JOSEP GUINOVART

(Barcelona, 1927)
Pintor, dibuixant i gravador. Comença a treballar al taller familiar als 14 anys com a pintor de parets. El 1944 ingressa a l'Escola de Belles Arts de la Llotja de Barcelona. Realitza la seva primera exposició a les Galeries Syra de Barcelona. A partir de 1951 es va dedicar plenament a la pintura i a realitzar il·lustracions per a la revista del grup Dau al Set. El 1952 es trasllada a París amb una beca. El 1955, quan torna, funda el grup Tahüll, junt amb Cuixart, Jordi Muxart, Tàpies i Tharrats.
Cap el 1957 inicia una tendència informalista i abstracta, amb una fort presencia matèrica tant per la incorporació d'elements i objectes diversos (fustes cremades, bidons, caixes, objectes de deixalles), com per l'aplicació de tècniques com el collage i l'assamblatge. A partir de la dècada de 1960 s'allunya de la poètica informalista i comença a realitzar obres solcades de signes i de gestos, que contenen una forta càrrega expressiva en el traç i el color.
A partir de la dècada de 1970 va emprar sistemàticament materials com sorra, terra, fang, palla o fibrociment, en obres com Terra i rastroll (1976) i Pedres i fang (1977), i va iniciar una sèrie d'obres en les quals recull preocupacions socials i polítiques: Homenatge a Picasso (1967) i Homenatge al Che (1968). En la següent dècada va començar a experimentar amb la projecció tridimensional de les seves obres, que es va concretar en la creació d'ambients o entorns espacials com el titulat Contorn-Entorn (1978), donat al Museu d'Art Modern de Catalunya. Entre la seva expressió plàstica i el seu entorn vital, constituït per la naturalesa, el camp i la terra, es genera un viu diàleg, manifestat a través de símbols que formen part d'una poètica subjectiva.
Guinovart posseeix una producció artística molt variada: pintures murals, decorats i escenografies teatrals (com les realitzades pel grup La Pipironda d'Àngel Carmona, la realitzada per a "Noces de sang" de Federico García Lorca), il·lustracions de llibres, disseny de cartells, tapissos i escultures. Des de 1976, va començar la seva activitat com gravador. En 1990 es va exposar una retrospectiva de la seva obra en el Centre Cultural Tecla Sala de L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), per la qual va rebre el Premi Nacional d'Arts Plàstiques concedit pel departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya aquest mateix any. Al juliol de 1994 es va inaugurar l'Espai Guinovart a Agramunt (Lleida), un museu dedicat a l'artista.
L'obra de Guinovart sempre s'ha mantingut a mig camí entre la pintura i l'escultura per la incorporació de tot tipus d'elements tridimensionals. Altra constant al llarg dels anys és la presència de temes polítics, com en el Retaule de Jerusalem (2001), i d'imatges que evoquen els llocs que ha visitat o en els quals ha residit.

Museus i col·leccions públiques
Casa de las Américas, La Habana
Fine Arts Museum of Long Island. Nueva York
Col·lecció del Museu d'Art Contemporani, Barcelona
Museo de Arte Moderno, México DF
Museo de Escultura al Aire Libre, Santa Cruz de Tenerife
Museo de Navarra, Tafalla
Museo Provincial de Vitoria
Museo de la Solidaridad Salvador Allende, Santiago de Chile
Museu d'Art Contemporani d'Alexandria
Museu d'Art Modern, Barcelona
Museu Balaguer, Vilanova i la Geltrú, Barcelona
Museo de Bellas Artes de Bilbao
Museu Guggenheim, Nueva York
Museu de Lissone, Milà
Museu de Sant Pol de Mar, Barcleona
Museo de Marcay, Venezuela
Museo de Arte Contemporáneo, Caracas
Museo Carrillo Gil, México
Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid
Museo de San Telmo, San Sebastián
Museu de Bocchum, Alemanya
Col·lecció Fundació "La Caixa", Barcelona
Colección Palacio de Justicia de Vitoria, Alava
Colección Patriomio Nacional, Madrid
Colección Fundación Juan March, Madrid
Col·lecció Fons de la Generalitat de Catalunya, Barcelona
Col·lecció The Chase Manhattan Bank, Nueva York
Colección Caja de Ahorros de la Inmaculada, Zaragoza
Col·lecció Diari Avui, Barcelona
Col·lecció Eina, Barcelona
Ajuntament de Barcelona
Colección del Museo de Arte Contemporáneo, Madrid
Museo de Arte Contemporáneo de Cáceres
Museu d'Art Contemporani Villafamés, Castelló de la Plana
Museu Eusebio Sempere, Alacant