EDITORIAL
L’heterogeneïtat dels continguts de l’actual Butlletí del centre Mercator-Legislació és un reflex de la complexitat de situacions que la gestió lingüística comporta no tan sols dins els estats de l’actual Unió Europea sinó també, i de manera especial, en la pràctica totalitat dels estats que, tard o d’hora, passaran a formar part activa en el procés de construcció d’aquesta nova Europa, sobre els quals aquesta mateixa publicació ja en ve fent el seguiment des de números anteriors.
El parlament turc, dins el marc de les reformes a la legislació interna endegades per tal d’adequar-la als requeriments que la UE imposa als estats candidats en qüestió de protecció a minories lingüístiques, va adoptar fa uns mesos una sèrie d’esmenes significatives en aquest sentit. Entre aquestes hi destaca l’aixecament de la prohibició de fer servir les altres llengües que es parlen a Turquia, a banda del turc, en els àmbits de l’educació i de les emissions de ràdio i televisió. Tot i que són mesures que han estat benvingudes per les instàncies internacionals, caldrà veure, però, com i fins a quin punt es duu a terme la seva aplicació en el futur. De moment, publiquem en aquest Butlletí les primeres regulacions que s´han adoptat.
En un altre àmbit ben diferent, ens fem ressò d’una recent esmena que el govern portuguès va introduir, el desembre de 2001 a la seva constitució, segons la qual la llengua portuguesa esdevé la llengua oficial de jure de la República. Cal recordar que d’ençà del reconeixement per part del mateix parlament portuguès de l’oficialitat de la llengua mirandesa dins el seu àmbit territorial, aquesta era l’única llengua estrictament oficial dins l’estat. En canvi, el portuguès no gaudia, paradoxalment, del mateix reconeixement explícit.
En l’apartat que el Butlletí normalment dedica a la normativa internacional, en aquesta ocasió reproduïm la sentència emesa pel Tribunal Europeu de Drets Humans en relació a l’afer Podkolzina, una ciutadana russòfona nascuda a Letònia a qui li va ser negat el dret a inscriure’s en una llista electoral l’any 1998 pel fet de no tenir prou coneixement de la llengua de l’estat, el letó, segons les autoritats competents. La sentència, del mes d’abril de 2002, afirma que l’estat letó va incórrer en una violació de l’article 3 del Protocol nº. 1 de la Convenció Europea sobre Drets Humans (dret a eleccions lliures), un fet que demostra un cop més que la resolució d’aquests tipus de conflictes a Letònia no ha està sent gens fàcil.
Finalment, el Dossier n.11 que incloem en el present Butlletí constitueix una introducció als sistemes actuals de protecció de les minories lingüístiques a les repúbliques txeca i eslovaca. El document fa un repàs a la història recent, abans dels seus respectius processos de sobirania política culminats l’any 1991, alhora que fixa l’atenció en les seves estructures demografico-lingüístiques actuals i en com la Comissió Europea avalua la legsilació relativa a la llengua d’ambdós estats i la seva aplicació.