Tornar / Back

 

Constitució de la República d'Àustria (modificació de 1994)

[...]

Article 8
1 La llengua alemanya és, sens perjudici dels drets acordats per la legislació federal sobre les minories lingüístiques, la llengua d'Estat de la República. Això no fa referència als drets atorgats a les minories lingüístiques per la legislació federal.
2 La República (federació, Länder i municipis) reconeix les tradicions lingüístiques i culturals dels grups de les minories autòctones. Es respectarà, protegirà i encoratjarà la llengua i cultura, l’existència i la presevació d’aquests grups ètnics (rev. 2000)


[...]

2.2. Llei sobre els grups ètnics, núm. 396/1976i

CAPÍTOL I
Disposicions generals

Article 1
1 A Àustria els grups ètnics i llurs membres han de gaudir de la protecció de la llei; hi han de ser garantides la preservació dels grups ètnics i la segutetat de llur existència. També cal respectar llur llengua i llur cultura[C1]

2 Els grups ètnics en el sentit d'aquesta llei són els grups de ciutadans austríacs la llengua materna dels quals no és l'alemanya, amb una cultura pròpia, implantats a certes del territori austríac.

3 La declaració de pertinença a un grup ètnic és lliure. No es pot derivar cap perjudici a un membre d'un grup ètnic de l'ús o la falta d'ús dels drets que li corresponen com a tal. Cap persona no ha de ser obligada a demostrar la seva pertinença a un grup ètnic.

Article 2
1 El govern federal, de conformitat amb la Comissió Permanent[C2] del Consell Nacional, i després haver consultat el govern del Land concernit, ha de disposar per decret:

1. Els grups ètnics per als quals es crearà un Consell Consultiu Ètnics, i el nombre de membres de què constarà.

2. Les zones del territori on, atesa la proporció considerable (un quart) de membres de grups ètnics que hi viuen, les indicacions topogràfiques han de ser bilingües.

3. Les administracions i oficines davant les quals, conjuntament amb la llengua oficial alemanya, sigui admès l'ús de la llengua d'un grup ètnic, el dret d'usar aquesta llengua pot, tanmateix, ser limitat a determinades persones o afers.

2 Per a l'elaboració dels decrets que prescriu el capítol I, com també per a l'aplicació del capítol III d'aquesta llei federal, cal tenir en compte les obligacions existents derivades del dret internacional públic. A més d'aquesta reserva, cal considerar la dimensió numèrica del grup ètnic, la dispersió dels seus membres pel territori federal, la seva proporció respecte a altres ciutadans austríacs en un territori determinat, i igualment les seves necessitats i els seus interessos específics quant a la preservació i la garantis de la seva existència. En aquest sentit, cal tenir en compte els resultats de les estadístiques administratives.

CAPÍTOL II
Consells consultius de grups ètnics

Article 3
1 Per a l'assessorament del govern federal i dels ministres federals sobre qüestions relacionades amb els grups ètnics han de ser creats Consells Consultius Ètnics a la Cancelleria Federal, els quals han de protegir i representar el conjunt d'interessos culturals, socials i econòmics dels grups ètnics. I han de ser sentits concedint-los un termini raonable per a fer llurs comentaris, especialment davant la promulgació de normes i en tots els projectes en general dins l'àmbit de la promoció que afecta els interessos dels grups ètnics. Els Consells Consultius Ètnics també poden presentar propostes per a millorar la situació dels grups ètnics i llurs membres.

2 Els Consells Consultius Ètnics també poden aconsellar els governs dels Länder si aquests els ho demanen.

3 El nombre de membres de cada Consell Consultiu Ètnic ha de ser determinat atenent el nombre de persones pertanyents al grup ètnic, de manera que permeti una representació adequada de les opinions polítiques i ideològiques d'aquest grup ètnic.

Article 4
1 El govern federal ha de nomenar els membres dels Consells Consultius Ètnics per un període de quatre anys, després de consultar prèviament els governs dels Länder concernits. En aquest sentit, el govern federal ha de veetllar perquè les opinions polítiques i ideològiques essencials dels grups ètnics en qüestió hi siguin degudament representades. En el procés de nomenament de membres dels Consells Consultius Ètnics cal tenir en compte les associacions que considera l'article 2.2; aquestes poden presentar recurs contra el nomenament per il·legalitat davant el Tribunal Administratiu[ninguna3].

2 Només poden ser nomenades membres d'un Consells Consultius Ètnics persones que previsiblement donin suport als interessos del grup ètnic i als objectius d'aquesta llei federal, que són elegibles per al Consell Nacional, i que

1. siguin membres d'un òrgan representatiu general per al qual hagin estat elegides per raó de llur perticipació en el grup ètnic en qüestió o que pertanyin a aquest grup ètnic, o que

2. hagin estat proposades per una associació que, de conformitat amb els pressupostos dels seus estatuts, representin els interessos dels grups ètnics i sigui representativa del grup ètnic en qüestió, o que

3. hagin estat proposades en tant que membres del grup ètnic per una església o una comunitat religiosa.

3 La composició dels Consells Consultius Ètnics ha de ser de tal manera que la meitat dels membres pertanyi a la categoria de persones que fixa l'article 2.2.

4 El càrrec de membre de Consells Consultius Ètnics és honorífic; els membres tenen dret a la compensació per despeses de viatge que reben els funcionaris federals d'escala 5 en concepte de desplaçament, i a una compensació per assistència per cada dia de participació a una de les sessions del Consell Consultiu Ètnic, fixada pel Canceller federal per decret.

5 Qualsevol partit representat al Comissió Permanent del Consell Nacional té dret a enviar un representant als Consells Consultius Ètnics. Aquest pot participar en els debats, però no en les votacions.

Article 5
1 Cada Consell Consultiu Ètnic ha d'elegir entre els seus membres, nomenats d'acord amb l'article 4.2.2, un president i un vicepresident. A aquest efecte, el Canceller federal ha de convocar una sessió del Consell en el termini de quatre setmanes des del nomenament dels seus membres.

2 Cada Consell Consultiu Ètnic ha de fixar un reglament intern que ha de ser sotmès a l'aprovació del Canceller federal. El Consell Consultiu Ètnic ha de decidir per majoria simple, amb la presència almenys de dos terços dels membres. En cas d'empat, el president té vot de qualitat.

3 A petició del Govern federal, d'un ministre federal, del govern d'un Land o d'una cinquena part dels membres del Consell Consultiu Ètnic, el president ha de convocar-lo en un termini que els permeti de reunir-se dins 14 dies des que és rebuda la petició de reunió.

Article 6
1 Si un membre d'un Consell Consultiu Ètnic no ha atès tres invitacions consecutives d'acudir a una reunió sense justificació o si deixen de complir-se les condicions per les quals va ser nomenat, el Consell Consultiu Ètnic, després d'haver-li donat la possibilitat de pronunciar-s'hi, ha de prendre una decisió sobre aquesta qüestió i informar-ne al Canceller federal. El Canceller federal ha de constatar per decret la pèrdua de la seva qualitat de membre del Consell Consultiu Ètnic.

2 Si un membre del Consell Consultiu Ètnic desisteix de les seves funcions abans de temps, cal nomenar-ne un altre que el substitueixi pel període restant. En aquest cas cal remetre's a l'article 4.

Article 7
Pel que fa a les qüestions relatives a diversos grups ètnics alhora, els respectius Consells Consultius Ètnics poden reunir-se en sessions conjuntes per invitació del Canceller federal. Si un Consell Consultiu Ètnic ho demana, el Canceller federal ha de convocar aquestes reunions en el termini de dues setmanes. D'altra banda, l'article 5 és d'aplicació en aquestes reunions mutatis mutandis i amb la reserva que la presidència sigui assumida alternativament pels presidents dels Consells Consultius Ètnics que hi participin.

CAPÍTOL III
Promoció dels grups ètnics

Article 8
1 Les autoritats federals, sens perjudici de mesures de promoció de caràcter general, han de promoure les mesures i projectes que serveixin per a mantenir i assegurar l'existència dels grups ètnics i llur cultura, com també llurs trets particulars i drets.

2 Tot considerant la situació del pressupost federal i dels objectius del paràgraf 1, el ministre federal de finances ha d'incloure una assignació destinada als objectius de promoció en el projecte de pressupost federal anual presentat al govern federal, a part de les prestacions recollides a l'article 9.1 i les prestacions recollides a l'article 9.5.

Article 9
1 La promoció pot consistir

1. en la concessió de prestacions econòmiques,

2. en altres formes apropiades per a la formació i l'assistència de membres de grups ètnics en matèries corresponents als objectius fixats a l'article 8.1,

3. en el suport de les mesures proposades pel Consell Consultiu Ètnic, tenint en compte els objectius fixats a l'article 8.1.

2 Les prestacions de què parla el paràgraf 1.1 han de ser concedides a les associacions, a les fundacions i als fons l'objectiu de les quals és la preservació i la garantia de l'existència d'un grup ètnic, de la seva cultura particular, com també dels seus trets particulars i dels seus drets (organitzacions dels grups ètnics), per als projectes decidits susceptibles de contribuir a la realització dels objectius esmentats.

3 Respecte a l'aplicació del paràgraf 2, les esglésies i les comunitats religioses i llurs institucions han de ser assimilades a les organitzacions dels grups ètnics.

4 Les prestacions de què parla el paràgraf 1 també poden ser concedides a les organitzacions de grups ètnics amb l'objectiu d'ajudar-les a complir llurs funcions.

5 Les prestacions de què parla el paràgraf 1 també poden ser atorgades a corporacions territorials per a les mesures considerades necessàries per a l'aplicació dels capítols IV i V i que depassin la capacitat econòmica de la corporació territorial en qüestió.

6 Amb la reserva de la reciprocitat, les autoritats federals, han de posar en coneixement d'aquelles corporacions territorials que previsiblement donaran suport al mateix projecte, les mesures de promoció que han previst segons aquesta llei federal.

7 El govern federal anualment ha de presentar al Consell Nacional un informe de les mesures preses en virtut d'aquest capítol.

Article 10
1 El Consell Consultiu Ètnic competent ha de presentar al govern federal, abans de l'1 de maig de cada any, un pla sobre les mesures de promoció desitjables, incloent-hi un pressupost de les despeses previstes a tal efecte per a l'any natural següent.

2 El Consell Consultiu Ètnic competent ha de presentar al Canceller federal, abans del 15 de març de cada any, les propostes per a l'ús dels mitjans de promoció previstos per la Llei federal de finances per a l'any natural en curs, tenint en compte el pla establert d'acord amb el paràgraf 1.

Article 11
1 Abans de la concessió d'una assignació, l'organització del grup ètnic s'ha de comprometre contractualment amb les autoritats federals[D4] a permetre als òrgans federals de comprovar l'afectació al projecte dels mitjans concedits amb l'examen dels llibres i rebuts i amb la inspecció en les seves dependències, i a aportar-los totes les informacions necessàries. A més, l'organització del grup ètnic s'ha de comprometre a restituir a les autoritats federals[D5] els fons de promoció no emprats correctament, l'import a retornar els interessos pel període transcorregut des del pagament fins al reemborsament del 3% sobre el tipus d'interès anual en vigor per a les operacions de descompte.

2 Abans de qualsevol concessió de fons d'assistència, l'organització del grup ètnic s'ha de comprometre contractualment amb les autoritats federals[D6] a lliurar-los, dins un termini a establir, un informe sobre la realització del projecte amb la presentació de justificants de despeses. L'informe ha de reflectir la utilització dels fons d'assistència dels fons federals i de la identificació dels ingressos i les despeses que es poden comprovables per rebuts. Aquests informes s'han de fer avinents al Consell Consultiu Ètnic competent.

CAPÍTOL IV
Indicacions topogràfiques

Article 12
1 Als territoris especificats a l'article 2.1.2, les indicacions i les inscripcions topogràfiques que han de col·locar les corporacions territorials o les corporacions i entitats públiques han de ser escrits en llengua alemanya i en la llengua dels grups ètnics en qüestió. Aquesta obligació no és aplicable a la designació de localitats situades fora d'aquests territoris.

2 El decret previst per l'article 2.1.2 també ha de determinar les localitats a considerar per a una indicació bilingüe i les inscripcions topogràfiques en la llengua dels grups ètnics concernits, que han d'anar al costat de les inscripcions en alemany. En aquest sentit, cal tenir en compte la pràctica local i els resultats de la recerca científica.

3 Les indicacions topogràfiques que només existeixin en una llengua han de ser usades sense modificacions per les corporacions territorials.

CAPÍTOL V
Llengua oficial

Article 13
1 Els responsables de les administracions i els negociats han de garantir que la llengua d'un grup ètnic pugui ser usada d'acord amb les disposicions d'aquest capítol en les relacions amb aquestes administracions i negociats.

2 En les relacions amb una administració o un negociat en el sentit del paràgraf 1, tothom pot fer servir la llengua del grup ètnic.
Tanmateix, ningú no pot ser autoritzat a eludir o a rebutjar un acte administratiu o judicial que pel seu caràcter calgui executar immediatament per un òrgan de tal administració o negociat actiu en aquesta funció, només perquè el dit acte no és en la llengua del grup ètnic.

3 En la mesura en què coneguin la llengua del grup ètnic, els òrgans pertanyents a les administracions o negociats altres que els indicats al paràgraf 1 haurien d'emprar-la en les relacions orals, si això facilita l'execució de les operacions.

4 És permesa la utilització addicional de la llengua del grup ètnic en les comunicacions oficials de caràcter general dels municipis on la llengua d'un grup ètnic com a llengua oficial és admesa.

5 La reglamentació sobre la utilització de la llengua d'un grup ètnic com a llengua oficial no és d'aplicació a les relacions internes d'administracions i negociats.

Article 14
1 Qualsevol demanda escrita o oral admissible en la llengua d'un grup ètnic en virtut d'aquesta llei federal i de la qual cal estendre acta, ha de ser traduïda o feta traduir immediatament per les administracions o els negociats que l'ahgin rebuda per raó de llur competència, fora que tal traducció sigui notòriament innecessària. Si aquesta demanda és notificada, cal adjuntar-hi una versió en llengua alemanya.

2 Si, per raó de falta competència, l'administració o el negociat transmet una demanda en la llengua del grup ètnic a una altra administració o un altre negociat en què aquesta llengua no és permesa, l'ús d'aquesta llengua és considerat un vici de forma. Si les disposicions aplicables a aquest procediment no estipulen el contrari, les demandes han de ser tornades per a la correcció en el termini establert; si la demanda és presentada altra vegada amb la traducció en el termini previst, cal considerar-la com a presentada el dia de la primera recepció per l'autoritat.

3 Si és exigit a una part (un interessat) o altres particulars (testimonis, experts, etc.) l'ús de formularis oficials, cal lliurar a aquestes persones, si ho demanen, una traducció del formulari en la llengua del grup ètnic. Tanmateix, les declaracions han de ser fetes en el formulari oficial, i poden emprar la llengua del grup ètnic sempre que no s'oposi a les obligacions de dret internacional públic.

Article 15
1 Si una persona té la intenció de fer servir la llengua d'un grup ètnic en una audiència o en una vista oral, ho ha de comunicar a l'administració o al negociat immediatament després de la notificació de la citació; els costos addicionals causats per l'omissió de tal notificació poden ser carregats a la persona encausada. Aquesta obligació de notificació no és aplicable als processos iniciats sobre la base d'una demanda redactada en la llengua d'un grup ètnic. La notificació és vàlida per a la durada del procediment, fora que mentrestant sigui revocada.

2 Si una persona usa la llengua d'un grup ètnic en un procediment, a instància d'una part (un interessat) -en tant que el procediment l'afecti-, cal seguir el procediment tant en aquesta llengua com en la llengua alemanya. Això també és vàlid per a la notificació oral de decisions.

3 Si l'òrgan no domina la llengua del grup ètnic, ha de demanar un intèrpret.

4 Les vistes orals (audiències) seguides davant un òrgan que domini la llengua del grup ètnic i en què només participin persones disposades a fer servir la llengua del grup ètnic, poden ser només en la llengua d'un grup ètnic, contràriament al paràgraf 2. Això també és vàlid per a la notificació de decisions, que tot i això també cal fer en llengua alemanya.

5 Si cal estendre acta en els casos dels paràgrafs 1 a 4, ha de ser redactada tant en llengua alemanya com en la llengua del grup ètnic. Si el secretari no domina la llengua del grup ètnic, l'administració o el negociat ha de proporcionar, immediatament, una versió de l'acta en la llengua del grup ètnic.

Article 16
Les decisions i disposicions (incloent-hi la citació) a notificar i que afecten les demandes presentades o els procediments iniciats en la llengua d'un grup ètnic en què ja ha estat emprada la llengua d'un grup ètnic, han de ser expedides en aquesta llengua i en alemany.

Article 17
1 Si, en contra de les disposicions d'aquesta llei federal, i sempre que els paràgrafs 2 i 3 no disposin el contrari, no és emprada la llengua alemanya o la llengua d'un grup ètnic o no és permès l'ús de la llengua d'un grup ètnic, cal considerar vulnerat el dret de la part, en detriment de la qual ha estat comesa la infracció, a ser escoltat en al tràmit procedimental en qüestió.

2 Si els debats d'un procediment penal, contra l'article 15, només han estat en la llengua del grup ètnic, això és causa de nul·litat en el sentit de l'article 281.1.3 de la Llei d'enjudiciament criminal de 1975. Aquesta causa de nul·litat no pot ser invocada en perjudici de qui que ha presentat la demanda d'acord amb l'article 15.2, però sí en profit seu, sense tenir en compte si la vulneració de la forma podria influir en la decisió (art. 281.3 de la Llei d'enjudiciament criminal de 1975).

3 La vulneració de l'article 15 d'aquesta llei federal és causa de nul·litat en el sentit de l'article 368.4.d de la Lpag de 1950.

Article 18
Els llibres públics i els Registres d'estat civil han de ser en llengua alemanya.

Article 19
1 Les entrades del Registre de la propietat en la llengua del grup ètnic només han de ser considerades com a tals si inclouen la indicació en alemany de la finca o del dret de què es faci la incripció, i també el tipus d'inscripció sol·licitada. Si hi manquen aquestes indicacions, només la traducció alemanya ha de ser considerada com a entrada d'aquest registre.

2 Si un document sobre la base del qual cal fer una inscripció és redactat en la llengua del grup ètnic, el tribunal n'ha de fer o n'ha d'encarregar una traducció immediatament; l'article 89 de la Lrp de 1955 no hi és d'aplicació.

3 A petició, han de ser lliurades còpies i extractes d'inscripcions al Registre de la propietat traduïts a la llengua del grup ètnic, i certificats oficials en aquesta llengua.

4 Les disposicions dels paràgrafs 1 a 3 són d'aplicació al dipòsit de documents en sentit literal.

Article 20
1 Si un document presentat a Àustria sobre la base del qual cal fer una inscripció al Registre civil és redactat en la llengua del grup ètnic, el Registre civil n'ha de fer o n'ha d'encarregar immediatament una traducció.

2 A petició, han de ser lliurats extractes dels Registres civils i altres documents del Registre civil traduïts a la llengua del grup ètnic.

Article 21
En el cas que un notari actuï com a comissari judicial a petició d'un tribunal en què es permeti la llengua d'un grup ètnic, les disposicions precedents d'aquest capítol hi són d'aplicació en sentit literal.

Article 22
1 Els costos i les tarifes per traduccions que hagi de fer o encarregar una administració o un negociat d'acord amb aquesta llei federal han de ser a llur càrrec. Per a la determinació de l'import dels costos globals d'acord amb l'article 381.1.1 de la Llei d'enjudiciament criminal de 1975, no han de ser considerats els costos d'un intèrpret cridat d'acord amb aquesta llei federal.

2 (Disposició constitucional) Si la vista oral també és en la llengua d'un grup ètnic, cal només prendre com a base dos terços del temps esmerçat realment (de la durada de la vista) per a la determinació de tarifes que corresponen a una corporació territorial i que han de ser calculades sobre la base del temps esmerçat o tenint en compte aquest temps.

3 Si ha de ser lliurat un escrit en dues llengües oficials d'acord amb aquesta llei federal, els costos de timbre han de ser només els corresponents a una còpia.

4 Si una part (un interessat) en un procés judicial és representat o defensat per un advocat, un defensor en matèria de delictes o un notari, correspon a les autoritats federals[ninguna7] de fer-se càrrec dels honoraris d'aquest advocat, defensor o notari pel darrer terç d'aquestes vistes (audiències) que també són en la llengua d'un grup ètnic. El pagament de l'import d'aquest honorari sempre ha de ser reclamat abans de l'acabament d'una audiència o una vista, amb la presentació d'una relació de costos, en cas contrari es perd el dret a aquest pagament; el jutge ha de determinar immediatament l'import dels honoraris i ha d'ordenar al comptable el pagament d'aquest import a l'advocat, al defensor o al notari. Aquesta despesa addicional en honoraris ha de ser calculada com si un contrari del beneficiari d'un dret fos obligat legalment a reembossar-li aquests costos.

CAPÍTOL VI
Disposicions finals

Article 23
Els funcionaris federals adscrits una administració o un negociat en el sentit de l'article 2.1.3 que dominen la llengua d'un grup ètnic que hi és admesa i la usen en compliment d'aquesta llei federal, tenen dret a una prima d'acord amb les normes sobre remuneracions.

Article 24
1 Aquesta llei federal entrarà en vigor l'1 de febrer de 1977.

2 Per tal que els decrets basats en aquesta llei federal es puguin fer públics en el moment indicat al paràgraf 1, poden ser preses les mesures necessàries incloses en l'elaboració de l'acord amb la Comissió Permanent del Consell Nacional que recull aquesta llei federal abans de la data indicada. Tanmateix, aquests decrets no es poden fer públics ni entrar en vigor abans del moment a què fa referència el paràgraf 1.

3 La llei federal del 6 de juliol de 1972, BGBl núm. 270, que disposa la col·locació d'indicacions i inscripcions topogràfiques bilingües als territoris de Caríntia amb població eslovena o mixta, queda derogada.

4 Les disposicions actualment en vigor sobre la utilització de la llengua d'un grup ètnic en les relacions amb administracions i negociats, inclosa la Llei federal de 19 de març de 1959, sobre l'aplicació de les disposicions respecte a l'ús de la llengua oficial davant els tribunals de l'article 7.3 del Tractat d'estat, BGBl núm. 102, deixaran d'estar en vigor des de la data esmentada en la mesura que siguin substituïdes pels decrets estipulats a l'article 2.1.3 en relació amb el capítol V.

Article 25
L'execució d'aquesta llei federal és a càrrec del govern federal i dels ministres federals en el marc de llurs competències respectives.

Tornar / Back