta Llei Constitucional.

Article 40
No es podrà interpretar que cap dels continguts d’aquesta Llei Constitucional inclogui el dret a desenvolupar cap tipus d’activitat o dur a terme accions contràries als principis fonamentals del dret internacional i, en particular, a la sobirania, unitat, integritat territorial i independència de la República de Croàcia.

Article 41
Aquesta llei constitucional no podrà canviar ni abolir els drets de les minories nacionals adquirits en base als acords internacionals que, d’acord amb la Constitució de la República de Croàcia, formen part integral del sistema jurídic intern de la República de Croàcia.

[...]

Article 43
1. Les disposicions de l’article 4, paràgraf 1, punt 1 de la Llei de l’ús de la llengua i l’alfabet de les minories nacionals (“Diari Oficial” núm. 51/2000) deixaran de ser vàlides a partir del dia de l’entrada en vigor d’aquesta Llei Constitucional.

[...]

Article 44
La Llei constitucional de drets humans i llibertats i de drets de les minories o comunitats ètniques i nacionals de la República de Croàcia (“Diari Oficial” núm. 65/91, 27/92, 34/92 – text consolidat, 51/00 i 105/00 – text consolidat) deixaran de ser vàlides el dia d’entrada en vigor d’aquesta Llei Constitucional.

Article 45
Aquesta Llei Constitucional entrarà en vigor el dia de la seva publicació al “Diari Oficial”.

Zagreb, 13 de desembre de 2002

PARLAMENT CROAT
President del Parlament Croat
Signatura:
Zlatko Tomcic