EDITORIAL

El procés de construcció europea s’ha vist en poc temps reforçat per dos grans esdeveniments que ja estan del tot consolidats i que, inevitablement, ens han de fer reflexionar sobre l’Europa que volem. Aquestes dues grans fites a les que ens referim són, evidentment, el projecte de Constitució europea i l’ampliació de la UE a deu estats més: Eslovènia, Eslovàquia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, la República Txeca i Xipre. Són dos canvis profunds que porten a una redefinició de les bases que han d’aportar estabilitat i continuïtat a la nova Unió. En el cas de la Constitució, sembla que inclourà una breu referència al compromís de respectar la riquesa de la seva diversitat cultural i lingüística. Caldrà veure fins a quin punt aquesta diversitat inclou també les nombroses llengües no oficials dels estats de la UE. I pel que fa a l’ampliació, cal tenir en compte que una de les condicions que marquen l’inici de les negociacions per a l’adhesió és el compliment dels criteris polítics, entre els quals hi ha el respecte i la protecció envers les minories.

Per això hem volgut incloure, a l’apartat de legislació, dues novetats recents de dos casos ben contraposats: d’una banda, una llei dins d’un estat ja membre –Espanya– i, de l’altra, una llei d’un estat com Croàcia, que encara és lluny d’esdevenir estat membre però que està fent esforços perquè la UE iniciï les negociacions d’accés. En el cas de l’Estat espanyol, es tracta d’una llei de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, de règim jurídic de l’administració, la qual regula, entre altres coses, l’ús del català en l’actuació i els procediments administratius. Pel que fa a Croàcia, publiquem la Llei Constitucional dels drets de les minories nacionals, aprovada el desembre de 2002, amb la qual s’ha establert una base perquè les minories tinguin participació política al Parlament croat i als governs autònoms, tant locals com regionals, mitjançant la creació d’unes juntes de minories que tenen l’objectiu de preservar, protegir i millorar l’estatus de les minories dins la societat. A l’apartat de marc internacional hem inclòs una resolució del Comitè de Ministres del Consell d’Europa sobre l’aplicació de la Convenció marc per a la protecció de les minories nacionals per part d’Alemanya, on es fa especial referència a la necessitat de promoció de les llengües de les minories frisona i sòrab.

Finalment, pel que fa al dossier, hem volgut posar atenció al cas d’un estat com el Marroc per tal de no limitar-nos al context immediat europeu i ampliar la nostra visió a l’àmbit internacional. L’objecte d’estudi se centra en els amazic i en el fet que en els darrers anys ha sorgit amb força un moviment de reivindicació dels seus drets que, de moment, s’ha vist recompensat per un tímid gest de la monarquia alauita envers el reconeixement del “caràcter plural de la identitat” del poble marroquí, amb la promulgació l’octubre de l’any 1999 de la Charte Nationale d’Éducation et de Formation –que conté un apartat dedicat a l’obertura envers la llengua amazic– i la creació de l’IRCAM (Institut Royal de la Culture Amazighe) l’octubre de 2001.