objectius
 
objectius
 
conferencia 6
 
conferencia 5
 
conferencia 4
     

VI CONFERÈNCIA DE NACIONS SENSE ESTAT D'EUROPA (CONSEU)
Barcelona, 30 de setembre-2 d’octubre de 2005
CONSEU’S VI ASSEMBLY
Barcelona, 30th September-2nd October 2005
VI ASSEMBLÉE DE LA CONSEU
Barcelone, 30 Septembre-2 Octobre 2005
VI ASAMBLEA DE LA CONSEU
Barcelona, 30 de Septiembre-2 de Octubre de 2005

ÍNDEX

Programa en català
Program in English
Programme en français
Programa en español

Conclusions en català
Conclusions in English
Conclusions en français
Conclusiones en español
Conclusións en galego

[ tornar a dalt

[ PROGRAMA (cat)

LA NOVA IMMIGRACIÓ I LES NACIONS SENSE ESTAT A EUROPA
REPTES I SOLUCIONS

Divendres 30 de setembre de 2005

9 – 9,30 h: acollida i inscripcions a l’assemblea

9,30 – 13,30 h: Sessió plenària

9,30 – 10,15 h: Salutacions institucionals i de la CONSEU
Molt Honorable President del Parlament, Sr. Ernest Benach
Sr. Aureli Argemí, president del CIEMEN

10,15 – 11 h: Panorama general de la immigració extracomunitària a Europa
Andreu Domingo, CED (Centre d’Estudis Demogràfics) de la Universitat Autònoma de Barcelona
Moderat per Aureli Argemí, president del CIEMEN

11 – 11,30 h: Pausa cafè

11,30 h – 12,15 h: Impacte del fenomen migratori a les nacions sense estat. Xoc d’identitats i cultures “minoritzades”?
Yahyà Babeli, jurista especialista en immigració

12,15 – 13,30 h: Debat

13,30 h – 15 h: Dinar

15 h – 19 h: Anàlisi d’alguns exemples concrets
Sessió moderada per David Minoves, Director de l’Agència Catalana de Cooperació

Estat Francès
Els amazics: entre el desconeixement i el reconeixement. Mustapha Saadi, Berbères de France
Colonització-migració: l’exemple comorenc (Afif Mshangama, advocat de les Illes Comores)

Estat Espanyol
Catalunya: Miquel Fernández, Els altres andalusos
País Basc (integració, assimilació, sincretisme, confrontació i drets de la ciutadania) Pedro Albite, Euskal Herriko Unibertsitatea
Galícia, M. Antonia Pérez Rodríguez, Universidade da Coruña

Estat Eslovè
La immigració de l’est: quin acolliment. Estat emergent i la seva economia. Bojan Brezigar, director del diari Primorski Dnevnik

Estat Italià
Sudtirol: Integració - discriminació (cultura dominant - cultura minoritzada en un context d’immigració italianitzada). Thomas Bennedikter, Acadèmia Europea de Bolzano
Vall d’Aosta: La comunitat de la Vall d’Aosta davant la nova immigració. Guido Corniolo, SAVT

Debat

Dissabte 1 d’octubre de 2005

9 – 11 h: Com orientar la immigració en les nacions sense estat. Teoria i exemples des de la perspectiva des de les nacions sense estat.
Montserrat Guibernau, professora de la Queen Mary University of London
Moderat per Mònica Sabata, coordinadora del CIEMEN

11 – 11,30 h: Pausa cafè

11,30 – 13,30 h: Perspectives i propostes a nivell institucional europeu (UE i Consell d’Europa)
Miguel Pajares, responsable d’immigració del CERES (Centre d'Estudis i Recerca Sindicals) i assessor al Comitè Econòmic i Social Europeu.

13,30 – 15 h: Dinar

15 h – 19 h: Perspectives i propostes del punt de vista de la CONSEU
Treball en grups:
Llengua i cultura. Joaquim Arenas, membre de la Junta del CIEMEN
Drets individuals i drets col·lectius (Identitat). Aureli Argemí, president del CIEMEN
Integració / Assimilació / Interculturalitat. Yann Choucq (advocat bretó) i Afif Mshangama (advocat de les Illes Comores)
Retorn al plenari per a les conclusions dels grups

Diumenge, 2 d’octubre de 2005

9 – 13,30 h: Plenari final
Conclusions i propostes de l’assemblea
Perspectives de futur

Es durà a terme a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) (C/ del Carme, 47. Barcelona)

[ tornar a dalt

[ PROGRAM (eng)

THE NEW IMMIGRATION AND EUROPEAN STATELESS NATIONS:
CHALLENGES AND SOLUTIONS

Friday, 30Th September 2005

9 – 9.30 AM: welcome and registration to the Assembly

9.30 AM – 13.30 PM: Plenary session

9.30 – 10.15 AM: Institutional and CONSEU’ s salutation
Mr. Ernest Benach, President of the Parliament of Catalonia
Mr. Aureli Argemí, President of CIEMEN

10.15 – 11 AM: General overview of extra-Community immigration in Europe.
Andreu Domingo, Center for Demographic Studies of the Universitat Autònoma de Barcelona
Chaired by Aureli Argemí, President of CIEMEN

11 – 11.30 AM: Break / Coffee

11.30 AM – 12.15 PM: Impact of the migration phenomenon on stateless nations. Clash of “minoritised” cultures?
Yahyà Babeli, jurist expert on immigration

12.15 – 13.30 PM: Debate

13.30 – 15 PM: Lunch

15 – 19 PM: Analysis of some concrete examples. Session chaired by David Minoves, director of Agència Catalana de Cooperació

French State
The Amazighs: between ignorance and recognition. By Mustapha Saadi, Berbères de France
Colonisation-migration: the Comoran exemple. By Afif Mshangama, lawyer from the Comoro Islands

Spanish State
Catalonia. By Miquel Fernàndez, from the association Els altres andalusos
Basque Country. Integration, assimilation, syncretism, confrontation and citizenship rights. By Pedro Albeite, Euskal Herriko Unibertsitatea
Galicia. By M. Antonia Pérez Rodríguez, Universidade da Coruña

Slovenian State
Immigration from the east. What kind of reception? And emerging state and its economy. By Bojan Brezigar, editor-in-chief of the newspaper Primorski Dnevnik

Italian State
South Tirol. Integration-discrimination, dominant culture-minoritised culture in a context of italianised immigration. By Thomas Benedikter, EURAC
Aosta Valley. The community of the Aosta Valley and the new immigration. By Guido Corniolo, SAVT

Debate

Saturday, 1st October 2005

9 – 11 AM: How to approach immigration in stateless nations. Theory and examples from the perspective of stateless nations
Montserrat Guibernau, professor at Queen Mary University of London
Chaired by: Mònica Sabata, coordinator of CIEMEN

11 – 11.30 AM: Break / Coffee

11.30 AM – 13.30 PM: Prospects and proposals at European institutional level (EU and Council of Europe)
Miguel Pajares, responsible of the CERES immigration section and advisor for the European Economic and Social Committee

13.30 – 15 PM: Lunch

15 – 19 PM: Prospects and proposals from CONSEU’ s perspective
Work in groups:
Language and culture. By Joaquim Arenas, member of CIEMEN’s Board
Individual and collective rights (Identity). By Aureli Argemí, President of CIEMEN
Integration / Assimilation / Interculturality. By Yann Choucq (lawyer from Brittany) and Afif Mshangama (lawyer from the Comoro Islands)
Return to the plenary for the group conclusions

Sunday, 2nd October 2005

9 AM – 13.30 PM: Final plenary
Conclusions and proposals of the Assembly
Prospects for the future

The Conference will be held at the Institut d’Estudis Catalans (IEC), carrer del Carme, 47. Barcelona

[ tornar a dalt

[ PROGRAMME (fra)

LA NOUVELLE IMMIGRATION: LES NATIONS SANS ÉTAT EN EUROPE
ENJEUX ET SOLUTIONS

Vendredi le 30 Septembre 2005

9 h - 9,30 h: Réception et inscriptions à l’Assemblée

9,30 h -13,30 h: Séance plénière

9,30 h - 10,15 h: Salutations institutionnelles et de la CONSEU
M. Ernest Benach, Président du Parlement de Catalogne
M. Aureli Argemí, Président du CIEMEN

10,15 h- 11h: Panorama général de l’immigration extracommunautaire en Europe
M. Andreu Domingo, CED (Centre d’Estudis Demogràfics de l’Universitat Autònoma de Barcelona)
Modéré par Aureli Argemí, Président du CIEMEN

11 h - 11,30 h: Pause- café

11,30 h - 12,15 h: L’impact du phénomène de l’immigration dans les nations sans état. Choc de cultures “minorisées” ?
Yahyà Babeli, juriste especialisé en immigration

12,15 h - 13,30 h: Débat.

13,30 h – 15 h: Déjeuner

15 h - 19 h: Quelques exemples concrets
Séance modérée par M. David Minoves, Directeur de l’Agència Catalana de Cooperació

France
Les amazighs (entre l’ignorance et la reconnaissance)
M. Mustapha Saadi, Berbères de France
Colonisation-migration : L’exemple des Iles Comores (M. Afif Mshangama , avocat de l’Archipel des Comores)

État espagnol
La Catalogne : intervention de M. Miquel Fernández, Els altres andalusos
Le Pays Basque (intégration, assimilation, syncrétisme, confrontation, droits de la citoyenneté ?). M. Pedro Albite, Universidad del País Vasco.
Galice : Mme. M. Antonia Pérez Rodríguez, Universidade da Coruña

Slovénie
L’ immigration de l’est (quelle réception?). État émergeant / économie. M. Bojan Brezigar, directeur du journal Primorski Dnevnik

État italien
Tyrol du Sud : Intégration / discrimination (culture dominante - minorisée dans un contexte d’immigration italianisée). M. Thomas Benedikter, Accademia Europea de Bolzano
Vallée d’Aoste : La communauté du Val d’Aoste face à la nouvelle immigration. M. Guido Corniolo, SAVT

Débat

Samedi, le 1r Octobre 2005

9 h – 11 h: Comment orienter l’immigration dans les nations sans état. Théorie et exemples. Perspective des nations sans état
Mme. Montserrat Guibernau, Professeure à la Queen Mary University of London
Moderée par : Mme. Mònica Sabata, coordinatrice du CIEMEN

11 h – 11,30 h: Pause- café

11,30 h – 13,30 h: Perspectives et propositions au niveau institutionnel européen (UE et Conseil d’Europe)
M. Miguel Pajares, responsable d’immigration du CERES (Centre d'Estudis i Recerca Sindicals) et conseiller auprès du Comité Economique et Social Européen (CESE)

13,30 h – 15 h: Déjeuner

15 h – 19 h: Perspectives et propositions dès la perspective de la CONSEU
Travail en groupes :
Langue et culture. M. Joaquim Arenas, membre du Conseil du CIEMEN
Droits individuels et droits collectifs (identité). M. Aureli Argemí, Président du CIEMEN
Intégration / Assimilation / Interculturalité. M. Yann Choucq (avocat breton) et M. Afif Mshangama (avocat des Illes Comores)

Dimanche, le 2 Octobre 2005

9 h – 13,30 h: Séance plénière finale
Conclusions et propositions de l’ assemblée
Perspectives d’avenir

La VI Assemblée de la CONSEU se déroulera à l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) (C/ del Carme, 47. Barcelona)

[ tornar a dalt

[ PROGRAMA (esp)

LA NUEVA IMMIGRACIÓN: LAS NACIONES SIN ESTADO EN EUROPA
RETOS Y SOLUCIONES

Viernes, 30 de Septiembre de 2005

9 – 9,30 h: acogida e inscripciones a la asamblea

9,30 – 13,30 h: Sesión plenaria

9,30 – 10,15 h: Saludos institucionales y de la CONSEU
Muy Honorable Presidente del Parlamento de Catalunya, Sr. Ernest Benach
Sr. Aureli Argemí, presidente del CIEMEN

10,15 – 11 h: Panorama general de la inmigración extracomunitaria en Europa.
Sr. Andreu Domingo, CDE (Centre d’Estudis Demogràfics) de la Universitat Autónoma de Barcelona
Moderado por: Aureli Argemí, presidente del CIEMEN

11 – 11,30 h: Pausa café

11,30 h – 12,15 h: Impacto del fenómeno migratorio en las naciones sin estado. Choque de culturas “minorizadas”
Yahyà Babeli, jurista especialista en immigración

12,15 – 13,30 h: Debate

13,30 h – 15 h: Comida

15 h – 19 h: Algunos ejemplos concretos
Sesión moderada por David Minoves, Director de la Agencia Catalana de Cooperación

Estado Francés
Los amazics: entre el desconocimiento y el reconocimiento. Mustapha Saadi, Berbères de France
Colonización-migración: el ejemplo comorenco (Afif Mshangama, abogado de las Islas Camores)

Estado español
Cataluña. Miquel Fernández, Els altres andalusos
País Vasco: integración, asimilación, sincretismo y confrontación, derechos de la ciudadanía. Pedro Albite, Euskal Herriko Unibertsitatea
Galicia. M. Antonia Pérez Rodríguez, Universidade da Coruña

Estado esloveno
La inmigración del este: qué acogida. Estados emergentes y su economía. Bojan Brezigar, director del periódico Primorski Dnevnik

Estado italiano
Tirol del Sur: Integración - discriminación (cultura dominante – cultura minorizada en un contexto de inmigración italianizada). Thomas Bennedickter, Academia Europea de Bolzano
Valle de Aosta: la comunidad del Valle de Aosta ante la nueva immigración. Guido Corniolo, SAVT

Debate

Sábado, 1 de Octubre de 2005

9 – 11 h: Cómo orientar la inmigración en las naciones sin estado. Teoría y ejemplos. Perspectiva desde las naciones sin estado
Montserrat Guibernau, profesora de la Queen Mary University of London
Moderado por: Mónica Sabata, coordinadora del CIEMEN

11 – 11,30 h: Pausa café

11,30 – 13,30 h: Perspectivas y propuestas a nivel institucional europeo (UE y Consejo de Europa)
Miguel Pajares, responsable de immigración del CERES (Centre d’Estudis i Recerca Sindicals) y asesor en el Comité Económico y Social Europeo

13,30 – 15 h: Comida

15 h – 19 h: Perspectivas y propuestas (2). La perspectiva de la CONSEU
Trabajo en grupos:
Lengua y cultura. Joaquim Arenas, miembro de la Junta del CIEMEN
Derechos individuales y derechos colectivos (identidad). Aureli Argemí, presidente del CIEMEN
Integración / Asimilación / Interculturalidad. Yann Choucq (abogado bretón) y Afif Mshangama (abogado de las Islas Comores)

Domingo, 2 de Octubre de 2005

9 – 13,30 h: Plenario final
Conclusiones y propuestas de la asamblea
Perspectivas de futuro

La asamblea se realizará en el Institut d’Estudis Catalans (c/ del Carme, 47. Barcelona)

[ tornar a dalt

[ CONCLUSIONS DE LA CONFERÈNCIA DE NACIONS SENSE ESTAT D’EUROPA 2005

La VI Assemblea de la CONSEU, després d’haver debatut -del 30 de setembre al 2 d’octubre de 2005- sobre el fenomen migratori a Europa vist des de la perspectiva de les nacions sense estat, ha formulat les consideracions següents:

1) Tot i que la immigració no és un fenomen nou al continent europeu sí que ho són les causes que actualment la motiven. Avui el nombre d’immigrants augmenta de manera considerable a Europa per tres motius. Primer perquè les desigualtats econòmiques entre el Nord i el Sud mai havien estat tan grans. Segon per l’explotació extrema dels recursos dels països d’on són originaris els immigrants. I tercer a causa de la globalització de la informació i de les comunicacions.

2) D’altra banda, no existeix una política europea de cooperació, dotada de mitjans adequats i capaç de fomentar un desenvolupament social i econòmic sostenible dels països de procedència dels immigrants, persones que, majoritàriament, es veuen obligades a marxar de casa seva. En arribar a Europa la seva situació s’agreuja pel fet que molts d’ells han d’afrontar greus dificultats per trobar un habitatge digne i regularitzar la seva estada al continent. I tot, malgrat que les empreses europees han manifestat reiteradament que necessiten la seva força de treball.

3) En aquest context detectem que qui més sofreix les causes i els efectes de l’emigració són els membres de pobles menystinguts o perseguits en els propis llocs d’origen. Ciutadans marginats per l’Estat del qual provenen per la seva no pertinença a la cultura dominant. En general, aquestes persones no són acollides en els països on immigren com a membres de pobles postergats sinó tan sols com a súbdits d’uns Estats que els oprimeixen. Europa, juntament amb la resta d’immigrants, els considera objectes de lleis restrictives d’estrangeria més que no pas persones amb drets.

Conseqüentment, els participants en aquesta VI Assemblea:

1) Exigim -a la llum dels articles 15-18 de la Declaració Universal dels Drets Col·lectius dels Pobles (text que constitueix l’ideari de la CONSEU)- el respecte, a tot arreu, dels drets de les persones i dels pobles. També sol·licitem especial atenció als immigrants de les comunitats doblement marginades, per la seva indigència i pel no reconeixement dels seus drets com membres d’un poble distint en els seus països d’origen.

2) A la vegada ens proposem de col·laborar en projectes que s’encaminin a millorar la realitat socioeconòmica dels llocs de procedència dels immigrants.

3) A més denunciem que les nacions sense estat d’Europa no puguin intervenir en l’elaboració de polítiques relacionades amb el fenomen migratori ni amb la gestió de la mateixa immigració, donat que els Estats constituïts es reserven plens poders per a decidir.

Per a afrontar millor els reptes que, en el terreny de les migracions, també ens afecten, en tant que membres de nacions sense estat, a la CONSEU hem arribat a les següents conclusions:

1) Si, segons la Declaració Universal dels Drets Humans, cada persona posseeix el dret individual de tenir una nacionalitat i de canviar-la en cas que així ho decideixi lliurement, aquest principi hauria de ser aplicable també a l’immigrant. Si així fos, l’exercici del seu dret individual hauria de ser completat pel seu deure de formar part de la comunitat d’acolliment. No es tracta d’imposar a l’immigrant la seva assimilació o integració a una nova societat sinó d’instar-lo a participar en un projecte de vida col·lectiva vertebrat per una comunitat de la qual vol ser un membre de ple dret. Cal que immigrants i receptors es reconeguin i es respectin mútuament per allò que són, més enllà de si són o no reconeguts a nivell estatal. El reconeixement de l’altre per allò que és facilita que l’immigrant reconegui i estimi el poble que l’acull també per allò que és.

2) En el procés de construcció i consolidació de les relacions entre l’immigrant i el país receptor, cal que l’immigrant pugui aportar a la comunitat d’acollida el bagatge de la pròpia cultura. Ha de poder gaudir també del dret d’emetre el seu vot en les eleccions que més directament l’afecten, tot esperant de poder participar plenament en la vida política del poble que el rep en un futur pròxim.

3) El reconeixement recíproc entre els nouvinguts i els qui els acullen ha de ser facilitat per la societat civil. Amb aquest objectiu, caldria dotar-nos d’organitzacions adients per a aproximar-nos als immigrants, ajudar-los a obtenir el més aviat possible els permisos de residència i treball, l’accés als serveis de salut, habitatge, etc. Aquest procediment permetria a receptors i nouvinguts enriquir-se culturalment de forma recíproca, faria possible el respecte dels drets dels immigrants com a persones i evitaria la formació de guetos.

4) Les nacions sense estat, en la mesura que són receptores d’immigració, han de tenir les competències per a poder actuar també a través de les seves institucions públiques. D’aquesta manera, entre altres coses, els immigrants podrien ser rebuts no tan sols com a membres d’un Estat determinat, sinó també, i sobretot, com a integrants d’un poble distint, tingui o no un estat que els representin com a tal.

5) Un dels instruments clau per a les relacions entre immigrants i receptors és la llengua de comunicació que s’utilitza en els diferents espais de convivència. En el marc de les nacions sense Estat:

a) La llengua de la nació sense estat ha de ser vehicle de socialització i nexe de comunicació entre els parlants. En definitiva, ha de ser la llengua comuna de tots els qui hi construeixen la convivència, en tots els àmbits, des de l’ensenyament fins a la comunicació pública o les noves tecnologies.

b) Cal establir mecanismes perquè els immigrants s’assabentin, abans o en últim extrem al moment d’arribada sobre quina és la llengua i cultura pròpia i comuna del país de destinació. Això és especialment necessari en el cas de les nacions sense Estat que acostumen a tenir una llengua comuna minoritzada per les polítiques estatals. En els llocs on la llengua comuna és objecte d’una política de fragmentació, s’ha de fer tot el possible per tal que els immigrants en rebin la informació necessària.

c) D’aquí que sigui d’interès fer pedagogia a fi que l’immigrant vegi la necessitat de contribuir, mitjançant l’ús de la llengua comuna, en la construcció de la nació dins la qual viu. A la vegada, cal que els mateixos membres de la nació sense estat donin exemple a l’hora d’usar la llengua comuna sense deixar-se portar per teories o miratges sobre la major utilitat d’altres llengües.

d) Les institucions de les nacions sense estat, en els llocs on existeixen i la societat civil, en general, han de ser protagonistes actius en la reivindicació, l’ensenyament i l’ús de la llengua comuna, tot prestigiant-la. Sobretot quan aquesta està amenaçada per una altra llengua considerada, per les instàncies estatals, com oficial o cooficial en el conjunt del territori que administren.

e) Cal també que les institucions europees distingeixin entre les polítiques adreçades a les nacions amb llengües minoritzades i les destinades a grups d’immigrants amb llengües distintes. Protegir les llengües minoritzades és donar resposta als drets individuals i col·lectius de persones que formen una comunitat territorial. Els drets lingüístics dels immigrants, en canvi, pertanyen a l’esfera dels drets individuals en trobar-se els seus parlants fora del territori on serien o haurien de ser subjectes de drets col·lectius.

* * *

Finalment, els participants a la VI Assemblea decideixen convocar per a finals del 2006 la VII Assemblea de la CONSEU sota el lema: “Propostes de les nacions sense estat per a la reforma de les organitzacions de dret internacional (ONU i altres)”.

Barcelona, 3 d’octubre de 2005

[ tornar a dalt

[ CONCLUSIONS OF THE CONFERENCE OF STATELESS NATIONS OF EUROPE 2005

The VI Assembly of the Conference of Stateless Nations of Europe (CONSEU), after examining and discussing for three days about the topic “New immigration and stateless nations in Europe: challenges and solutions” has drafted the following considerations:

1) Even though migration flows constitute a traditional phenomenon in the European continent, the causes that provoke them are new. Nowadays, the number of immigrants arriving to Europe is increasing considerably due to three major reasons. Firstly because the differences between the North and the South have never been so deep. Secondly, because of the frantic exploitation of the resources carried out by the Northern countries in the areas where immigrants comes from. And in the third place due to the globalisation of communications and information.
2) This situation is not being counterbalanced by effective European cooperation policies with appropriate means and resources and able to foster a sustainable economical and social development in the immigrant’s countries of origin. Moreover, when arriving to Europe, the immigrants’ conditions worsen because they face accommodation difficulties and need to regularize their working status –even though the working market is actually demanding more labour hand.

3) In this context, those who ultimately suffer the causes and consequences of emigration are members of excluded and persecuted peoples in their native territories for their belonging to linguistic and cultural minoritised communities. In general terms, these people are not received in the new countries as members of downtrodden peoples deserving special attention but as merely citizens of the states that keep them oppressed and, in the best of cases, as victims of restrictive immigration laws instead of full citizens with full rights.

Consequently, the participants of the VI Assembly of the CONSEU:

1) Demand, in accordance with articles 15-18 of the Universal Declaration of the Collective Rights of Peoples (which constitutes the basic doctrine of the CONSEU), respect for the rights of peoples and individuals, specially those excluded both for their poverty and for the lack of recognition of their rights as a distinctive people.

2) Commit ourselves to collaborate in projects aiming at improving the socio-economic conditions of the migrant’s countries.

3) Denounce the stateless nations’ lack of political power to implement policies regarding the migration phenomenon or to manage immigration itself, given the fact that the States keep for themselves full power to legislate, regardless of the guidelines drawn by the European institutions.

In order to face the challenges of migration, which are also affecting us, the participants of the CONSEU, being as we are citizens of stateless nations, have concluded that:

1) If, in accordance with the Universal Declaration of Human Rights, everyone has the right to a nationality and no one can be denied the right to change it, this principle should also be applied to immigrants. Their individual rights must be combined with their right and duty to become members of the new community. It is not about imposing integration or assimilation upon immigrants; it is about inviting them to participate in a project of collective life. It must be reminded, though, that this participation will be a fact if the receiving members of the society and the newcomers respect each other for what they are, regardless of whether they are recognised at a state level or not. The recognition of the immigrant for what he/she is constitutes the fundamental basis for the newcomer to acknowledge the receiving society for what it is.

2) The immigrant must have the right to contribute to the enrichment and configuration of the collective life through their countries’ cultural knowledge They must also have the right to vote in the elections that might affect him directly, a previous step to fully participate in the new society’s political life.

3) The reciprocal respect between newcomers and receivers must be favoured by the civil society, which should provide itself with appropriate organisations to approach the immigrants and help them to get documents of residence and work papers, healthcare, accommodation, etc. Good living-standards would make their adaptation faster and easier and would open the door to a real cultural exchange, and at the same time would prevent the formation of ghettoes.

4) Stateless nations, being as they are receivers of new immigration, should have the political power to implement policies through their public institutions. Immigrants, then, could be received as members of distinctive peoples rather than simply members of a determinate state.

5) Language plays a very important role in the life of the community and is one of the key elements to foster the relationship between receivers and newcomers. In the context of the stateless nations:

a) The language of the nation must be a socialisation tool, a link amongst speakers of different languages and the common language of those who share a territory and want to build a community based on respect. Therefore, it must also be the language of education, institutional communications and new technologies.

b) Immigrants should be informed about the “real” country they have migrated to, what is the language and the culture of the territory. This is particularly important in stateless nations with languages minoritised by state policies. They should also be informed about the real causes of language fragmentation, impoverishment and minorisation.

c) Information programmes should be launched in order to make the newcomers see the need to contribute to the nation-building process through language. To do so, the members of the stateless nation must set a good example using the common language everywhere and without shifting to the most powerful.

d) Promoting the teaching and usage of the language is crucial. In this process, national institutions –if they exist-, social movements and civil society must play a very important role in making the endangered language more prestigious and counterbalance the power of the state language –which could be official or co-official in the national territory.

e) European institutions should distinguish between language policies to be implemented in minoritised communities and those addressed to groups of immigrants with different languages. This should be so because the indigenous languages are the result of individual and collective rights of people living in a territorial community, whereas the languages of the immigrants must be placed in the field of individual rights since the speakers are not living in the territory where the collective rights should be applied.

* * *

Finally, the participants of the VI Assembly agree to call for the VII Assembly by the end of 2006 under the theme “Proposals by stateless nations on the reform of the international organisations (UN and others)”.

Barcelona, 3rd of October 2005

[ tornar a dalt

[ CONCLUSIONS DE LA CONFERENCE DE NATIONS SANS ETAT D’EUROPE 2005

La VIème Assemblée de la CONSEU, après son débat -du 30 septembre au 2 octobre 2005- sur le phénomène migratoire en Europe au sein des nations sans Etat, a formulé les considérations suivantes:

1) Même si l’immigration n’est pas un phénomène nouveau en Europe, ses causes actuelles le sont. Aujourd’hui le nombre d’immigrants augmente considérablement pour trois raisons: d’abord, parce que les inégalités économiques entre le Nord et le Sud n’ont jamais été aussi grandes que maintenant ; deuxièmement, à cause de l’exploitation extrême des ressources des pays des immigrants; enfin à cause de la globalisation de l’information et des communications.

2) Par ailleurs, il n’existe pas une politique européenne de coopération, avec des moyens adéquats et capables de promouvoir un développement social et économique soutenable des pays d’origine des immigrants qui, dans la plupart des cas, se voient obligés de quitter leur pays. Lorsqu’ils arrivent en Europe leur situation devient pire car la plupart d’entre d’eux doivent affronter des graves problèmes pour trouver un logement digne et pour légaliser leur situation, même si les entreprises européennes ont manifesté leur besoin de la force de travail.

3) Dans ce contexte on s’aperçoit que ce sont les membres des peuples poursuivis dans le même lieu d’origine qui souffrent les causes et les effets de l’émigration. Citoyens marginalisés par l’Etat duquel ils proviennent pour la non-pertinence à la culture dominante. En général, ces personnes ne sont pas accueillies dans les pays récepteurs comme des membres des peuples subordonnés des états qui les oppriment. Plus que des personnes avec leur droits, l’Europe, avec le reste d’immigrants, considère ces membres objecte des lois restrictives des étrangers.

Par conséquent, les participants à cette VIème Assemblée:

1) Exigent –au titre des articles 15-18 de la Déclaration Universelle des Droits Collectifs des Peuples (texte qui constitue l’idéologie de la CONSEU)- le respect, partout, des droits des personnes et des peuples. Il est par ailleurs demandé qu’une attention particulière soit portée aux immigrants des communautés doublement marginalisées, pour leur indigence et pour la manque de reconnaissance de leurs droits comme membres d’un peuple différent dans leurs pays d’origine.

2) proposent en même temps de collaborer sur des projets destinés à améliorer la réalité socioéconomique des lieux de provenance des immigrants.

3) dénoncent en outre le fait que les nations sans Etat ne puissent pas intervenir ni dans l’élaboration des politiques qui s’occupent du phénomène migratoire ni dans la gestion de l’immigration, vu que les Etats constitués se réservent les pleins pouvoirs de décision.

Afin de mieux affronter les enjeux qui, dans le domaine des migrations nous affectent, en tant que membres des nations sans Etat la CONSEU a conclu ce qui suit:

1) Si, en accord avec la Déclaration Universelle des Droits de l’Homme, chaque personne possède le droit individuel d’avoir une nationalité et de la changer librement, l’immigrant devrait être capable de faire de même. Si cela était le cas, l’exercice de son droit individuel devrait être complété par son devoir de faire partie d’une communauté d’accueil. Il ne s’agit pas d’imposer à l’immigrant son assimilation ou l’intégration à une nouvelle société mais de l’encourager à participer à un projet de vie collective structuré par une communauté à laquelle l’immigrant veut faire partie comme membre de plein droit. Il faut qu’il y ait une reconnaissance et un respect mutuels entre les immigrants et les populations d’accueil à une échelle étatique. La reconnaissance de l’autre personne pour ce qu’elle est, rend plus facile le fait que l’immigrant puisse reconnaître et aimer le peuple d’accueil pour ce qu’il est.

2) Dans le processus de construction et de consolidation du rapport entre l’immigrant et le pays d’accueil, il faut que l’immigrant puisse apporter à la communauté d’accueil les expériences de sa propre culture. Il doit également avoir le droit de voter aux élections qui l’affectent de façon plus directe, en attendant de pouvoir participer pleinement dans la vie politique du peuple qui le reçoit dans un futur proche.

3) La reconnaissance réciproque entre immigrants et ceux qui l’accueillent doit être facilitée par la société civile. Dans ce but, il faudrait nous doter d’organisations adaptées afin de nous rapprocher des immigrants, les aider à obtenir rapidement les cartes de séjour et de travail, l’accès aux services médicaux, logement, etc. Cette procédure pourrait permettre aux récepteurs et immigrés de s’enrichir culturellement de façon réciproque, et rendrait possible le respect des droits des immigrants et cela éviterait la formation des ghettos.

4) Les nations sans Etat, en tant que récepteurs d’immigration, doivent avoir des compétences pour agir au travers leurs institutions publiques. De cette façon, les immigrants pourraient être accueillis non pas comme des membres d’un Etat déterminé, mais aussi, et surtout, comme des membres d’un peuple différent, qu’ils aient un Etat qui les représente ou non.

5) Un des instruments clé pour les relations entre immigrants et récepteurs c’est la langue de communication utilisée dans les différents espaces de vie. Dans le cadre des nations sans Etat:

a) La langue de la nation sans Etat doit être un moyen de socialisation et de liaison de communication entre les parlants. En définitive, la langue de la nation sans Etat doit être la langue commune de tous ceux qui contribuent à la vie commune, dans tous les domaines, de l’éducation jusqu’à la communication publique ou les nouvelles technologies.

b) Il faut établir des mécanismes afin d’informer les immigrants, avant ou dans le pire des cas au moment de leur arrivée, sur la langue et la culture propres et communes du pays de destination. Cela devient spécialement nécessaire dans le cas des nations sans Etat qui normalement ont une langue commune rendue minoritaire par les politiques étatiques. Dans les endroits où la langue commune est objecte d’une politique de fragmentation, il faut faire des efforts afin que les immigrants puissent recevoir toute l’information nécessaire.

c) Pour cette raison, il est nécessaire de faire preuve de pédagogie afin que l’immigrant voie le besoin de contribuer, avec l’usage de la langue commune, à la construction de la nation dans laquelle il vit. En même temps, il faut que les membres de la nation sans Etat servent d’exemple quand il s’agit d’utiliser la langue commune, sans se laisser emporter par des théories sur l’utilité des autres langues majoritaires.

d) Les institutions des nations sans Etat, où elles sont basées, et la société civile, en général, doivent être les protagonistes actifs de la revendication, et doivent enseigner et utiliser la langue commune en lui donnant du prestige. Surtout quand celle-ci est menacée par une autre langue, considérée par les autorités étatiques comme la langue officielle ou co-officielle dans l’ensemble du territoire qu’elles administrent.

e) Les institutions européennes doivent distinguer les politiques adressées aux nations avec des langues minoritaires et les politiques destinées aux groupes d’immigrants avec des langues différentes. Protéger les langues minoritaires signifie aussi donner une réponse aux droits collectifs et individuels des personnes formant une communauté territoriale. En revanche, les droits linguistiques des immigrants font partie des droits individuels car les sujets se trouvent en dehors du territoire où ils devraient être sujets au droit collectif.

* * *

Finalement, les participants à la VIème Assemblée décident de convoquer vers la fin 2006 la VIIème Assemblée de la CONSEU sous la devise: “Propositions des nations sans Etat pour la réforme des organisations de droit international (ONU et autres)”.

Barcelone, 3 octobre 2005

[ tornar a dalt

[ CONCLUSIONES DE LA CONFERENCIA DE NACIONES SIN ESTADO DE EUROPA 2005

La VI Asamblea de la CONSEU, habiendo debatido -del 30 de septiembre al 2 de octubre de 2005- sobre el fenómeno de la inmigración desde la perspectiva de las naciones sin estado, expone a modo de introducción las siguientes consideraciones:

1) Aunque la inmigración no es un fenómeno nuevo en el continente europeo sí lo son las causas que actualmente la motivan. Hoy en día en Europa el número de inmigrantes aumenta de forma considerable por tres motivos. En primer lugar porque las desigualdades económicas entre el Norte y el Sur nunca habían sido tan extremas. En segundo lugar debido a la sobreexplotación de los recursos de los países de dónde proceden los inmigrantes. Y por último a causa de la globalización de la información y de las comunicaciones.

2) Por otra parte, no existe una política europea de cooperación, dotada de los medios adecuados para fomentar un desarrollo económico y social sostenible de los países de origen de los inmigrantes, personas que, mayoritariamente, se ven obligadas a dejar sus casas. Al llegar a Europa su situación se ve agravada por las dificultades que muchos deben afrontar para encontrar una vivienda digna y regularizar su estancia en el continente. Y todo ello, a pesar de que las empresas europeas han manifestado una y otra vez que necesitan su fuerza de trabajo.

3) En este contexto consideramos que entre los que más sufren las causas y los efectos de la emigración se encuentran los miembros de los pueblos marginados o perseguidos en sus mismos lugares de origen. Ciudadanos menospreciados por su pertenencia a comunidades minorizadas existentes dentro de un estado con otra lengua o cultura dominantes. En general, estas personas no son acogidas en los países donde emigran como miembros de pueblos postergados sino como simples súbditos de estados que los oprimen. En Europa, cómo el resto de inmigrantes, son tratados como objeto de leyes restrictivas de extranjería más que como ciudadanos de pleno derecho.

Por lo tanto, los participantes en esta VI Asamblea:

1) Exigimos –con amparo a los artículos 15-18 de la Declaración Universal de los Derechos Colectivos de los Pueblos (texto del que nace el ideario de la CONSEU)- que, en todas partes, los derechos de las personas y de los pueblos sean siempre respectados. En particular, solicitamos especial atención para los inmigrantes que proceden de comunidades doblemente marginadas por su pobreza y por el no-reconocimiento de sus derechos como pueblos distintos dentro de sus países de procedencia.

2) Al mismo tiempo, nos proponemos colaborar en proyectos pensados para la mejora de la realidad socioeconómica de los lugares de origen de los inmigrantes.

3) Además denunciamos que las naciones sin estado de Europa no puedan intervenir en la elaboración de políticas relacionadas con el fenómeno migratorio ni con la gestión de la misma inmigración, dado que los Estados constituidos se reservan plenos poderes para decidir.

Para afrontar mejor los retos que en el terreno de las migraciones también nos afectan, como miembros de naciones sin estado, los participantes de la CONSEU hemos llegado a las siguientes conclusiones:

1) Si de acuerdo con la Declaración Universal de los Derechos Humanos, cada persona posee el derecho individual de tener una nacionalidad y de cambiarla libremente si así lo desea, este principio debería ser aplicable también al inmigrante. Dado el caso, el ejercicio de su derecho individual tendría que ser completado con el ejercicio de su deber de formar parte de la comunidad de acogida. No se trata de imponer al inmigrante una asimilación o de obligarlo a integrarse a una sociedad sino de invitarlo a participar en un proyecto de vida colectiva vertebrado por los miembros de un pueblo que constituyen una comunidad distinta de la cual quiere ser un miembro de pleno derecho. Es necesario que inmigrantes y receptores se reconozcan y se respeten mutuamente por lo que son, más allá de si son o no reconocidos a nivel estatal. El reconocimiento del otro por lo que es, constituye la base primordial para que el inmigrante reconozca el pueblo que lo acoge también por lo que es.

2) En el proceso de construcción y consolidación de las relaciones entre el inmigrante y el país receptor, es de interés que el inmigrante pueda aportar a la comunidad de acogida el bagaje de la propia cultura. Debe poder disfrutar también del derecho de votar en las elecciones que de manera más directa le afectan, esperando poder participar plenamente en un futuro próximo en la vida política del pueblo que lo acoge.

3) El reconocimiento recíproco directo entre los recién llegados y los que los acogen tiene que ser facilitado por la sociedad civil. Con este objetivo la sociedad civil debería dotarse de organizaciones adecuadas para aproximarse a los inmigrantes ayudándoles a obtener, lo más pronto posible, los permisos de residencia y trabajo, el acceso a los servicios de salud, vivienda, etc. Este procedimiento permitiría a receptores y recién llegados enriquecerse culturalmente de forma recíproca, posibilitaría el respeto a los derechos de los inmigrantes como personas y evitaría la formación de guetos.

4) Las naciones sin estado en la medida que son receptoras de inmigración deben tener competencias para intervenir en lo que acontece a través de sus instituciones públicas. Si así fuera los inmigrantes, entre otras cosas, podrían ser recibidos no sólo como miembros de un estado determinado sino como integrantes de un pueblo distinto, tenga o no tenga un estado que los represente como tal.

5) Uno de los instrumentos clave para las relaciones entre los inmigrantes y receptores es la lengua de comunicación que se utiliza en los distintos espacios de convivencia. En el contexto de las naciones sin Estado:

a) La lengua de la nación sin estado debe ser vehículo de socialización, nexo de comunicación entre los hablantes. En definitiva tiene que ser la lengua común de todos los que construyen la convivencia, en todos los ámbitos, desde el de la enseñanza hasta el de la comunicación pública o el de las nuevas tecnologías.

b) Deben establecerse mecanismos para que los inmigrantes tengan información (antes de viajar o en el momento de llegada) sobre el país real de destino. Esto es especialmente necesario en el caso de las naciones sin estado que acostumbran a tener una lengua común, aunque sea minorizada por las políticas estatales. En los lugares en los que la lengua común es objeto de una política de fragmentación es necesario que los inmigrantes reciban la información necesaria.

c) Por ello es de interés hacer pedagogía con el objeto que el inmigrante vea la necesidad de contribuir, mediante el uso de la lengua común, en la construcción de la nación en la que vive. Al mismo tiempo, es necesario que los mismos miembros de la nación sin estado den ejemplo utilizando la lengua común sin dejarse llevar por teorías y/o espejismos sobre la mayor utilidad de otras lenguas.

d) Las instituciones nacionales, en los lugares dónde existen, y la sociedad civil, en general, deben ser protagonistas activos en la reivindicación, enseñanza y uso de la lengua común, prestigiándola. Sobretodo cuando ésta está amenazada por otra lengua considerada, por las instancias estatales, como oficial o co-oficial en el conjunto de territorio que administran.

e) Es necesario también que las instituciones europeas distingan entre las políticas dirigidas a comunidades con lenguas minorizadas y las pensadas para grupos de inmigrantes con lenguas distintas. Proteger las lenguas minorizadas significa dar respuesta a los derechos individuales y colectivos de personas que forman una comunidad territorial. Los derechos lingüísticos de los inmigrantes, en cambio, pertenecen a la esfera de los derechos individuales, por encontrarse sus hablantes fuera del territorio dónde serían o deberían ser sujetos de derechos colectivos.

* * *

Finalmente, los participantes a la VI Asamblea deciden convocar para finales del 2006 la VII Asamblea de la CONSEU bajo el lema: “Propuestas de las naciones sin estado para la reforma de las organizaciones de derecho internacional (ONU y otras)”.

Barcelona, 3 de octubre de 2005

[ tornar a dalt

[ CONCLUSIÓNS DA CONFERENCIA DE NACIÓNS SEN ESTADO DE EUROPA 2005

A VI Asamblea da CONSEU, despois de debater –do 30 de setembro ao 2 de outubro de 2005- sobre o fenómeno da inmigración dende a perspectiva das nacións sen estado, expón a modo de introdución as seguintes consideracións:

1. Aínda que a inmigración non é un fenómeno novo no continente europeo sí que o son as causas que actualmente a motivan. Hoxe en día en Europa o número de inmigrantes aumenta de xeito considerábel por tres motivos: En primeiro lugar porque as desigualdades económicas entre o Norte e o Sul nunca tiñan sido tan extremas. En segundo lugar debido á sobreexplotación dos recursos dos países de onde proceden os inmigrantes. E por último, a causa da globalización da información e das comunicacións.

2. Por outra banda, non existe unha política europea de cooperación, dotada dos medios acaídos para fomentar un desenvolvemento económico e social sostíbel dos países de orixe dos inmigrantes, persoas que, maioritariamente, vense obrigadas a deixar as súas casas. Ao chegar a Europa a súa situación vese agravada polas dificultades que moitos deben afrontar para atopar unha vivenda digna e regularizar a súa estancia no continente. E todo isto, a pesares de que as empresas europeas manifestaron unha e outra vez que necesitan a súa forza de traballo.

3. Neste contexto consideramos que entre os que máis sofren as causas e os efectos da emigración atópanse os membros dos pobos marxinados ou perseguidos nos seus mesmos lugares de orixe. Cidadáns menosprezados pola súa pertenza a comunidades minorizadas existentes dentro dun estado con outra lingua ou cultura dominantes. En xeral, estas persoas non son acollidas nos países onde emigran como membros de pobos postergados senón como simples súbditos de estados que os oprimen. En Europa, como o resto de inmigrantes, son tratados como obxecto de leises restritivas de estranxeiría máis que como cidadáns de pleno dereito.


Polo tanto, os participantes nesta VI Asamblea:

1. Esiximos –ao abeiro dos artigos 15-18 da Declaración Universal dos Dereitos Colectivos dos Pobos (texto do que nace o ideario da CONSEU) – que, en todas partes, os dereitos das persoas e dos pobos sexan sempre respectados. En particular, solicitamos especial atención para os inmigrantes que proceden de comunidades doblemente marxinadas pola súa pobreza e polo non-recoñecemento dos seus dereitos como pobos distintos dentro dos seus países de procedencia.

2. Ao mesmo tempo, propoñemos a nosa colaboración en proxectos pensados para a mellora da realidade socieconómica dos lugares de orixe dos inmigrantes.

3. Ademáis denunciamos que as nacións sen estado de Europa non poidan intervir na elaboración de políticas relacionadas co fenómeno migratorio nin coa xestión da mesma inmigración, dado que os Estados constituidos se reservan plenos poderes para decidir.


Para afrontar mellor os reptos que no terreo das migracións tamén nos afectan, como membros de nacións sen estado, os participantes da CONSEU temos chegado ás seguintes conclusións:

1. Se consonte á Declaración Universal dos Dereitos Humanos, cada persoa posee o dereito individual de ter unha nacionalidade e de cambiala libremente se así o desexa, este principio debería ser aplicábel tamén ao inmigrante. Dado o caso, o exercizo do seu dereito individual tería que ser completado co exercizo do seu deber de formar parte da comunidade de acollida. Non se trata de impoñer ao inmigrante unha asimilación ou de obrigalo a integrarse nunha sociedade senón de convidalo a participar nun proxecto de vida colectiva vertebrado polos membros dun pobo que constitúen unha comunidade distinta da cal quere ser un membro de pleno dereito. Cómpre que inmigrantes e receptores se recoñezan e respecten mutuamente polo que son, alén de se son ou non recoñecidos a nível estatal. O recoñecemento do outro polo que é, constitúe a base primordial para que o inmigrante recoñeza ao pobo que o acolle tamén polo que é.

2. No proceso de construción e consolidación das relacións entre o inmigrante e o país receptor, é de interese que o inmigrante poida achegar á comunidade de acollida a bagaxe da cultura propia. Debe poder disfrutar tamén do dereito de votar nas eleccións que de maneira máis directa lle afectan, agardando poder participar plenamente nun futuro próximo na vida política do pobo que o acolle.

3. O recoñecemento recíproco directo entre os recén chegados e os que os acollen ten que ser facilitado pola sociedade civil. Con este obxectivo a sociedade civil debería dotarse de organizacións axeitadas para aproximarse aos inmigrantes axudándolles a obter, o máis axiña posíbel, os permisos de residencia e traballo, o acceso aos servizos de saúde, vivenda etc. Este procedemento permitiría a receptores e recén chegados enriquecerse culturalmente de xeito recíproco, posibilitaría o respecto aos dereitos dos inmigrantes como persoas e evitaría a formación de guetos.

4. As nacións sen estado na medida en que son receptoras de inmigración deben ter competencias para intervir no que acontece a través das súas institucións públicas. Se así fora os inmigrantes, entre outras cousas, poderían ser recibidos non só como membros dun estado determinado senón como integrantes dun pobo distinto, teña ou non teña un estado que os represente como tal.

5. Un dos instrumentos claves para as relacións entre os inmigrantes e receptores é a lingua de comunicación que se emprega nos distintos espazos de convivencia. No contexto da nacións sen Estado:

· A lingua da nación sen estado debe ser vehículo de socialización, nexo de comunicación entre os falantes. En definitiva ten que ser a lingua común de todos os que constitúen a convivencia, en todos os ámbitos, dende o do ensino até o da comunicación pública ou o das novas tecnoloxías.

· Deben establecerse mecanismos para que os inmigrantes teñan información (antes de viaxar ou no momento da chegada) sobor do país real de destino. Isto é especialmente necesario no caso das nacións sen estado que acostuman ter unha lingua común, ainda que sexa minorizada polas políticas estatais. Nos lugares nos que a lingua común é obxecto dunha política de fragmentación cómpre que os inmigrantes reciban a información necesaria.

· Por iso é de interese facer pedagoxía co obxecto que o inmigrante vexa a necesidade de contribuir, mediante o uso da lingua común, na construción da nación na que vive. Ao memos tempo, é necesario que os mesmos membros da nación sen estado dean exemplo usando a lingua común sen se deixar levar por teorías e/ou espellismos sobre a maior utilidade de outras linguas.

· As institucións nacionais, nos lugares onde existen, e a sociedade civil, en xeral, deben ser protagonistas activos na reivindicación, ensino e uso da lingua común, prestixiándoa. Sobre todo cando ésta está ameazada por outra lingua considerada, polas instancias estatais, como oficial ou co-oficial no conxunto de territorio que administran.

· É preciso tamén que as institucións europeas distingan entre as políticas dirixidas a comunidades con linguas minorizadas e as pensadas para grupos de inmigrantes con linguas distintas. Protexer as linguas minorizadas significa dar resposta aos dereitos individuais e colectivos de persoas que forman unha comunidade territorial Os dereitos lingüísticos dos inmigrantes, en cambio, pertencen á esfera dos dereitos individuais, por atoparse os seus falantes fora do territorio onde serían ou deberían ser suxeitos de dereitos colectivos.

* * *

Finalmente, os participantes na VI Asamblea deciden convocar para finais de 2006 a VII Asamblea da CONSEU baixo o lema: “Propostas das nacións sen estado para a reforma das organizacións de dereito internacional (ONU e outras)”.

Barcelona, 3 de outubro de 2005.

[ tornar a dalt

Per a més informació: conseu@ciemen.cat

  contacta amb el Ciemen fes-te soci subscriptors