[Traducció no oficial de l’anglès]

Llei núm. 270/1995

LLEI DEL CONSELL NACIONAL DE LA REPÚBLICA ESLOVACA, DEL 15 DE NOVEMBRE DE 1995

DE LA LLENGUA ESTATAL DE LA REPÚBLICA ESLOVACA

El Consell Nacional de la República Eslovaca, partint del fet que la llengua eslovaca és el tret més important de la individualitat de la nació eslovaca, el valor més preuat del seu patrimoni cultural, l’expressió de sobirania de la República Eslovaca i el mitjà de comunicació universal dels seus ciutadans, tot garantint la seva llibertat i igualtat en dignitat i en drets[1] dins del territori de la República Eslovaca, ha promulgat la següent llei:

Article 1
Disposició introductòria
(1) Dins del territori de la República Eslovaca la llengua estatal és l’eslovac.[2]
(2) La llengua estatal té preferència per damunt de les altres llengües utilitzades al territori de la República Eslovaca.
(3) La llei no tracta l’ús de les llengües litúrgiques. L’ús d’aquestes llengües s’estableix mitjançant els reglaments de les esglésies i les comunitats religioses.[3]
(4) La llei no tracta l’ús de les llengües de les minories nacionals i dels grups ètnics. L’ús d’aquestes llengües es regularà mitjançant lleis específiques.[4]

Article 2
La llengua estatal i la seva protecció
(1) L’Estat
a) ha de crear a les escoles i als sistemes científics i d’informació les condicions idònies perquè cada ciutadà de la República Eslovaca pugui aprendre i utilitzar oralment i per escrit la llengua estatal,
b) ha de fer-se càrrec de la recerca científica de la llengua estatal i del seu desenvolupament històric, de la recerca sobre els dialectes locals i socials, de la codificació de la llengua estatal i de la difusió de la cultura lingüística.
(2) El Ministeri de Cultura de la República Eslovaca (d’ara endavant anomenat només “Ministeri de Cultura”) designa la forma codificada de la llengua estatal, a partir de la proposta dels organismes lingüístics eslovacs especialitzats.
(3) No es permet cap mena d’intervenció en la forma codificada de la llengua estatal que no respecti les seves motivacions.

Article 3
Ús de la llengua estatal en contactes oficials
(1) Els organismes i organitzacions estatals, els organismes d’administració territorial pròpia i els organismes de les institucions públiques i jurídiques[5] (d’ara endavant anomenats òrgans públics i jurídics) han d’utilitzar de manera obligatòria la llengua estatal en l’exercici de la seva tasca a tot el territori de la República Eslovaca. La demostració del coneixement oral i escrit adequat de la llengua estatal és la condició d’acceptació per tal de poder treballar o tenir una relació laboral similar i es considera que garanteix la realització del treball en funció del que s’hagi acordat en les diverses activitats laborals en el si dels òrgans públics i jurídics.
(2) El personal i el funcionariat dels òrgans públics i jurídics, el personal del transport i les comunicacions, així com també els membres de les forces armades, dels cossos de seguretat armats, d’altres cossos armats i del cos de bombers, han d’utilitzar la llengua estatal en contactes oficials.
(3) La llengua estatal s’utilitzarà per
a) publicar les lleis, els decrets governamentals i altres regulacions jurídiques generals i vinculants, incloses les regulacions dels òrgans de l’administració territorial pròpia, les decisions i altres documents jurídics públics;
b) dur a terme els tractes amb els òrgans públics i jurídics;
c) dur a terme totes les activitats oficials (registres, actes, resolucions, estadístiques, balanços, registres oficials, informació per al públic, etc.) i les activitats de les esglésies i les comunitats religioses destinades al públic;
d) indicar els noms oficials dels municipis i les seves parts, dels carrers i altres espais públics, altres noms geogràfics, així com també les dades dels mapes realitzats per l’Estat, inclosos els mapes del cadastre; la denominació del municipis en altres llengües es regula mitjançant una llei específica,[6]
e) escriure les cròniques dels municipis. Es permet realitzar una versió en una altra llengua, traduïda de la llengua estatal.
(4) Els òrgans públics i jurídics i les organitzacions establertes per aquests tenen l’obligació d’utilitzar la llengua estatal en tots els sistemes d’informació i en els contactes mutus.
(5) Els documents escrits presentats per ciutadans per tal d’optar a una plaça als òrgans públics i jurídics s’han de presentar en la llengua estatal.
(6) Tot ciutadà de la República Eslovaca té el dret a adequar lliurement el seu nom[7]
(7) i cognom a la forma ortogràfica eslovaca.

Article 4
Ús de la llengua estatal a les escoles
(1) L’aprenentatge de la llengua estatal és obligatori a totes les escoles d’ensenyament primari i secundari. L’ús d’altres llengües per a la instrucció i l’examinació serà establert per regulacions específiques.[8]
(2) Els professionals de pedagogia de totes les escoles i de totes les seves instal·lacions dins del territori de la República Eslovaca tenen l’obligació de parlar i utilitzar oralment i per escrit la llengua estatal, a excepció dels pedagogs i professors estrangers.
(3) Tota la documentació pedagògica s’elaborarà en la llengua estatal.
(4) Els llibres de text i d’instrucció utilitzats per al procés educatiu de la República Eslovaca s’han de publicar en la llengua estatal, tret dels llibres de text i d’instrucció destinats a l’estudi en les llengües de les minories nacionals, dels grups ètnics i altres llengües estrangeres. La seva publicació i ús serà establert per regulacions específiques.[9]
(5) Les disposicions dels paràgrafs 1, 2 i 4 no fan referència a l’ús de la llengua estatal per a l’estudi a les universitats, ni per a l’estudi d’altres llengües o l’educació en llengües diferents de la llengua estatal8, ni a l’ús de llibres de text i d’instrucció per a l’estudi a les universitats.

Article 5
Ús de la llengua estatal als mitjans de comunicació, als esdeveniments culturals i a les congregacions públiques
(1) L’emissió de ràdio i televisió s’ha de realitzar en la llengua estatal a tot el territori de la República Eslovaca. Exceptuant
a) els programes de ràdio en una altra llengua i els programes de televisió en una llengua estrangera que siguin productes audiovisuals i altres enregistraments sonors i d’imatge amb subtítols en la llengua estatal o amb qualsevol altre instrument que garanteixi la comprensibilitat bàsica des del punt de vista de la llengua estatal,
b) l’emissió en llengua estrangera de programes de la ràdio eslovaca per a altres països, així com també els cursos de llengua de televisió i ràdio i altres programes d’orientació similar,
c) els programes de música que incloguin els textos en la llengua original.
L’emissió en les llengües de les minories nacionals i dels grups ètnics serà establerta per regulacions específiques.[10]
(2) Els productes audiovisuals en altres llengües destinats a nens de fins a 12 anys d’edat s’han de doblar a la llengua estatal.
(3) Els operadors de ràdio i televisió, els anunciants, els moderadors i els editors tenen l’obligació d’utilitzar la llengua estatal en l’emissió de programes.
(4) L’emissió dels canals regionals o locals, de les emissores de ràdio i de les seves instal·lacions, s’ha de realitzar, en principi, en la llengua estatal. Es podran utilitzar altres llengües abans de l’emissió d’un programa concret en la llengua estatal.
(5) Les publicacions periòdiques i no periòdiques s’han d’editar en la llengua estatal. Les publicacions impreses en altres llengües estaran subjectes a regulacions específiques.[11]
(6) Les publicacions ocasionals destinades al públic, els fulletons de les galeries d’art, dels museus, de les biblioteques, dels cinemes, dels teatres, dels concerts i d’altres esdeveniments culturals, s’han de redactar en la llengua estatal. En cas que sigui necessari, poden incloure traduccions a diverses llengües.
(7) Els esdeveniments culturals i educatius s’han de realitzar en la llengua estatal, o en una altra llengua en cas que es respecti el requisit de comprensibilitat bàsica des del punt de vista de la llengua estatal, excepte els esdeveniments culturals de les minories nacionals, dels grups ètnics i dels artistes estrangers convidats i les peces de música interpretades en la llengua original. La presentació dels actes es durà a terme primer en la llengua estatal.
(8) Tota persona que participi en congregacions o en conferències dins del territori de la República Eslovaca té el dret a presentar la seva intervenció en la llengua estatal.

Article 6
Ús de la llengua estatal a les forces armades, als cossos armats i als cossos de bombers
(1) La llengua estatal és la que s’ha d’utilitzar per a les relacions oficials dins de l’Exèrcit de la República Eslovaca, a les forces del Ministeri de l’Interior de la República Eslovaca, als cossos de policia, al Servei d’Informació Eslovac, als cossos penitenciaris i de guàrdia de la justícia de la República Eslovaca, a la Policia Ferroviària de la República Eslovaca i a la policia local.
(2) Totes les activitats i tota la documentació de les forces armades, dels cossos de seguretat armats, d’altres cossos armats i del cos de bombers s’han de realitzar en la llengua estatal.
(3) La disposició del paràgraf 1 no fa referència a les forces aèries durant les maniobres de vol ni a les activitats internacionals de les forces armades.

Article 7
Ús de la llengua estatal als tribunals i als processos administratius
(1) El contacte mutu dels tribunals amb els ciutadans, als processos legals, als procediments administratius, així com també les resolucions i les actes dels tribunals i els òrgans administratius, s’han de realitzar i publicar en la llengua estatal.
(2) Els drets de les persones que pertanyen a les minories nacionals i els grups ètnics, així com també els drets dels estrangers que no parlen la llengua estatal, romanen intactes, d’acord amb el que s’estableixi en regulacions específiques[12].

Article 8
L’ús de la llengua estatal a les activitats econòmiques, als serveis i al sistema sanitari
(1) Per a l’interès dels consumidors, l’ús de la llengua estatal és obligatori en l’etiquetatge dels béns propis o importats, en les instruccions d’ús dels productes, especialment dels aliments i els medicaments, en les condicions de garantia i en altres informacions destinades als consumidors.[13]
(2) Les actes amb efectes jurídics escrites en el context de les relacions públiques i jurídiques o de relacions laborals similars s’han d’elaborar en la llengua estatal.
(3) La documentació financera i tècnica, els estàndards tècnics eslovacs i els estatuts de les associacions, grups, partits polítics, moviments polítics i empreses comercials s’ha d’elaborar en la llengua estatal.
(4) Tota la retolació de les instal·lacions sanitàries s’ha d’elaborar en la llengua estatal. Els contactes del personal sanitari amb els pacients habitualment s’ha de dur a terme en la llengua estatal; si un ciutadà o estranger no sap parlar la llengua estatal, també es podran dur a terme en la llengua en què sigui possible comunicar-se amb el pacient.
(5) En els processos amb els organismes públics i legals relatius als contractes que afecten les relacions vinculants només serà reconeguda la llengua estatal.
(6) Tots els cartells (rètols), anuncis publicitaris i anuncis destinats a informar el públic, sobretot a les botigues, als centres esportius, als bars, als carrers, al paviment i els marges de les carreteres, als aeroports, a les estacions d’autobusos i de tren, als vagons de tren i als mitjans de transport de masses, s’han de redactar en la llengua estatal. També es podran traduir a altres llengües, però sempre a continuació del text de les mateixes dimensions en la llengua estatal.

Article 9
Supervisió
El Ministeri de Cultura supervisa el compliment dels deures establerts per aquesta llei. En cas que detecti qualsevol incompliment, advertirà les persones jurídiques i les persones físiques implicades en l’incompliment, i està autoritzat a exigir la correcció d’aquesta pràctica il·legal.

Article 10
Multes
(1) En cas que no es corregeixi una pràctica il·legal (article 9), el Ministeri de Cultura pot imposar una sanció
a) de fins a 250.000 Sk a les persones jurídiques, per incompliment dels seus deures, d’acord amb els articles 4.4, 8.1, 8.3, 8.5 i 8.6,
b) de fins a 500.000 a les persones jurídiques, per incompliment dels seus deures, d’acord amb els articles 5.2 i 5.5,
c) de fins a 50.000 Sk a les persones físiques autoritzades a realitzar activitats comercials, per incompliment dels seus deures, d’acord amb els articles 4.4, 5.2, 5.5, 8.1, 8.3 i 8.5.
(2) A l’hora d’imposar les sancions, el Ministeri de Cultura tindrà en compte el pes dels deures incomplerts.
(3) Les sancions es podran imposar durant un període de fins a un any, a comptar a partir de la data en què el Ministeri de Cultura hagi determinat que s’ha produït un incompliment dels deures, però no es podran imposar posteriorment a un període de fins a tres anys a comptar a partir del moment en què s’hagi produït l’incompliment.
(4) El termini de pagament de tota sanció imposada d’acord amb aquesta llei venç trenta dies després de la data en què s’ha fet efectiva la decisió de la seva imposició. Les regulacions generals relatives als procediments administratius tenen relació amb els procediments d’imposició de la sanció.[14]
(5) Les sancions imposades d’acord amb aquesta llei són la font d’ingressos del fons estatal de cultura, Pro Eslovàquia.[15]

Article 11
Disposicions comunes i temporals
(1) L’ús de noms comuns d’altres llengües, de conceptes especials o de denominacions de nous fets sobre els que fins al moment encara no existeix cap expressió equivalent adequada, no és tractat per aquesta llei.
(2) Tots els directors dels òrgans públics i jurídics, i tota la resta de persones jurídiques i físiques tenen la responsabilitat de complir amb les disposicions d’aquesta llei (article 10.1).
(3) Els costos de les modificacions dels taulells d’informació, dels noms i d’altres tipus de textos, d’acord amb aquesta llei, seran coberts per oficines específiques i altres persones jurídiques i físiques. Aquestes modificacions es podran realitzar durant un període màxim d’un any a partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta llei.
(4) Per llengua estatal s’entén la llengua eslovaca d’acord amb la seva forma codificada (article 2.2), a fi de fer complir els articles 2.1 a) i b), 3.1, 3.2 i 3.3 a), c), d) i e), 4, 5.5 i 5.8, 6.2 i 8.1-8.5.

Article 12
Disposicions de derogació
La Llei del Consell Nacional Eslovac núm. 428/1990 de la llengua oficial de la República Eslovaca queda derogada.

Article 13
Aquesta llei entrarà en vigor l’1 de gener de 1996, excepte l’article 10, que entrarà en vigor l’1 de gener de 1997.

Michal Kovae, firmat per ell mateix
Ivan Gašparovie, firmat per ell mateix
Vladimir Meeiar, firmat per ell mateix

_________________

[1]	Art. 12.1 de la Constitució de la República Eslovaca.
[2]	Art. 6.1 de la Constitució de la República Eslovaca.
[3]	Llei núm. 308/1991 de la llibertat de fe religiosa i la posició de les esglésies i les comunitats religioses.
[4]	P.ex., la Llei núm. 141/1961 dels processos dels tribunals penals (Ordre Penal) segons el redactat de les regulacions posteriors, l’Ordre del Tribunal Civil, la Llei núm. 81/1966 de les publicacions periòdiques i altres mitjans de comunicació segons el redactat de les regulacions posteriors, la Llei núm. 29/1984 del sistema escolar d’ensenyament primari i secundari (llei de l’escola) segons el redactat de les regulacions posteriors, la Llei del Consell Nacional Eslovac núm. 254/1991 de la televisió eslovaca segons el redactat de les regulacions posteriors, la Llei del Consell Nacional Eslovac núm. 255/1991 de la ràdio eslovaca segons el redactat de les regulacions posteriors, la Llei del Consell Nacional de la República Eslovaca núm. 191/1994 de la denominació dels municipis en la llengua de les minories nacionals.
[5]	P.ex., la Llei del Consell Nacional Eslovac núm. 254/1991 segons el redactat de les regulacions posteriors, la Llei del Consell Nacional Eslovac núm. 255/1991 segons el redactat de les regulacions posteriors, la Llei del Consell Nacional de la República Eslovaca núm. 273/1994 de l’assegurança sanitària, el finançament de l’assegurança sanitària, l’establiment de la Societat General d’Assegurança Sanitària i l’establiment d’assegurances sanitàries per a departaments, sucursals, empreses i per a ciutadans segons el redactat de les regulacions posteriors, la Llei del Consell Nacional de la República Eslovaca núm. 274/1994 de la Societat d’Assegurança Social segons el redactat de les regulacions posteriors.
[6]	Llei del Consell Nacional de la República Eslovaca núm. 191/1994.
[7]	Article 7.1 de la Llei del Consell Nacional de la República Eslovaca núm. 300/1993 del nom i el cognom.
[8]	Article 3 i 3.a de la Llei núm. 29/1984, segons el redactat de la Llei núm. 171/1990, i la Llei del Consell Nacional de la República Eslovaca núm. 230/1994.
[9]	Article 40 de la Llei núm. 29/1984 segons el redactat de les regulacions posteriors. Regulació del Govern de la República Eslovaca núm. 282/1994 de l’ús de llibres de text i d’instrucció.
[10]	Article 3.3 de la Llei del Consell Nacional Eslovac núm. 254/1991 segons el redactat de les regulacions posteriors.
[11]	Article 5 de la Llei del Consell Nacional Eslovac núm. 255/1991 segons el redactat de les regulacions posteriors.
[12]	Article 18 de l’Ordre del Tribunal Civil, article 2.14 de la Llei núm. 141/1961, Llei núm. 36/1967 d’experts i intèrprets i Decret del Ministeri de Justícia núm. 37/1967 de l’execució de la llei d’experts i intèrprets segons el redactat de les regulacions posteriors.
[13]	Articles 9.1, 9.2 i 11 de la Llei núm. 634/1992 de la protecció dels consumidors i Llei del Consell Nacional de la República Eslovaca núm. 152/1995 dels aliments.
[14]	Llei núm. 71/1967 dels procediments administratius (ordre de l’administració).
[15]	Llei del Consell Nacional Eslovac núm. 95/1991 del fons estatal de cultura, Pro Eslovàquia, segons el redactat de les regulacions posteriors.