| VI CONFERÈNCIA DE NACIONS SENSE ESTAT D'EUROPA
(CONSEU)
Barcelona, 30 de setembre-2 d’octubre de 2005
CONSEU’S VI ASSEMBLY
Barcelona, 30th September-2nd October 2005
VI ASSEMBLÉE DE LA CONSEU
Barcelone, 30 Septembre-2 Octobre 2005
VI ASAMBLEA DE LA CONSEU
Barcelona, 30 de Septiembre-2 de Octubre de 2005
ÍNDEX
Programa en català
Program in English
Programme en français
Programa en español
Conclusions en català
Conclusions in English
Conclusions en français
Conclusiones en español
Conclusións en galego

[ PROGRAMA (cat)
LA NOVA IMMIGRACIÓ I LES NACIONS SENSE
ESTAT A EUROPA ↑
REPTES I SOLUCIONS
Divendres 30 de setembre de 2005
9 – 9,30 h: acollida i inscripcions a l’assemblea
9,30 – 13,30 h: Sessió plenària
9,30 – 10,15 h: Salutacions institucionals i de
la CONSEU
Molt Honorable President del Parlament, Sr. Ernest Benach
Sr. Aureli Argemí, president del CIEMEN
10,15 – 11 h: Panorama general de la immigració
extracomunitària a Europa
Andreu Domingo, CED (Centre d’Estudis Demogràfics)
de la Universitat Autònoma de Barcelona
Moderat per Aureli Argemí, president del CIEMEN
11 – 11,30 h: Pausa cafè
11,30 h – 12,15 h: Impacte del fenomen migratori
a les nacions sense estat. Xoc d’identitats i cultures “minoritzades”?
Yahyà Babeli, jurista especialista en immigració
12,15 – 13,30 h: Debat
13,30 h – 15 h: Dinar
15 h – 19 h: Anàlisi d’alguns exemples
concrets
Sessió moderada per David Minoves, Director de l’Agència
Catalana de Cooperació
Estat Francès
Els amazics: entre el desconeixement i el reconeixement. Mustapha
Saadi, Berbères de France
Colonització-migració: l’exemple comorenc
(Afif Mshangama, advocat de les Illes Comores)
Estat Espanyol
Catalunya: Miquel Fernández, Els altres andalusos
País Basc (integració, assimilació, sincretisme,
confrontació i drets de la ciutadania) Pedro Albite, Euskal
Herriko Unibertsitatea
Galícia, M. Antonia Pérez Rodríguez, Universidade
da Coruña
Estat Eslovè
La immigració de l’est: quin acolliment. Estat emergent
i la seva economia. Bojan Brezigar, director del diari Primorski
Dnevnik
Estat Italià
Sudtirol: Integració - discriminació (cultura dominant
- cultura minoritzada en un context d’immigració
italianitzada). Thomas Bennedikter, Acadèmia Europea de
Bolzano
Vall d’Aosta: La comunitat de la Vall d’Aosta davant
la nova immigració. Guido Corniolo, SAVT
Debat
Dissabte 1 d’octubre de 2005
9 – 11 h: Com orientar la immigració en
les nacions sense estat. Teoria i exemples des de la perspectiva
des de les nacions sense estat.
Montserrat Guibernau, professora de la Queen Mary University of
London
Moderat per Mònica Sabata, coordinadora del CIEMEN
11 – 11,30 h: Pausa cafè
11,30 – 13,30 h: Perspectives i propostes a nivell
institucional europeu (UE i Consell d’Europa)
Miguel Pajares, responsable d’immigració del CERES
(Centre d'Estudis i Recerca Sindicals) i assessor al Comitè
Econòmic i Social Europeu.
13,30 – 15 h: Dinar
15 h – 19 h: Perspectives i propostes del punt
de vista de la CONSEU
Treball en grups:
Llengua i cultura. Joaquim Arenas, membre de la Junta
del CIEMEN
Drets individuals i drets col·lectius (Identitat).
Aureli Argemí, president del CIEMEN
Integració / Assimilació / Interculturalitat.
Yann Choucq (advocat bretó) i Afif Mshangama (advocat de
les Illes Comores)
Retorn al plenari per a les conclusions dels grups
Diumenge, 2 d’octubre de 2005
9 – 13,30 h: Plenari final
Conclusions i propostes de l’assemblea
Perspectives de futur
Es durà a terme a l’Institut d’Estudis Catalans
(IEC) (C/ del Carme, 47. Barcelona)
 [ PROGRAM (eng)
THE NEW IMMIGRATION AND EUROPEAN STATELESS NATIONS:
CHALLENGES AND SOLUTIONS
Friday, 30Th September 2005
9 – 9.30 AM: welcome and registration to the Assembly
9.30 AM – 13.30 PM: Plenary session
9.30 – 10.15 AM: Institutional and CONSEU’
s salutation
Mr.
Ernest Benach, President of the Parliament of Catalonia
Mr. Aureli Argemí, President of CIEMEN
10.15 – 11 AM: General overview of extra-Community
immigration in Europe.
Andreu Domingo, Center for Demographic Studies of the Universitat
Autònoma de Barcelona
Chaired by Aureli Argemí, President of CIEMEN
11 – 11.30 AM: Break / Coffee
11.30 AM – 12.15 PM: Impact of the migration phenomenon
on stateless nations. Clash of “minoritised” cultures?
Yahyà Babeli, jurist expert on immigration
12.15 – 13.30 PM: Debate
13.30 – 15 PM: Lunch
15 – 19 PM: Analysis of some concrete examples.
Session chaired by David Minoves, director of Agència Catalana
de Cooperació
French State
The Amazighs: between ignorance and recognition. By Mustapha Saadi,
Berbères de France
Colonisation-migration: the Comoran exemple. By Afif Mshangama,
lawyer from the Comoro Islands
Spanish State
Catalonia. By Miquel Fernàndez, from the association
Els altres andalusos
Basque Country. Integration, assimilation, syncretism, confrontation
and citizenship rights. By Pedro Albeite, Euskal Herriko Unibertsitatea
Galicia. By M. Antonia Pérez Rodríguez, Universidade
da Coruña
Slovenian State
Immigration from the east. What kind of reception? And emerging
state and its economy. By Bojan Brezigar, editor-in-chief of the
newspaper Primorski Dnevnik
Italian State
South Tirol. Integration-discrimination, dominant culture-minoritised
culture in a context of italianised immigration. By Thomas Benedikter,
EURAC
Aosta Valley. The community of the Aosta Valley and the new immigration.
By Guido Corniolo, SAVT
Debate
Saturday, 1st October 2005
9 – 11 AM: How to approach immigration in stateless
nations. Theory and examples from the perspective of stateless
nations
Montserrat Guibernau, professor at Queen Mary University of London
Chaired by: Mònica Sabata, coordinator of CIEMEN
11 – 11.30 AM: Break / Coffee
11.30 AM – 13.30 PM: Prospects and proposals at
European institutional level (EU and Council of Europe)
Miguel Pajares, responsible of the CERES immigration section and
advisor for the European Economic and Social Committee
13.30 – 15 PM: Lunch
15 – 19 PM: Prospects and proposals from CONSEU’
s perspective
Work in groups:
Language and culture. By Joaquim Arenas, member of CIEMEN’s
Board
Individual and collective rights (Identity). By Aureli
Argemí, President of CIEMEN
Integration / Assimilation / Interculturality. By Yann
Choucq (lawyer from Brittany) and Afif Mshangama (lawyer from
the Comoro Islands)
Return to the plenary for the group conclusions
Sunday, 2nd October 2005
9 AM – 13.30 PM: Final plenary
Conclusions and proposals of the Assembly
Prospects for the future
The Conference will be held at the Institut d’Estudis Catalans
(IEC), carrer del Carme, 47. Barcelona
 [ PROGRAMME (fra)
LA NOUVELLE IMMIGRATION: LES NATIONS SANS ÉTAT
EN EUROPE
ENJEUX ET SOLUTIONS
Vendredi le 30 Septembre 2005
9 h - 9,30 h: Réception et inscriptions à l’Assemblée
9,30 h -13,30 h: Séance plénière
9,30 h - 10,15 h: Salutations institutionnelles et de
la CONSEU
M. Ernest Benach, Président du Parlement de Catalogne
M. Aureli Argemí, Président du CIEMEN
10,15 h- 11h: Panorama général de l’immigration
extracommunautaire en Europe
M. Andreu Domingo, CED (Centre d’Estudis Demogràfics
de l’Universitat Autònoma de Barcelona)
Modéré par Aureli Argemí, Président
du CIEMEN
11 h - 11,30 h: Pause- café
11,30 h - 12,15 h: L’impact du phénomène
de l’immigration dans les nations sans état. Choc
de cultures “minorisées” ?
Yahyà Babeli, juriste especialisé en immigration
12,15 h - 13,30 h: Débat.
13,30 h – 15 h: Déjeuner
15 h - 19 h: Quelques exemples concrets
Séance modérée par M. David Minoves, Directeur
de l’Agència Catalana de Cooperació
France
Les amazighs (entre l’ignorance et la reconnaissance)
M. Mustapha Saadi, Berbères de France
Colonisation-migration : L’exemple des Iles Comores (M.
Afif Mshangama , avocat de l’Archipel des Comores)
État espagnol
La Catalogne : intervention de M. Miquel Fernández, Els
altres andalusos
Le Pays Basque (intégration, assimilation, syncrétisme,
confrontation, droits de la citoyenneté ?). M. Pedro Albite,
Universidad del País Vasco.
Galice : Mme. M. Antonia Pérez Rodríguez, Universidade
da Coruña
Slovénie
L’ immigration de l’est (quelle réception?).
État émergeant / économie. M. Bojan Brezigar,
directeur du journal Primorski Dnevnik
État italien
Tyrol du Sud : Intégration / discrimination (culture dominante
- minorisée dans un contexte d’immigration italianisée).
M. Thomas Benedikter, Accademia Europea de Bolzano
Vallée d’Aoste : La communauté du Val d’Aoste
face à la nouvelle immigration. M. Guido Corniolo, SAVT
Débat
Samedi, le 1r Octobre 2005
9 h – 11 h: Comment orienter l’immigration
dans les nations sans état. Théorie et exemples.
Perspective des nations sans état
Mme. Montserrat Guibernau, Professeure à la Queen Mary
University of London
Moderée par : Mme. Mònica Sabata, coordinatrice
du CIEMEN
11 h – 11,30 h: Pause- café
11,30 h – 13,30 h: Perspectives et propositions
au niveau institutionnel européen (UE
et Conseil d’Europe)
M. Miguel Pajares, responsable d’immigration du CERES (Centre
d'Estudis i Recerca Sindicals) et conseiller auprès du
Comité Economique et Social Européen (CESE)
13,30 h – 15 h: Déjeuner
15 h – 19 h: Perspectives et propositions dès
la perspective de la CONSEU
Travail en groupes :
Langue et culture. M. Joaquim Arenas, membre du Conseil
du CIEMEN
Droits individuels et droits collectifs (identité).
M. Aureli Argemí, Président du CIEMEN
Intégration / Assimilation / Interculturalité.
M. Yann Choucq (avocat breton) et M. Afif Mshangama (avocat des
Illes Comores)
Dimanche, le 2 Octobre 2005
9 h – 13,30 h: Séance plénière finale
Conclusions et propositions de l’ assemblée
Perspectives d’avenir
La VI Assemblée de la CONSEU se déroulera à
l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) (C/ del Carme,
47. Barcelona)

[ PROGRAMA (esp)
LA NUEVA IMMIGRACIÓN: LAS NACIONES SIN ESTADO
EN EUROPA
RETOS Y SOLUCIONES
Viernes, 30 de Septiembre de 2005
9 – 9,30 h: acogida e inscripciones a la asamblea
9,30 – 13,30 h: Sesión plenaria
9,30 – 10,15 h: Saludos institucionales y de la
CONSEU
Muy Honorable Presidente del Parlamento de Catalunya, Sr. Ernest
Benach
Sr. Aureli Argemí, presidente del CIEMEN
10,15 – 11 h: Panorama general de la inmigración
extracomunitaria en Europa.
Sr. Andreu Domingo, CDE (Centre d’Estudis Demogràfics)
de la Universitat Autónoma de Barcelona
Moderado por: Aureli Argemí, presidente del CIEMEN
11 – 11,30 h: Pausa café
11,30 h – 12,15 h: Impacto del fenómeno
migratorio en las naciones sin estado. Choque de culturas “minorizadas”
Yahyà Babeli, jurista especialista en immigración
12,15 – 13,30 h: Debate
13,30 h – 15 h: Comida
15 h – 19 h: Algunos ejemplos concretos
Sesión moderada por David Minoves, Director de la Agencia
Catalana de Cooperación
Estado Francés
Los amazics: entre el desconocimiento y el reconocimiento. Mustapha
Saadi, Berbères de France
Colonización-migración: el ejemplo comorenco (Afif
Mshangama, abogado de las Islas Camores)
Estado español
Cataluña. Miquel Fernández, Els altres andalusos
País Vasco: integración, asimilación, sincretismo
y confrontación, derechos de la ciudadanía. Pedro
Albite, Euskal Herriko Unibertsitatea
Galicia. M. Antonia Pérez Rodríguez, Universidade
da Coruña
Estado esloveno
La inmigración del este: qué acogida. Estados emergentes
y su economía. Bojan Brezigar, director del periódico
Primorski Dnevnik
Estado italiano
Tirol del Sur: Integración - discriminación (cultura
dominante – cultura minorizada en un contexto de inmigración
italianizada). Thomas Bennedickter, Academia Europea de Bolzano
Valle de Aosta: la comunidad del Valle de Aosta ante la nueva
immigración. Guido Corniolo, SAVT
Debate
Sábado, 1 de Octubre de 2005
9 – 11 h: Cómo orientar la inmigración
en las naciones sin estado. Teoría y ejemplos. Perspectiva
desde las naciones sin estado
Montserrat Guibernau, profesora de la Queen Mary University of
London
Moderado por: Mónica Sabata, coordinadora del CIEMEN
11 – 11,30 h: Pausa café
11,30 – 13,30 h: Perspectivas y propuestas a nivel
institucional europeo (UE y Consejo de Europa)
Miguel Pajares, responsable de immigración del CERES (Centre
d’Estudis i Recerca Sindicals) y asesor en el Comité
Económico y Social Europeo
13,30 – 15 h: Comida
15 h – 19 h: Perspectivas y propuestas (2). La
perspectiva de la CONSEU
Trabajo en grupos:
Lengua y cultura. Joaquim Arenas, miembro de la Junta
del CIEMEN
Derechos individuales y derechos colectivos (identidad).
Aureli Argemí, presidente del CIEMEN
Integración / Asimilación / Interculturalidad.
Yann Choucq (abogado bretón) y Afif Mshangama (abogado
de las Islas Comores)
Domingo, 2 de Octubre de 2005
9 – 13,30 h: Plenario final
Conclusiones y propuestas de la asamblea
Perspectivas de futuro
La asamblea se realizará en el Institut d’Estudis
Catalans (c/ del Carme, 47. Barcelona)

[ CONCLUSIONS DE LA CONFERÈNCIA
DE NACIONS SENSE ESTAT D’EUROPA 2005
La VI Assemblea de la CONSEU, després
d’haver debatut -del 30 de setembre al 2 d’octubre
de 2005- sobre el fenomen migratori a Europa vist des de la perspectiva
de les nacions sense estat, ha formulat les consideracions següents:
1) Tot i que la immigració no és un fenomen nou
al continent europeu sí que ho són les causes que
actualment la motiven. Avui el nombre d’immigrants augmenta
de manera considerable a Europa per tres motius. Primer perquè
les desigualtats econòmiques entre el Nord i el Sud mai
havien estat tan grans. Segon per l’explotació extrema
dels recursos dels països d’on són originaris
els immigrants. I tercer a causa de la globalització de
la informació i de les comunicacions.
2) D’altra banda, no existeix una política europea
de cooperació, dotada de mitjans adequats i capaç
de fomentar un desenvolupament social i econòmic sostenible
dels països de procedència dels immigrants, persones
que, majoritàriament, es veuen obligades a marxar de casa
seva. En arribar a Europa la seva situació s’agreuja
pel fet que molts d’ells han d’afrontar greus dificultats
per trobar un habitatge digne i regularitzar la seva estada al
continent. I tot, malgrat que les empreses europees han manifestat
reiteradament que necessiten la seva força de treball.
3) En aquest context detectem que qui més sofreix les
causes i els efectes de l’emigració són els
membres de pobles menystinguts o perseguits en els propis llocs
d’origen. Ciutadans marginats per l’Estat del qual
provenen per la seva no pertinença a la cultura dominant.
En general, aquestes persones no són acollides en els països
on immigren com a membres de pobles postergats sinó tan
sols com a súbdits d’uns Estats que els oprimeixen.
Europa, juntament amb la resta d’immigrants, els considera
objectes de lleis restrictives d’estrangeria més
que no pas persones amb drets.
Conseqüentment, els participants en aquesta VI Assemblea:
1) Exigim -a la llum dels articles 15-18 de la Declaració
Universal dels Drets Col·lectius dels Pobles (text que
constitueix l’ideari de la CONSEU)- el respecte, a tot arreu,
dels drets de les persones i dels pobles. També sol·licitem
especial atenció als immigrants de les comunitats doblement
marginades, per la seva indigència i pel no reconeixement
dels seus drets com membres d’un poble distint en els seus
països d’origen.
2) A la vegada ens proposem de col·laborar en projectes
que s’encaminin a millorar la realitat socioeconòmica
dels llocs de procedència dels immigrants.
3) A més denunciem que les nacions sense estat d’Europa
no puguin intervenir en l’elaboració de polítiques
relacionades amb el fenomen migratori ni amb la gestió
de la mateixa immigració, donat que els Estats constituïts
es reserven plens poders per a decidir.
Per a afrontar millor els reptes que, en el terreny de les migracions,
també ens afecten, en tant que membres de nacions sense
estat, a la CONSEU hem arribat a les següents conclusions:
1) Si, segons la Declaració Universal dels Drets Humans,
cada persona posseeix el dret individual de tenir una nacionalitat
i de canviar-la en cas que així ho decideixi lliurement,
aquest principi hauria de ser aplicable també a l’immigrant.
Si així fos, l’exercici del seu dret individual hauria
de ser completat pel seu deure de formar part de la comunitat
d’acolliment. No es tracta d’imposar a l’immigrant
la seva assimilació o integració a una nova societat
sinó d’instar-lo a participar en un projecte de vida
col·lectiva vertebrat per una comunitat de la qual vol
ser un membre de ple dret. Cal que immigrants i receptors es reconeguin
i es respectin mútuament per allò que són,
més enllà de si són o no reconeguts a nivell
estatal. El reconeixement de l’altre per allò que
és facilita que l’immigrant reconegui i estimi el
poble que l’acull també per allò que és.
2) En el procés de construcció i consolidació
de les relacions entre l’immigrant i el país receptor,
cal que l’immigrant pugui aportar a la comunitat d’acollida
el bagatge de la pròpia cultura. Ha de poder gaudir també
del dret d’emetre el seu vot en les eleccions que més
directament l’afecten, tot esperant de poder participar
plenament en la vida política del poble que el rep en un
futur pròxim.
3) El reconeixement recíproc entre els nouvinguts i els
qui els acullen ha de ser facilitat per la societat civil. Amb
aquest objectiu, caldria dotar-nos d’organitzacions adients
per a aproximar-nos als immigrants, ajudar-los a obtenir el més
aviat possible els permisos de residència i treball, l’accés
als serveis de salut, habitatge, etc. Aquest procediment permetria
a receptors i nouvinguts enriquir-se culturalment de forma recíproca,
faria possible el respecte dels drets dels immigrants com a persones
i evitaria la formació de guetos.
4) Les nacions sense estat, en la mesura que són receptores
d’immigració, han de tenir les competències
per a poder actuar també a través de les seves institucions
públiques. D’aquesta manera, entre altres coses,
els immigrants podrien ser rebuts no tan sols com a membres d’un
Estat determinat, sinó també, i sobretot, com a
integrants d’un poble distint, tingui o no un estat que
els representin com a tal.
5) Un dels instruments clau per a les relacions entre immigrants
i receptors és la llengua de comunicació que s’utilitza
en els diferents espais de convivència. En el marc de les
nacions sense Estat:
a) La llengua de la nació sense estat ha de ser vehicle
de socialització i nexe de comunicació entre els
parlants. En definitiva, ha de ser la llengua comuna de tots els
qui hi construeixen la convivència, en tots els àmbits,
des de l’ensenyament fins a la comunicació pública
o les noves tecnologies.
b) Cal establir mecanismes perquè els immigrants s’assabentin,
abans o en últim extrem al moment d’arribada sobre
quina és la llengua i cultura pròpia i comuna del
país de destinació. Això és especialment
necessari en el cas de les nacions sense Estat que acostumen a
tenir una llengua comuna minoritzada per les polítiques
estatals. En els llocs on la llengua comuna és objecte
d’una política de fragmentació, s’ha
de fer tot el possible per tal que els immigrants en rebin la
informació necessària.
c) D’aquí que sigui d’interès fer pedagogia
a fi que l’immigrant vegi la necessitat de contribuir, mitjançant
l’ús de la llengua comuna, en la construcció
de la nació dins la qual viu. A la vegada, cal que els
mateixos membres de la nació sense estat donin exemple
a l’hora d’usar la llengua comuna sense deixar-se
portar per teories o miratges sobre la major utilitat d’altres
llengües.
d) Les institucions de les nacions sense estat, en els llocs
on existeixen i la societat civil, en general, han de ser protagonistes
actius en la reivindicació, l’ensenyament i l’ús
de la llengua comuna, tot prestigiant-la. Sobretot quan aquesta
està amenaçada per una altra llengua considerada,
per les instàncies estatals, com oficial o cooficial en
el conjunt del territori que administren.
e) Cal també que les institucions europees distingeixin
entre les polítiques adreçades a les nacions amb
llengües minoritzades i les destinades a grups d’immigrants
amb llengües distintes. Protegir les llengües minoritzades
és donar resposta als drets individuals i col·lectius
de persones que formen una comunitat territorial. Els drets lingüístics
dels immigrants, en canvi, pertanyen a l’esfera dels drets
individuals en trobar-se els seus parlants fora del territori
on serien o haurien de ser subjectes de drets col·lectius.
* * *
Finalment, els participants a la VI Assemblea decideixen convocar
per a finals del 2006 la VII Assemblea de la CONSEU sota el lema:
“Propostes de les nacions sense estat per a la reforma de
les organitzacions de dret internacional (ONU i altres)”.
Barcelona, 3 d’octubre de 2005

[ CONCLUSIONS OF THE CONFERENCE OF STATELESS
NATIONS OF EUROPE 2005
The VI Assembly of the Conference of Stateless
Nations of Europe (CONSEU), after examining and discussing for
three days about the topic “New immigration and stateless
nations in Europe: challenges and solutions” has drafted
the following considerations:
1) Even though migration flows constitute a traditional phenomenon
in the European continent, the causes that provoke them are new.
Nowadays, the number of immigrants arriving to Europe is increasing
considerably due to three major reasons. Firstly because the differences
between the North and the South have never been so deep. Secondly,
because of the frantic exploitation of the resources carried out
by the Northern countries in the areas where immigrants comes
from. And in the third place due to the globalisation of communications
and information.
2) This situation is not being counterbalanced by effective European
cooperation policies with appropriate means and resources and
able to foster a sustainable economical and social development
in the immigrant’s countries of origin. Moreover, when arriving
to Europe, the immigrants’ conditions worsen because they
face accommodation difficulties and need to regularize their working
status –even though the working market is actually demanding
more labour hand.
3) In this context, those who ultimately suffer the causes and
consequences of emigration are members of excluded and persecuted
peoples in their native territories for their belonging to linguistic
and cultural minoritised communities. In general terms, these
people are not received in the new countries as members of downtrodden
peoples deserving special attention but as merely citizens of
the states that keep them oppressed and, in the best of cases,
as victims of restrictive immigration laws instead of full citizens
with full rights.
Consequently, the participants of the VI Assembly of the CONSEU:
1) Demand, in accordance with articles 15-18 of the Universal
Declaration of the Collective Rights of Peoples (which constitutes
the basic doctrine of the CONSEU), respect for the rights of peoples
and individuals, specially those excluded both for their poverty
and for the lack of recognition of their rights as a distinctive
people.
2) Commit ourselves to collaborate in projects aiming at improving
the socio-economic conditions of the migrant’s countries.
3) Denounce the stateless nations’ lack of political power
to implement policies regarding the migration phenomenon or to
manage immigration itself, given the fact that the States keep
for themselves full power to legislate, regardless of the guidelines
drawn by the European institutions.
In order to face the challenges of migration, which are also
affecting us, the participants of the CONSEU, being as we are
citizens of stateless nations, have concluded that:
1) If, in accordance with the Universal Declaration of Human
Rights, everyone has the right to a nationality and no one can
be denied the right to change it, this principle should also be
applied to immigrants. Their individual rights must be combined
with their right and duty to become members of the new community.
It is not about imposing integration or assimilation upon immigrants;
it is about inviting them to participate in a project of collective
life. It must be reminded, though, that this participation will
be a fact if the receiving members of the society and the newcomers
respect each other for what they are, regardless of whether they
are recognised at a state level or not. The recognition of the
immigrant for what he/she is constitutes the fundamental basis
for the newcomer to acknowledge the receiving society for what
it is.
2) The immigrant must have the right to contribute to the enrichment
and configuration of the collective life through their countries’
cultural knowledge They must also have the right to vote in the
elections that might affect him directly, a previous step to fully
participate in the new society’s political life.
3) The reciprocal respect between newcomers and receivers must
be favoured by the civil society, which should provide itself
with appropriate organisations to approach the immigrants and
help them to get documents of residence and work papers, healthcare,
accommodation, etc. Good living-standards would make their adaptation
faster and easier and would open the door to a real cultural exchange,
and at the same time would prevent the formation of ghettoes.
4) Stateless nations, being as they are receivers of new immigration,
should have the political power to implement policies through
their public institutions. Immigrants, then, could be received
as members of distinctive peoples rather than simply members of
a determinate state.
5) Language plays a very important role in the life of the community
and is one of the key elements to foster the relationship between
receivers and newcomers. In the context of the stateless nations:
a) The language of the nation must be a socialisation tool, a
link amongst speakers of different languages and the common language
of those who share a territory and want to build a community based
on respect. Therefore, it must also be the language of education,
institutional communications and new technologies.
b) Immigrants should be informed about the “real”
country they have migrated to, what is the language and the culture
of the territory. This is particularly important in stateless
nations with languages minoritised by state policies. They should
also be informed about the real causes of language fragmentation,
impoverishment and minorisation.
c) Information programmes should be launched in order to make
the newcomers see the need to contribute to the nation-building
process through language. To do so, the members of the stateless
nation must set a good example using the common language everywhere
and without shifting to the most powerful.
d) Promoting the teaching and usage of the language is crucial.
In this process, national institutions –if they exist-,
social movements and civil society must play a very important
role in making the endangered language more prestigious and counterbalance
the power of the state language –which could be official
or co-official in the national territory.
e) European institutions should distinguish between language
policies to be implemented in minoritised communities and those
addressed to groups of immigrants with different languages. This
should be so because the indigenous languages are the result of
individual and collective rights of people living in a territorial
community, whereas the languages of the immigrants must be placed
in the field of individual rights since the speakers are not living
in the territory where the collective rights should be applied.
* * *
Finally, the participants of the VI Assembly agree to call for
the VII Assembly by the end of 2006 under the theme “Proposals
by stateless nations on the reform of the international organisations
(UN and others)”.
Barcelona, 3rd of October 2005

[ CONCLUSIONS DE LA CONFERENCE DE NATIONS
SANS ETAT D’EUROPE 2005
La VIème Assemblée de la CONSEU,
après son débat -du 30 septembre au 2 octobre 2005-
sur le phénomène migratoire en Europe au sein des
nations sans Etat, a formulé les considérations
suivantes:
1) Même si l’immigration n’est pas un phénomène
nouveau en Europe, ses causes actuelles le sont. Aujourd’hui
le nombre d’immigrants augmente considérablement
pour trois raisons: d’abord, parce que les inégalités
économiques entre le Nord et le Sud n’ont jamais
été aussi grandes que maintenant ; deuxièmement,
à cause de l’exploitation extrême des ressources
des pays des immigrants; enfin à cause de la globalisation
de l’information et des communications.
2) Par ailleurs, il n’existe pas une politique européenne
de coopération, avec des moyens adéquats et capables
de promouvoir un développement social et économique
soutenable des pays d’origine des immigrants qui, dans la
plupart des cas, se voient obligés de quitter leur pays.
Lorsqu’ils arrivent en Europe leur situation devient pire
car la plupart d’entre d’eux doivent affronter des
graves problèmes pour trouver un logement digne et pour
légaliser leur situation, même si les entreprises
européennes ont manifesté leur besoin de la force
de travail.
3) Dans ce contexte on s’aperçoit que ce sont les
membres des peuples poursuivis dans le même lieu d’origine
qui souffrent les causes et les effets de l’émigration.
Citoyens marginalisés par l’Etat duquel ils proviennent
pour la non-pertinence à la culture dominante. En général,
ces personnes ne sont pas accueillies dans les pays récepteurs
comme des membres des peuples subordonnés des états
qui les oppriment. Plus que des personnes avec leur droits, l’Europe,
avec le reste d’immigrants, considère ces membres
objecte des lois restrictives des étrangers.
Par conséquent, les participants à cette VIème
Assemblée:
1) Exigent –au titre des articles 15-18 de la Déclaration
Universelle des Droits Collectifs des Peuples (texte qui constitue
l’idéologie de la CONSEU)- le respect, partout, des
droits des personnes et des peuples. Il est par ailleurs demandé
qu’une attention particulière soit portée
aux immigrants des communautés doublement marginalisées,
pour leur indigence et pour la manque de reconnaissance de leurs
droits comme membres d’un peuple différent dans leurs
pays d’origine.
2) proposent en même temps de collaborer sur des projets
destinés à améliorer la réalité
socioéconomique des lieux de provenance des immigrants.
3) dénoncent en outre le fait que les nations sans Etat
ne puissent pas intervenir ni dans l’élaboration
des politiques qui s’occupent du phénomène
migratoire ni dans la gestion de l’immigration, vu que les
Etats constitués se réservent les pleins pouvoirs
de décision.
Afin de mieux affronter les enjeux qui, dans le domaine des migrations
nous affectent, en tant que membres des nations sans Etat la CONSEU
a conclu ce qui suit:
1) Si, en accord avec la Déclaration Universelle des Droits
de l’Homme, chaque personne possède le droit individuel
d’avoir une nationalité et de la changer librement,
l’immigrant devrait être capable de faire de même.
Si cela était le cas, l’exercice de son droit individuel
devrait être complété par son devoir de faire
partie d’une communauté d’accueil. Il ne s’agit
pas d’imposer à l’immigrant son assimilation
ou l’intégration à une nouvelle société
mais de l’encourager à participer à un projet
de vie collective structuré par une communauté à
laquelle l’immigrant veut faire partie comme membre de plein
droit. Il faut qu’il y ait une reconnaissance et un respect
mutuels entre les immigrants et les populations d’accueil
à une échelle étatique. La reconnaissance
de l’autre personne pour ce qu’elle est, rend plus
facile le fait que l’immigrant puisse reconnaître
et aimer le peuple d’accueil pour ce qu’il est.
2) Dans le processus de construction et de consolidation du rapport
entre l’immigrant et le pays d’accueil, il faut que
l’immigrant puisse apporter à la communauté
d’accueil les expériences de sa propre culture. Il
doit également avoir le droit de voter aux élections
qui l’affectent de façon plus directe, en attendant
de pouvoir participer pleinement dans la vie politique du peuple
qui le reçoit dans un futur proche.
3) La reconnaissance réciproque entre immigrants et ceux
qui l’accueillent doit être facilitée par la
société civile. Dans ce but, il faudrait nous doter
d’organisations adaptées afin de nous rapprocher
des immigrants, les aider à obtenir rapidement les cartes
de séjour et de travail, l’accès aux services
médicaux, logement, etc. Cette procédure pourrait
permettre aux récepteurs et immigrés de s’enrichir
culturellement de façon réciproque, et rendrait
possible le respect des droits des immigrants et cela éviterait
la formation des ghettos.
4) Les nations sans Etat, en tant que récepteurs d’immigration,
doivent avoir des compétences pour agir au travers leurs
institutions publiques. De cette façon, les immigrants
pourraient être accueillis non pas comme des membres d’un
Etat déterminé, mais aussi, et surtout, comme des
membres d’un peuple différent, qu’ils aient
un Etat qui les représente ou non.
5) Un des instruments clé pour les relations entre immigrants
et récepteurs c’est la langue de communication utilisée
dans les différents espaces de vie. Dans le cadre des nations
sans Etat:
a) La langue de la nation sans Etat doit être un moyen
de socialisation et de liaison de communication entre les parlants.
En définitive, la langue de la nation sans Etat doit être
la langue commune de tous ceux qui contribuent à la vie
commune, dans tous les domaines, de l’éducation jusqu’à
la communication publique ou les nouvelles technologies.
b) Il faut établir des mécanismes afin d’informer
les immigrants, avant ou dans le pire des cas au moment de leur
arrivée, sur la langue et la culture propres et communes
du pays de destination. Cela devient spécialement nécessaire
dans le cas des nations sans Etat qui normalement ont une langue
commune rendue minoritaire par les politiques étatiques.
Dans les endroits où la langue commune est objecte d’une
politique de fragmentation, il faut faire des efforts afin que
les immigrants puissent recevoir toute l’information nécessaire.
c) Pour cette raison, il est nécessaire de faire preuve
de pédagogie afin que l’immigrant voie le besoin
de contribuer, avec l’usage de la langue commune, à
la construction de la nation dans laquelle il vit. En même
temps, il faut que les membres de la nation sans Etat servent
d’exemple quand il s’agit d’utiliser la langue
commune, sans se laisser emporter par des théories sur
l’utilité des autres langues majoritaires.
d) Les institutions des nations sans Etat, où elles sont
basées, et la société civile, en général,
doivent être les protagonistes actifs de la revendication,
et doivent enseigner et utiliser la langue commune en lui donnant
du prestige. Surtout quand celle-ci est menacée par une
autre langue, considérée par les autorités
étatiques comme la langue officielle ou co-officielle dans
l’ensemble du territoire qu’elles administrent.
e) Les institutions européennes doivent distinguer les
politiques adressées aux nations avec des langues minoritaires
et les politiques destinées aux groupes d’immigrants
avec des langues différentes. Protéger les langues
minoritaires signifie aussi donner une réponse aux droits
collectifs et individuels des personnes formant une communauté
territoriale. En revanche, les droits linguistiques des immigrants
font partie des droits individuels car les sujets se trouvent
en dehors du territoire où ils devraient être sujets
au droit collectif.
* * *
Finalement, les participants à la VIème Assemblée
décident de convoquer vers la fin 2006 la VIIème
Assemblée de la CONSEU sous la devise: “Propositions
des nations sans Etat pour la réforme des organisations
de droit international (ONU et autres)”.
Barcelone, 3 octobre 2005

[ CONCLUSIONES DE LA CONFERENCIA DE
NACIONES SIN ESTADO DE EUROPA 2005
La VI Asamblea de la CONSEU, habiendo debatido
-del 30 de septiembre al 2 de octubre de 2005- sobre el fenómeno
de la inmigración desde la perspectiva de las naciones
sin estado, expone a modo de introducción las siguientes
consideraciones:
1) Aunque la inmigración no es un fenómeno nuevo
en el continente europeo sí lo son las causas que actualmente
la motivan. Hoy en día en Europa el número de inmigrantes
aumenta de forma considerable por tres motivos. En primer lugar
porque las desigualdades económicas entre el Norte y el
Sur nunca habían sido tan extremas. En segundo lugar debido
a la sobreexplotación de los recursos de los países
de dónde proceden los inmigrantes. Y por último
a causa de la globalización de la información y
de las comunicaciones.
2) Por otra parte, no existe una política europea de cooperación,
dotada de los medios adecuados para fomentar un desarrollo económico
y social sostenible de los países de origen de los inmigrantes,
personas que, mayoritariamente, se ven obligadas a dejar sus casas.
Al llegar a Europa su situación se ve agravada por las
dificultades que muchos deben afrontar para encontrar una vivienda
digna y regularizar su estancia en el continente. Y todo ello,
a pesar de que las empresas europeas han manifestado una y otra
vez que necesitan su fuerza de trabajo.
3) En este contexto consideramos que entre los que más
sufren las causas y los efectos de la emigración se encuentran
los miembros de los pueblos marginados o perseguidos en sus mismos
lugares de origen. Ciudadanos menospreciados por su pertenencia
a comunidades minorizadas existentes dentro de un estado con otra
lengua o cultura dominantes. En general, estas personas no son
acogidas en los países donde emigran como miembros de pueblos
postergados sino como simples súbditos de estados que los
oprimen. En Europa, cómo el resto de inmigrantes, son tratados
como objeto de leyes restrictivas de extranjería más
que como ciudadanos de pleno derecho.
Por lo tanto, los participantes en esta VI Asamblea:
1) Exigimos –con amparo a los artículos 15-18 de
la Declaración Universal de los Derechos Colectivos de
los Pueblos (texto del que nace el ideario de la CONSEU)- que,
en todas partes, los derechos de las personas y de los pueblos
sean siempre respectados. En particular, solicitamos especial
atención para los inmigrantes que proceden de comunidades
doblemente marginadas por su pobreza y por el no-reconocimiento
de sus derechos como pueblos distintos dentro de sus países
de procedencia.
2) Al mismo tiempo, nos proponemos colaborar en proyectos pensados
para la mejora de la realidad socioeconómica de los lugares
de origen de los inmigrantes.
3) Además denunciamos que las naciones sin estado de Europa
no puedan intervenir en la elaboración de políticas
relacionadas con el fenómeno migratorio ni con la gestión
de la misma inmigración, dado que los Estados constituidos
se reservan plenos poderes para decidir.
Para afrontar mejor los retos que en el terreno de las migraciones
también nos afectan, como miembros de naciones sin estado,
los participantes de la CONSEU hemos llegado a las siguientes
conclusiones:
1) Si de acuerdo con la Declaración Universal de los Derechos
Humanos, cada persona posee el derecho individual de tener una
nacionalidad y de cambiarla libremente si así lo desea,
este principio debería ser aplicable también al
inmigrante. Dado el caso, el ejercicio de su derecho individual
tendría que ser completado con el ejercicio de su deber
de formar parte de la comunidad de acogida. No se trata de imponer
al inmigrante una asimilación o de obligarlo a integrarse
a una sociedad sino de invitarlo a participar en un proyecto de
vida colectiva vertebrado por los miembros de un pueblo que constituyen
una comunidad distinta de la cual quiere ser un miembro de pleno
derecho. Es necesario que inmigrantes y receptores se reconozcan
y se respeten mutuamente por lo que son, más allá
de si son o no reconocidos a nivel estatal. El reconocimiento
del otro por lo que es, constituye la base primordial para que
el inmigrante reconozca el pueblo que lo acoge también
por lo que es.
2) En el proceso de construcción y consolidación
de las relaciones entre el inmigrante y el país receptor,
es de interés que el inmigrante pueda aportar a la comunidad
de acogida el bagaje de la propia cultura. Debe poder disfrutar
también del derecho de votar en las elecciones que de manera
más directa le afectan, esperando poder participar plenamente
en un futuro próximo en la vida política del pueblo
que lo acoge.
3) El reconocimiento recíproco directo entre los recién
llegados y los que los acogen tiene que ser facilitado por la
sociedad civil. Con este objetivo la sociedad civil debería
dotarse de organizaciones adecuadas para aproximarse a los inmigrantes
ayudándoles a obtener, lo más pronto posible, los
permisos de residencia y trabajo, el acceso a los servicios de
salud, vivienda, etc. Este procedimiento permitiría a receptores
y recién llegados enriquecerse culturalmente de forma recíproca,
posibilitaría el respeto a los derechos de los inmigrantes
como personas y evitaría la formación de guetos.
4) Las naciones sin estado en la medida que son receptoras de
inmigración deben tener competencias para intervenir en
lo que acontece a través de sus instituciones públicas.
Si así fuera los inmigrantes, entre otras cosas, podrían
ser recibidos no sólo como miembros de un estado determinado
sino como integrantes de un pueblo distinto, tenga o no tenga
un estado que los represente como tal.
5) Uno de los instrumentos clave para las relaciones entre los
inmigrantes y receptores es la lengua de comunicación que
se utiliza en los distintos espacios de convivencia. En el contexto
de las naciones sin Estado:
a) La lengua de la nación sin estado debe ser vehículo
de socialización, nexo de comunicación entre los
hablantes. En definitiva tiene que ser la lengua común
de todos los que construyen la convivencia, en todos los ámbitos,
desde el de la enseñanza hasta el de la comunicación
pública o el de las nuevas tecnologías.
b) Deben establecerse mecanismos para que los inmigrantes tengan
información (antes de viajar o en el momento de llegada)
sobre el país real de destino. Esto es especialmente necesario
en el caso de las naciones sin estado que acostumbran a tener
una lengua común, aunque sea minorizada por las políticas
estatales. En los lugares en los que la lengua común es
objeto de una política de fragmentación es necesario
que los inmigrantes reciban la información necesaria.
c) Por ello es de interés hacer pedagogía con el
objeto que el inmigrante vea la necesidad de contribuir, mediante
el uso de la lengua común, en la construcción de
la nación en la que vive. Al mismo tiempo, es necesario
que los mismos miembros de la nación sin estado den ejemplo
utilizando la lengua común sin dejarse llevar por teorías
y/o espejismos sobre la mayor utilidad de otras lenguas.
d) Las instituciones nacionales, en los lugares dónde
existen, y la sociedad civil, en general, deben ser protagonistas
activos en la reivindicación, enseñanza y uso de
la lengua común, prestigiándola. Sobretodo cuando
ésta está amenazada por otra lengua considerada,
por las instancias estatales, como oficial o co-oficial en el
conjunto de territorio que administran.
e) Es necesario también que las instituciones europeas
distingan entre las políticas dirigidas a comunidades con
lenguas minorizadas y las pensadas para grupos de inmigrantes
con lenguas distintas. Proteger las lenguas minorizadas significa
dar respuesta a los derechos individuales y colectivos de personas
que forman una comunidad territorial. Los derechos lingüísticos
de los inmigrantes, en cambio, pertenecen a la esfera de los derechos
individuales, por encontrarse sus hablantes fuera del territorio
dónde serían o deberían ser sujetos de derechos
colectivos.
* * *
Finalmente, los participantes a la VI Asamblea deciden convocar
para finales del 2006 la VII Asamblea de la CONSEU bajo el lema:
“Propuestas de las naciones sin estado para la reforma de
las organizaciones de derecho internacional (ONU y otras)”.
Barcelona, 3 de octubre de 2005

[ CONCLUSIÓNS DA CONFERENCIA DE
NACIÓNS SEN ESTADO DE EUROPA 2005
A VI Asamblea da CONSEU, despois de debater
–do 30 de setembro ao 2 de outubro de 2005- sobre o fenómeno
da inmigración dende a perspectiva das nacións sen
estado, expón a modo de introdución as seguintes
consideracións:
1. Aínda que a inmigración non é un fenómeno
novo no continente europeo sí que o son as causas que actualmente
a motivan. Hoxe en día en Europa o número de inmigrantes
aumenta de xeito considerábel por tres motivos: En primeiro
lugar porque as desigualdades económicas entre o Norte
e o Sul nunca tiñan sido tan extremas. En segundo lugar
debido á sobreexplotación dos recursos dos países
de onde proceden os inmigrantes. E por último, a causa
da globalización da información e das comunicacións.
2. Por outra banda, non existe unha política europea de
cooperación, dotada dos medios acaídos para fomentar
un desenvolvemento económico e social sostíbel dos
países de orixe dos inmigrantes, persoas que, maioritariamente,
vense obrigadas a deixar as súas casas. Ao chegar a Europa
a súa situación vese agravada polas dificultades
que moitos deben afrontar para atopar unha vivenda digna e regularizar
a súa estancia no continente. E todo isto, a pesares de
que as empresas europeas manifestaron unha e outra vez que necesitan
a súa forza de traballo.
3. Neste contexto consideramos que entre os que máis sofren
as causas e os efectos da emigración atópanse os
membros dos pobos marxinados ou perseguidos nos seus mesmos lugares
de orixe. Cidadáns menosprezados pola súa pertenza
a comunidades minorizadas existentes dentro dun estado con outra
lingua ou cultura dominantes. En xeral, estas persoas non son
acollidas nos países onde emigran como membros de pobos
postergados senón como simples súbditos de estados
que os oprimen. En Europa, como o resto de inmigrantes, son tratados
como obxecto de leises restritivas de estranxeiría máis
que como cidadáns de pleno dereito.
Polo tanto, os participantes nesta VI Asamblea:
1. Esiximos –ao abeiro dos artigos 15-18 da Declaración
Universal dos Dereitos Colectivos dos Pobos (texto do que nace
o ideario da CONSEU) – que, en todas partes, os dereitos
das persoas e dos pobos sexan sempre respectados. En particular,
solicitamos especial atención para os inmigrantes que proceden
de comunidades doblemente marxinadas pola súa pobreza e
polo non-recoñecemento dos seus dereitos como pobos distintos
dentro dos seus países de procedencia.
2. Ao mesmo tempo, propoñemos a nosa colaboración
en proxectos pensados para a mellora da realidade socieconómica
dos lugares de orixe dos inmigrantes.
3. Ademáis denunciamos que as nacións sen estado
de Europa non poidan intervir na elaboración de políticas
relacionadas co fenómeno migratorio nin coa xestión
da mesma inmigración, dado que os Estados constituidos
se reservan plenos poderes para decidir.
Para afrontar mellor os reptos que no terreo das migracións
tamén nos afectan, como membros de nacións sen estado,
os participantes da CONSEU temos chegado ás seguintes conclusións:
1. Se consonte á Declaración Universal dos Dereitos
Humanos, cada persoa posee o dereito individual de ter unha nacionalidade
e de cambiala libremente se así o desexa, este principio
debería ser aplicábel tamén ao inmigrante.
Dado o caso, o exercizo do seu dereito individual tería
que ser completado co exercizo do seu deber de formar parte da
comunidade de acollida. Non se trata de impoñer ao inmigrante
unha asimilación ou de obrigalo a integrarse nunha sociedade
senón de convidalo a participar nun proxecto de vida colectiva
vertebrado polos membros dun pobo que constitúen unha comunidade
distinta da cal quere ser un membro de pleno dereito. Cómpre
que inmigrantes e receptores se recoñezan e respecten mutuamente
polo que son, alén de se son ou non recoñecidos
a nível estatal. O recoñecemento do outro polo que
é, constitúe a base primordial para que o inmigrante
recoñeza ao pobo que o acolle tamén polo que é.
2. No proceso de construción e consolidación das
relacións entre o inmigrante e o país receptor,
é de interese que o inmigrante poida achegar á comunidade
de acollida a bagaxe da cultura propia. Debe poder disfrutar tamén
do dereito de votar nas eleccións que de maneira máis
directa lle afectan, agardando poder participar plenamente nun
futuro próximo na vida política do pobo que o acolle.
3. O recoñecemento recíproco directo entre os recén
chegados e os que os acollen ten que ser facilitado pola sociedade
civil. Con este obxectivo a sociedade civil debería dotarse
de organizacións axeitadas para aproximarse aos inmigrantes
axudándolles a obter, o máis axiña posíbel,
os permisos de residencia e traballo, o acceso aos servizos de
saúde, vivenda etc. Este procedemento permitiría
a receptores e recén chegados enriquecerse culturalmente
de xeito recíproco, posibilitaría o respecto aos
dereitos dos inmigrantes como persoas e evitaría a formación
de guetos.
4. As nacións sen estado na medida en que son receptoras
de inmigración deben ter competencias para intervir no
que acontece a través das súas institucións
públicas. Se así fora os inmigrantes, entre outras
cousas, poderían ser recibidos non só como membros
dun estado determinado senón como integrantes dun pobo
distinto, teña ou non teña un estado que os represente
como tal.
5. Un dos instrumentos claves para as relacións entre
os inmigrantes e receptores é a lingua de comunicación
que se emprega nos distintos espazos de convivencia. No contexto
da nacións sen Estado:
· A lingua da nación sen estado debe ser vehículo
de socialización, nexo de comunicación entre os
falantes. En definitiva ten que ser a lingua común de todos
os que constitúen a convivencia, en todos os ámbitos,
dende o do ensino até o da comunicación pública
ou o das novas tecnoloxías.
· Deben establecerse mecanismos para que os inmigrantes
teñan información (antes de viaxar ou no momento
da chegada) sobor do país real de destino. Isto é
especialmente necesario no caso das nacións sen estado
que acostuman ter unha lingua común, ainda que sexa minorizada
polas políticas estatais. Nos lugares nos que a lingua
común é obxecto dunha política de fragmentación
cómpre que os inmigrantes reciban a información
necesaria.
· Por iso é de interese facer pedagoxía
co obxecto que o inmigrante vexa a necesidade de contribuir, mediante
o uso da lingua común, na construción da nación
na que vive. Ao memos tempo, é necesario que os mesmos
membros da nación sen estado dean exemplo usando a lingua
común sen se deixar levar por teorías e/ou espellismos
sobre a maior utilidade de outras linguas.
· As institucións nacionais, nos lugares onde existen,
e a sociedade civil, en xeral, deben ser protagonistas activos
na reivindicación, ensino e uso da lingua común,
prestixiándoa. Sobre todo cando ésta está
ameazada por outra lingua considerada, polas instancias estatais,
como oficial ou co-oficial no conxunto de territorio que administran.
· É preciso tamén que as institucións
europeas distingan entre as políticas dirixidas a comunidades
con linguas minorizadas e as pensadas para grupos de inmigrantes
con linguas distintas. Protexer as linguas minorizadas significa
dar resposta aos dereitos individuais e colectivos de persoas
que forman unha comunidade territorial Os dereitos lingüísticos
dos inmigrantes, en cambio, pertencen á esfera dos dereitos
individuais, por atoparse os seus falantes fora do territorio
onde serían ou deberían ser suxeitos de dereitos
colectivos.
* * *
Finalmente, os participantes na VI Asamblea deciden convocar
para finais de 2006 a VII Asamblea da CONSEU baixo o lema: “Propostas
das nacións sen estado para a reforma das organizacións
de dereito internacional (ONU e outras)”.
Barcelona, 3 de outubro de 2005.

Per a més informació:
conseu@ciemen.cat
|