|
IV CONFERÈNCIA DE NACIONS SENSE ESTAT D'EUROPA
(CONSEU)
BARCELONA, 19-21 DE GENER DEL 2001
PRESENTACIÓ
PROGRAMA
VALORACIÓ
[ PRESENTACIÓ
LA UNIÓ EUROPEA I LES NACIONS SENSE ESTAT D'EUROPA. ASSIGNATURA
PENDENT
En els diferents Tractats i Acords que han anat
marcant el procés de creació i desenvolupament de
la Unió Europea, trobem esmentats, com a protagonistes
del projecte i de la seva realització no solament els governs
estatals, sinó també els ciutadans i els pobles
que formen la societat europea. Són, en definitiva, aquests
dos últims els qui donen sentit i representativitat democràtica
als mateixos governs estatals. Tot i així, existeixen dèficits
estructurals i polítics en la interrelació dels
governs establerts, dels ciutadans i dels pobles. Altrament no
hi haurien molts dels conflictes i tensions que sorgeixen arreu.
Per superar aquests dèficits, la Unió Europea hauria
de ser com un nou terreny o àmbit en què s'obrissin
més i millors vies per a fomentar el respecte a la igualtat
íntrìsenca de tots els éssers humans (en
el nostre cas de tots els ciutadans europeus) i el respecte a
la diferència que personifica o distingeix cada un d'aquests
ciutadans (amb les corresponents llengües, cultures i identificacions
a un dels pobles o comunitats que formen el mosaic humà
del nostre continent).
Dintre d'aquest procés, que hauria de permetre poder donar
passos endavant en el perfeccionament de la democràcia
i, per tant, de la convivència, persones i pobles, a vegades
qualificats com a minories en el propi territori històric,
es troben marginats. A causa d'un conjunt de circumstàncies
que no els han estat favorables. Són aquestes persones
i aquests pobles que, en conseqüència, estan millor
disposats, si més no objectivament, a reivindicar una Unió
Europea que sigui, de veritat, un òptim exponent de la
pluralitat, en tots sentits, dels seus ciutadans i pobles o nacions.
Malgrat tot, no existeixen suficients plataformes o punts de trobada
entre partits, moviments, associacions dels pobles marginats o
no reconeguts com a tals, per poder discutir i posar en comú
unes línies de treball de cara a aconseguir la Unió
Europea que desitgen, més comprensiva i compromesa amb
la seva pròpia realitat plurinacional. D'aquí que
fos ben oportuna la proposta que l'entitat cultural CIEMEN (Centre
Internacional Escarré per a les Minories Ètniques
i les Nacions) i altres entitats varen difondre, a començaments
dels anys 1980, de crear una permanent "Conferència
de Nacions sense Estat d'Europa" (CONSEU). D'alguna manera,
la proposta responia a les necessitats de trobar sortida a una
assignatura pendent dintre de la Unió Europea, presentada
davant del món en termes de voler ser paradigma de la democràcia
i de la convivència entre els seus ciutadans i els seus
pobles..
FINALITATS DE LA CONSEU
Des de la seva primera sessió, el 1986, la
CONSEU ha anat analitzant els aspectes comuns que caracteritzen
la situació de les Nacions sense Estat dintre d'Europa
i cercant les vies de solució a les problemàtiques,
també comunes, que tenen plantejades aquestes Nacions dintre
del context europeu i, més en general, en el món.
Els participants en les tres sessions que fins ara s'han fet de
la CONSEU (1986, 1989, 1998) sempre ha intentat aprofundir el
principi que, per a reformular la qüestió nacional
i per a ressituar tots els ciutadans i tots els pobles reals als
llocs que els correspon dintre del mosaic que és la societat
europea, cal aprofundir el significat dels drets humans. És
en el procés d'aprofundiment d'aquests drets que serà
possible aproximar posicions i avançar cap a una Europa
integradora de les igualtats i diferències i, en conseqüència,
no excloent en res.
Dintre d'aquesta línia, un dels resultats més remarcables
fins ara de la CONSEU ha estat la confecció d'una "Declaració
Universal dels Drets Col·lectius dels Pobles" oferta
a la societat i a les seves institucions en tant que complement
de la "Declaració Universal dels Drets Humans"
(centrada en els drets individuals), pauta per a construcció
i vertebració dels sistemes democràtics. Aquesta
última iniciativa de la CONSEU ha volgut sintonitzar amb
el progrés en la comprensió dels drets humans per
part de la societat, més concretament amb el que s'ha anomenat
la nova generació dels drets humans en la qual despunta
l'aprofundiment de la dimensió col·lectiva d'aquests
drets. A la vegada, la Declaració de la CONSEU ha procurat
omplir un buit, donat que fins ara cap institució representativa
no n'ha presentat cap altra, tot i ser necessària, per
exemple, de cara a posar en relleu els valors de referència
per construir una Unió Europea més humana, més
fidel a ella mateixa, a la seva pròpia identitat. Un eslògan
assumit per la CONSEU és una síntesi del que seria
una Europa emancipada: sí a l'Europa oberta dels Pobles
o les Nacions, no a l'Europa tancada dels Estats.
El treball de la CONSEU consisteix, en definitiva, en elaborar
idees i aportar elements de solució a una Europa que té
problemes greus per resoldre, sobretot de caràcter més
directament humà com és el de pobles o nacions encara
marginats i que no poden participar, plenament, com a tals a la
construcció del la Unió Europea. La discriminació
és sempre humanament negativa i, com podem observar cada
dia, causa dels conflictes més greus que posen en perill
la pau i la convivència dintre del nostre continent. D'aquí
que la CONSEU intenti cercar vies a fi que noves estructures,
nous paràmetres polítics, noves institucions, s'adaptin
millor a les exigències del drets humans individuals i
col·lectius, i en conseqüència, també
a les reivindicacions d'aquells pobles a qui no són, amb
més o menys gravetat, respectats.
En el procés que hauria de portar a superar les contradiccions
d'una Europa encara massa ancorada al passat i a consolidar els
aspectes positivament innovadors de la Unió Europea, ha
anat creixent la convicció, cada dia més compartida,
que la mateixa Unió Europea, per tal d'arribar a ser el
que hauria de ser, s'hauria de dotar d'una Constitució
pròpia. Darrerament les discussions sobre aquest tema han
començat a cristal·litzar-se en la "Carta Europea
dels Drets Fonamentals", un embrió o un preàmbul
del que seria la Constitució Europea, segons els criteris
del que podríem anomenar l'Europa oficial.
APORTACIONS AL DEBAT SOBRE LA NECESSITAT DE REDACTAR UNA "CONSTITUCIÓ
EUROPEA"
Empès per aquesta dinàmica "constituent",
el Secretariat de la CONSEU, seguint les resolucions preses a
la tercera assemblea general de la CONSEU (22 de novembre del
1998), convoca la quarta assemblea general per als dies 19-21
de gener del 2001 a Barcelona (Països Catalans), en els termes
indicats al Programa adjunt.
El tema central de la quarta assemblea general serà, com
pot observar-se en el text del Programa, la Constitució
Europea: què podem aportar-hi les Nacions sense Estat,
a partir de les seves respectives experiències i de les
seves respectives reivindicacions o aspiracions.
Ja des d'ara, el Secretariat de la CONSEU demana que els participants
en aquesta assemblea (oberta a tothom que acrediti una representació
d'alguna entitat cívica, política o sindical), preparin
les seves aportacions, per escrit si és possible, a fi
de agilitzar i facilitar els treballs.
En totes les aportacions, caldria tenir present que un dels objectius
dels treballs de la quarta assemblea és palesar que almenys
molts membres de les Nacions sense Estat són favorables
a una Constitució en la qual els drets humans individuals
i col·lectius figurin com a primers valors, com a fonts,
justificació i garantia. Les propostes concretes, que es
faran arribar a les institucions europees, començant pel
Parlament Europeu, i a la societat europea en general, s'afegiran
a altres projectes que, des de diferents instàncies, s'elaborin.
Es tracta d'una ocasió única, donat que ens trobem
ja al llindar del procés que ha de portar-nos a fer un
pas de gran transcedència per al futur de la Unió
Europea. Les Nacions sense Estat tenen, naturalment, la seva paraula
a dir-hi, encara que en certs nivells de decisió es trobin,
de moment, descartades com a tals.
[ PROGRAMA
PROPOSTES PER A UNA CONSTITUCIÓ EUROPEA
(BARCELONA, 19-21 DE GENER DE 2001)
19 de gener
10,00-11,00 h.
Inscripcions i lliurament de la documentació
11,00-11,45 h.
Presentació de la quarta cimera de la CONSEU: Per què
una Constitució Europea? Plantejament general des de l'òptica
de les Nacions sense Estat,
Aureli Argemí (Secretariat de la CONSEU)
11,45-12,30 h.
Projectes de Constitució Europea elaborats fins ara al
si de les Institucions Europees
Equip coordinat pel Secretariat de la CONSEU
12,30-12, 45 h.
Pausa cafè
12,45-13,45 h.
La "Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea.
Embrió de la Constitució Europea?" Valoració
dels resultats obtinguts durant la Conferència Intergovernamental
de Niça (7-9 de desembre del 2000).
Joan Vallvé (Exeurodiputat)
14,00-15,30 h.
Dinar
15,30-16,15 h.
Propostes específiques des de l'òptica de l'intergrup
del Parlament Europeu "Per l'Europa dels Pobles"
16,15-16,30 h.
Pausa
16,30-20,00 h.
Torn obert a les comunicacions dels participants
20 de gener
10,00-13,00 h.
Grups de treball
1) Principis Generals
2) Institucions (mecanismes d'ampliació de la Unió
Europea)
3) Processos vers la plena integració i la sobirania compartida
4) Altres aspectes fonamentals
a. Ecologia i noves tecnologies
b. Immigració i solidaritat
(hi haurà una pausa-cafè, de les 11,00
a les 11,30h.)
13,00-14,15 h.
Presentació de les síntesis o conclusions dels grups
de treball
Moderadors i persones designades pels mateixos grups de treball
14,15-16,00 h.
Dinar
16,15-18,00 h.
Taula rodona per a debatre estratègies de cara a la presentació
de les propostes de la CONSEU a les institucions europees i a
l'opinió pública
Carles Riera (Moderador. Secretariat de la CONSEU)
Participació: 2 representants del Parlament Europeu i 2
representants de les enitats adherides a la CONSEU
18,00-18,15 h.
Pausa
18,15-20,00 h.
Presentació/discussió d'un document sobre l'articulació
de les aportacions dels participants de la CONSEU a la Constitució
Europea.
Aureli Argemí (Relator. Secretari General del CIEMEN)
Nomenament d'un equip d'experts per a confeccionar el text definitiu
de les propostes, emandades deles participants a la CONSEU, sobre
la "Constitució Europea"
Yann Choucq (Moderador. Secretariat de la CONSEU)
21 de gener
10,30-13,00 h.
Conclusions
Lectura i aprovació, si s'escau, de les esmenes introduïdes,
per l'equip d'experts nomenats en el tercera cimera de la CONSEU,
al text de la "Declaració Universal dels Drets Col·lectius
dels Pobles".
Elecció dels membres del Secretariat permanent de la CONSEU
Línies de treball de cara a les activitats a realitzar
per portar endavant les conclusions i per preparar la propera
cimera de la CONSEU
Jordi Xena (Moderador. President del CIEMEN)
[ Valoració de la CONSEU 19-21 de gener de
2001
El CIEMEN valora molt positivament la celebració de
la IV Assemblea de la Conferència de Nacions sense Estat
d'Europa (CONSEU), que ha tingut lloc al Pati maning (Antiga
Casa de la Caritat) de Barcelona, durant els dies 19, 20 i 21
de gener:
· La iniciativa ha tingut el suport institucional
de la Generalitat de Catalunya, a través de la Conselleria
de Relacions Institucionals (des de la Direcció General
de Relacions Exteriors), de la Diputació de Barcelona
i de l'Ajuntament de Barcelona .
· Per a la seva organització s'ha
comptat amb un Consell assessor fomat per persones vinculades
a diverses opcions polítiques, Joan Vallvé (CiU),
Jaume Renyer(ERC), Joan Colom i Xavier Rubert de Ventós
(PSC), Antoni Gutiérrez Díaz (IC).
· La convocatòria ha estat seguida
per un públic nombrós que ha omplert del tot la
capacitat de la Sala d'actes de la Casa de la Caritat.
· Per primera vegada s'ha aconseguit
reunir a Barcelona representants de la majoria de les nacions
sense estat d'Europa: (CiU, ERC, PSC, IC, PSAN, BNV, PSM, PNB,
EA, EH, BNG, UDB, PDB, Corsica Nazione, Sardigna Natzione, Partitu
Sardo Nazione, Volksunie, Partit Nacionalista Gal·lès,
Celtic League, SNP, Sinn Feinn, ,...a més d'entitats cíviques
i culturals)
· Les sessions s'han desenvolupat en
un ambient d'absoluta normalitat democràtica, sense posicions
radicals ni exclusivismes, de manera que han pogut conviure i
dialogar des d'un vicepresident del Parlament Europeu socialista,
a eurodiputats del PNB, EA o EH, en una actitud modèlica
per part de tothom de respecte pels valors democràtics
i de tolerància envers les posicions dels adversaris polítics.
· S'ha aconseguit fer participar en un
mateix fòrum de debat, representants de diverses formacions
polítiques amb representants d'entitats cíviques
i culturals, propiciant així un acostament real de la
societat civil a les institucions europees.
· Les conclusions dels treballs portats a terme aquests dies esdevenen
una aportació molt interessant de cara a la construcció d'una Europa
més democràtica i respectuosa amb la diversitat. Es planteja la
necessitat d'avançar cap a una veritable unió europa, entesa com
a federació de pobles, que trenqui amb les actituds tancades i fonamentalistes
d'uns estats que es resisteixen a perdre els seus privilegis.
· Les nacions sense estat d'Europa representades
en la CONSEU han posat en evidència una clara voluntat
europeista, que contrasta amb els posicionaments conservadors
dels estats que a Niça van voler fer valdre els seus particularismes
alentint així el procés d'unificació europea,
assegurant-se que no perdrien la seva capacitat de decisió en
detriment de les institucions comunitàries.
· S'ha posat les bases per a crear un
ampli grup de pressió que integri tots els partits nacionalistes
europeus, a més entitats i organitzacions cíviques,
de cara a fer un front comú en defensa dels drets col·lectius
dels pobles. Amb la perspectiva d'un extens programa d'acció conjunta
per fer arribar al Parlament Europeu, a la resta d'institucions
i a l'opinió pública en general els principis i
les propostes aquí elaborades, i en general la veu de
totes les nacions sense estat.
· L'acord de tots els grups presents
a la CONSEU queda només pendent de la confirmació dels
seus respectius òrgans de direcció, per tal de
formar un secretariat permanent que permeti vehicular fins al
Parlament Europeu les propostes aprovades aquests dies, i emprendre
altres iniciatives de coordinació i d'actuació conjunta.
Per tot això, el CIEMEN considera aquesta CONSEU com un esdeveniment
molt important de cara a consolidar una força europea que aglutini les
nacions sense estat, que permeti defensar els seus drets tot construint una
Europa més justa, més democràtica i més respectuosa
amb els drets col·lectius dels pobles.
Barcelona, a gener de 2001
Per a més informació:
conseu@ciemen.cat
|
Ciemen 
