CIEMEN

Objectius i principis generals de la Fundació

El per què de la Fundació. Existeix un bon nombre d'institucions públiques i privades que es dediquen a promoure els drets humans com a punt de referència per dignificar les persones, tot obrint camins a una millor comprensió i respecte a la llibertat, a la diferència d'opinions, de creences.. de cada individu. Hores d'ara, podem afirmar que els drets humans individuals han entrat ja molt endins de la consciència de les persones, si bé no sempre es correspon amb la seguretat de poder exercir-los. Però, mentre aquest progrés ha anat fent camí, s'han notat més les llacunes existents en la formulació dels drets humans. Una de les més rellevants ha estat l'encara poc aprofundiment de la dimensió col·lectiva d'aquests drets. És a dir que qualsevol dret humà individual només pot arribar al seu ple desplegament si és reconegut el dret col·lectiu en el qual aquest dret s'exerceix. Així, el dret individual a la pròpia llengua en la seva àrea territorial i comunitària, tan sols pot ser efectivament del tot reconegut si el poble que es vertebra al voltant d'aquesta llengua també ho és. La mútua implicació de les dues dimensions - la individual i la col·lectiva - dels drets humans, malgrat ser evident i malgrat que la seva assumpció jurídica i política evitaria molts dels conflictes actuals entre persones i sobretot entre pobles, no es plasma gaire bé gens en el dret internacional. És, doncs, dins d'aquesta perspectiva i amb la voluntat de treballar per al ple reconeixement dels drets col·lectius dels pobles que es va crear la FUNDACIÓ PELS DRETS COL·LECTIUS DELS POBLES.

L'ideari de la Fundació L'ideari de la Fundació té com un dels seus puntals la "Declaració Universal dels Drets Col·lectius dels Pobles", text no oficial confeccionat per un equip d'experts i aprovat, entre altres, pels membres de la Conferència de les Nacions sense Estat d'Europa (CONSEU) el 1990. Aquesta declaració significa, segurament, el primer esforç de síntesi completa sobre el contingut i el significat dels drets dels pobles, un recull de drets ja reconeguts però no reformulats encara per una Declaració oficial i la recollida d'unes propostes complementàries corresponents al que avui es defineix com a nova generació dels drets humans.

Finalitats:
Promoure el coneixement i el reconeixement dels drets col·lectius dels pobles, per part de la societat en general i de les instàncies representatives adients. Fomentar la recerca sobre els aspectes que configuren els drets col·lectius dels pobles (llengua, cultura, territori, identitat, etc.) i promoure actuacions de solidaritat envers els pobles oprimits. Organitzar i patrocinar estudis, publicacions, seminaris, congressos, campanyes de solidaritat, exposicions, etc. que ajudin a difondre els postulats dels drets col·lectius dels pobles. Donar suport, en la mida de les seves possibilitats, a iniciatives que, tot i no dependre de la mateixa fundació, s'adiguin als seus objectius. Privilegiarà, però, les que presentin una dimensió internacional i estiguin especialment vinculades amb la construcció de la Unió Europea sobre la base del respecte i el desenvolupament dels drets col·lectius dels seus pobles. La fundació donarà suport prioritari a les activitats i propostes que li adreci l'associació cultural, legalment constituïda, anomenada Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), associació que té unes finalitats del tot concordants amb les de la mateixa fundació.


Entitats

L'Hotel d'Entitats La Fundació pels Drets Col·lectius dels Pobles és propietària de l'edifici del carrer de Rocafort, 242, bis de Barcelona. El qual ha estat remodelat per a convertir-lo en un Hotel d'Entitats.

Entitats que tenen la seva seu a l'Hotel d'Entitats
Fundació pels Drets Col·lectius dels Pobles. CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions. Centre d'Estudis Francesc Eiximenis Club Arnau de Vilanova Randa. Centre d'Estudis Polítics Associació per a unes Noves Bases de Manresa Enllaç. Cercle de Defensa i Difusió de la llengua i cultura catalana Institut Europeu de Programes d'Immersió Servei d'Allotjament Juvenil Associació per un nou Congrés de Cultura Catalana CAL Coordinadora d'Associacions per la Llengua Associació Brúixola Aula Maria Rúbies Fundació Àmbit Juristes Roda Ventura Associació Catalana de Professionals Assemblea dels PPCC Associació d'Arxivers de Catalunya Fundació Congrés de Cultura Catalana Plataforma per la llengua Ecojustícia


Sala d'Actes

L'Hotel d'Entitats, compta a més amb sales de reunions i una Sala d'Actes, amb capacitat per a unes cent persones, que és a la disposició de les entitats del centre, però també en general a qualsevol grup o entitat de Barcelona.

	Hotel d'Entitats Espai Ciemen Cessió Sala d'Actes i Sales de reunions Per a informació i reserves: Tel. 93 444 38 00 Fax. 93 444 38 09 secretaria@ciemen.cat

Equipament tècnic	Equip de so (micròfons de taula i micròfon inalàmbric) Equip de TV i vídeo VHS Projector (resolució XVGA 1024x768) Aire condicionat / calefacció
Tarifes	Jornada completa: 300 € Mitja jornada: 150 € 2 hores: 90 €


Les activitats de la Fundació

L'objectiu fonamental de la Fundació és donar suport a totes les activitats que porta a terme el CIEMEN. Però al marge d'aquestes activitats del CIEMEN amb les quals ha col·laborat i se sent plenament identificada, la Fundació ha realitzat altres projectes: MIRÓ: Al llarg del 1999 la Fundació ha organitzat, a través d'un conveni amb la Fundació Miró, una gran exposició sobre l'obra de Miró que ha estat portada a Augsbourg i a Aosta. Ambdues exposicions han tingut un ampli ressò en aquestes poblacions i han despertat un gran interès. A més de la importància cultural de les exposicions, i del fet implícit que comporten de difusió de la cultura catalana, han servit també per a incrementar les relacions de Catalunya amb l'exterior. SEBASTIAO SALGADO: L'exposició 'Terra' del fotògraf brasiler Sebastiao Salgado ha estat portada a diversos municipis de Catalunya. HIROSHIMA: El 1997 es va realitzar l'Exposició 'Hiroshima: Missatge de Pau entre els Pobles', a la Pia Almoina de Barcelona. Aquesta Exposició no era una mera manifestació concreta de la memòria històrica sobre un esdeveniment que ha condicionat radicalment l'existència humana. Ha volgut ser, sobretot, un mitjà, un instrument, per a realitzar una pedagogia a favor de la cultura de la pau; de la pau considerada com a dret humà individual i col·lectiu bàsic. L'Exposició no s'acabà, però, a Barcelona, sinó que durant el 1998 s'ha anat presentant primerament a la ciutat de València, en el Museu de Belles Arts de València, i després, durant els mesos d'abril fins al juliol, l'Exposició va ser presentada a la ciutat d'Aosta, capital de la Vall d'Aosta, a la cruïlla dels estats italià, francès i suís. Finalment, l'Exposició ha recorregut diverses ciutats de Catalunya (Tarragona, Mataró, Vilanova i la Geltrú, Terrassa, Lleida, Manresa i Girona), com a part del programa de commemoracions del cinquantè aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans, programa realitzat sota l'ègida de la Direcció General d'Acció Cívica (del Departament de Benestar Social, de la Generalitat de Catalunya). SUBIRACHS: El mes de juliol vam presentar a la ciutat d'Aosta (Estat italià) una important exposició sobre l'obra de l'escultor Josep M. Subirachs. Aquesta exposició es va clausurar a principis d'octubre amb una conferència del mateix Subirachs titulada 'Le pourquoi de l'Art'. En aquest cas, els resultats d'acceptació per part del públic i la crítica així com els resultats econòmics han estat totalment satisfactoris. De fet, el benefici de l'exposició de Subirachs ens ha permès d'afrontar bona part del deute contret amb l'exposició d'Hiroshima. Conferència Mundial dels Drets Lingüístics: La Fundació va participar activament en l'organització d'aquest gran esdeveniment, que tingué lloc els dies 6, 7 i 8 de juny de 1996. A més, la Fundació feu una edició especial de la Declaració Universal de Drets Lingüístics, aprovada el dia 6 de juny per més de cent ONG i centres PEN de tot el món, que es distribuí amb el diari AVUI del dia 8 de setembre de 1996 (60.000 exemplars).